El 8 de setembre, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va publicar els resultats de PISA 2025, una de les principals eines internacionals per analitzar les competències de l’alumnat de 15 anys. L’edició d’enguany ha avaluat ciències, matemàtiques i comprensió lectora, amb les ciències com a àrea principal. Hi han participat prop de 760.000 estudiants de 91 països i economies.
El primer titular és internacional: els resultats continuen empitjorant. La mitjana de l’OCDE ha assolit els nivells més baixos registrats fins ara en matemàtiques i lectura. Entre 2015 i 2025, la puntuació mitjana ha caigut 22 punts en matemàtiques i 28 en lectura, una davallada que l’OCDE relaciona amb aproximadament un any de pèrdua d’aprenentatge en matemàtiques i un any i mig en lectura. En ciències, en canvi, la mitjana s’ha mantingut estable respecte de 2022 després de la davallada acumulada en els anys anteriors.
Espanya no escapa d’aquesta tendència. L’alumnat espanyol ha obtingut 477 punts en ciències, davant dels 482 de mitjana de l’OCDE; 451 en comprensió lectora, davant dels 461, i 457 en matemàtiques, davant dels 463. En les tres competències, Espanya se situa per sota de la mitjana dels països de l’OCDE. Respecte de 2015, destaca una davallada de 45 punts en lectura, 30 en matemàtiques i 16 en ciències.
Els resultats també mostren que el retrocés no és només una qüestió de mitjanes. A Espanya ha augmentat el percentatge d’alumnes que se situa en els nivells baixos de rendiment, especialment entre 2022 i 2025. En comparació amb 2015, el percentatge d’estudiants per sota del nivell 2 —considerat el llindar bàsic de competència— ha augmentat en les tres àrees.
matemàtiques (període 2000-2025). Font: OCDE
L’origen social també compta
Però PISA no només parla de notes. Una de les dades més rellevants quan es mira l’educació des de la perspectiva de la desigualtat és la relació entre nivell socioeconòmic i resultats acadèmics.
A escala de l’OCDE, els alumnes socioeconòmicament afavorits obtenen, de mitjana, 85 punts més en ciències que els alumnes desfavorits. L’escletxa es va reduir entre 2022 i 2025, però l’OCDE adverteix que aquesta reducció es deu principalment al pitjor rendiment de l’alumnat afavorit i no a una millora equivalent del grup desfavorit.
PISA assenyala el nivell socioeconòmic com un dels factors que més permeten predir el rendiment educatiu.
I és aquí on la fotografia internacional deixa pas al cas català.
Les condicions socioeconòmiques formen part de l’entorn en què es produeix l’aprenentatge i tenen una relació directa amb els resultats
Catalunya, fora de la fotografia
Catalunya havia de participar en PISA 2025 amb una mostra de 2.545 alumnes de 15 anys de 51 centres educatius. Finalment, 591 d’aquests estudiants no van fer la prova perquè van ser considerats exempts pels centres. Això representa un 23,2% de la mostra, molt per sobre del 5% que estableixen els estàndards de PISA com a límit per garantir la representativitat estadística.
Gairebé un de cada quatre alumnes seleccionats va quedar fora de la prova.
Simplificant, es van excloure molts més alumnes dels que permeten els estàndards de l’OCDE.
La qüestió no és només per què els centres van aplicar els criteris d’exclusió d’aquella manera (diversos representants afirmen que les directrius que van rebre eren interpretables i poc precises), sinó també per què aquesta situació no es va detectar i corregir a temps, malgrat formar part d’un procés amb diferents nivells de coordinació i supervisió.
La conseqüència és especialment significativa: l’OCDE no ha publicat Catalunya com una unitat comparable ni amb altres territoris ni amb les edicions anteriors de PISA. L’organització considera que l’elevat nivell d’exclusions pot haver introduït un biaix a l’alça en els resultats.
Per entendre millor què significa aquesta dada cal mirar qui va quedar exclòs. Dels 591 alumnes, 493 ho van ser per motius cognitius, conductuals o emocionals; 92, per un domini insuficient de la llengua de la prova, i 6, per una discapacitat física.
Qui queda fora de la fotografia?
PISA no és una prova en què qualsevol alumne pugui ser exclòs automàticament per tenir necessitats educatives especials. Els criteris internacionals estableixen unes condicions concretes per determinar quins estudiants poden quedar exempts. El problema a Catalunya va aparèixer perquè, durant el procés de selecció, aquests criteris no es van aplicar de manera homogènia.
Les proves es van fer entre el 31 de març i el 16 de maig de 2025, coincidint en part amb les proves de final d’etapa de quart d’ESO. Aquestes dues avaluacions tenien criteris d’exempció diferents: mentre que en les proves de final d’etapa les necessitats educatives especials comportaven determinades exclusions, en PISA calia valorar individualment si aquestes necessitats justificaven o no que l’alumne no fes la prova.
La investigació posterior del Departament d’Educació ha apuntat a errors d’interpretació, transmissió i supervisió dels criteris. La informació facilitada als centres seleccionats no hauria estat prou clara i el Departament va detectar la incidència el març de 2025, quan el procés encara estava en marxa. La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha assumit la responsabilitat del Departament i ha anunciat l’obertura de tres expedients disciplinaris.
