L’Ana Barrios és una veïna de 37 anys que resideix al número 335 del carrer Mare de Déu de Port. És mare de tres fills amb discapacitat — d’onze, quatre i tres anys – dels quals té la custòdia exclusiva.
Va arribar a la Marina l’any 2021, quan va llogar el pis amb el seu pare i el progenitor de dos dels menuts. Al cap d’un temps, el pare de l’Ana va morir a causa d’una disfunció multiorgànica. A partir d’aquest moment, tot es va començar a tòrcer.
La situació a casa va empitjorar de manera dràstica, i l’Ana comença a ser víctima de violència masclista per part de la seva parella. Fent el cor fort, aconsegueix sortir d’aquesta situació, separant-se i interposant una denúncia contra el pare de dos dels seus fills. En aquest punt, sola a càrrec de tres fills amb necessitats especials que requereixen una atenció constant, els ingressos van descendint considerablement.
“Em vaig veure obligada a escollir entre menjar o pagar el lloguer, i evidentment la meva principal prioritat són els meus fills”, relata l’Ana als micròfons de La Marina.
“Els ingressos que percebo són l’ajuda per la dependència d’un dels meus fills i la pensió d’aliments forçosa que embarguen a un dels pares. Entre una cosa