La síndica de greuges també ha obert una actuació d’ofici per aclarir els criteris d’exempció aplicats i els mecanismes de control utilitzats. La institució ha considerat especialment rellevant investigar per què la proporció d’alumnat exclòs per determinats perfils va arribar a nivells tan elevats.
Uns bons resultats que no es poden comparar
Malgrat quedar fora de l’informe internacional, les proves fetes a Catalunya sí que han generat dades. I són, aparentment, positives.
L’alumnat que finalment va fer la prova va obtenir 502 punts en ciències, 473 en lectura i 474 en matemàtiques. Si es comparen aquestes puntuacions amb les mitjanes espanyoles —477, 451 i 457— i amb les de l’OCDE —482, 461 i 463—, els resultats catalans serien superiors en les tres àrees.
Però aquestes xifres no permeten concloure que l’alumnat català hagi obtingut millors resultats que l’espanyol o que la mitjana de l’OCDE. El motiu és precisament el que ha provocat que Catalunya quedi fora de la comparació: la mostra no és representativa del conjunt de l’alumnat català.
No vol dir que tots els alumnes exclosos haguessin obtingut resultats baixos. No ho podem saber. Tampoc no permet afirmar que l’exclusió expliqui tota la diferència entre els resultats catalans publicats i els d’altres territoris.
Sí que permet afirmar que una mostra en què determinats perfils d’alumnat estan fortament infrarepresentats no pot ser utilitzada com si descrivís tota la realitat educativa.
I això ens porta a una pregunta que va més enllà de PISA: què passa quan una part dels alumnes desapareix de la mostra amb què mesurem el sistema?
La Marina també té una fotografia desigual
Portar aquest debat a la Marina obliga a canviar d’escala. El barri no disposa d’uns resultats PISA propis que permetin saber com se situen els seus alumnes respecte d’altres territoris. Però la radiografia que ofereix el Pla Singular de la Marina 2025-2035 permet entendre el context social i demogràfic en què creix bona part de l’alumnat del barri.
La Marina tenia 34.525 habitants a finals de 2025 i el 15,7% de la població era menor de 16 anys. Alhora, l’arribada de nova població al Prat Vermell està modificant aquesta estructura, amb un augment de la població infantil i juvenil.
Però parlar de «la Marina» com si fos una realitat homogènia amagaria diferències importants. Al Prat Vermell, el 18,74% de la població té menys de 16 anys i només el 10,26% té 65 anys o més. A la Marina de Port, en canvi, els menors de 16 anys representen el 12,17%, mentre que la població de 65 anys o més arriba al 21,15%.
També hi ha diferències en els indicadors laborals. Segons les dades recollides en el Pla Singular, l’atur entre la població de 16 a 64 anys era del 4% al Prat Vermell i del 7,1% a la Marina de Port.
I la renda, malgrat haver augmentat, continua per sota de la mitjana barcelonina. Entre 2015 i 2023, la renda mitjana per persona a les dues Marines va passar d’11.441 a 14.858 euros, mentre que la mitjana de Barcelona es va situar en 19.431 euros.
Aquestes dades no permeten afirmar que un alumne de la Marina tingui pitjors resultats acadèmics per viure en una família amb menys renda. Seria una simplificació. Però sí que ajuden a entendre una idea que PISA torna a posar sobre la taula: les condicions socioeconòmiques formen part de l’entorn en què es produeix l’aprenentatge i tenen una relació amb els resultats.
Per això, parlar d’igualtat educativa no és només parlar de què passa dins de l’aula.
L’escola no comença ni acaba a l’escola
L’alumnat arriba a les aules amb realitats molt diferents. Hi ha famílies que poden oferir espais tranquils per estudiar, accés a llibres, ordinadors i activitats extraescolars; d’altres han de conciliar horaris laborals complexos, tenen menys recursos econòmics o afronten dificultats relacionades amb l’habitatge, la llengua o la situació administrativa.
Això no significa que la pobresa determini el futur educatiu d’un infant. Tampoc que l’escola no pugui compensar desigualtats. Precisament una de les funcions de l’educació pública és oferir oportunitats independentment de l’origen social. Però perquè aquesta compensació sigui efectiva, cal conèixer les desigualtats que existeixen abans que l’alumne entri a l’aula.
El mateix Pla Singular de la Marina planteja adaptar l’oferta educativa del barri a la seva realitat demogràfica i socioeconòmica. El document preveu definir un Pla educatiu de la Marina 2026-2035, amb especial atenció al nombre de places i a la diversitat de l’oferta, per adequar-la als canvis de població que està experimentant el territori.
El pla també assenyala que les escoles de la Marina disposen de projectes educatius que considera sòlids i atractius, però que encara són poc coneguts per una part del nou veïnat. Alhora, una part de l’alumnat continua els estudis, especialment en l’etapa postobligatòria, fora del barri. Per això es plantegen mesures per reforçar l’escolarització de proximitat i la continuïtat dels itineraris educatius dins de la Marina.
Aquesta realitat és especialment rellevant en un territori que està canviant. El Prat Vermell va tancar el 2025 amb 3.183 habitants, mentre que la Marina de Port superava els 31.800. El Pla Singular preveu que l’arribada de nous residents continuï transformant l’estructura del barri.
El repte educatiu no és només construir escoles o ampliar places, sinó com aconseguir que aquesta transformació es tradueixi també en oportunitats educatives per a tothom.
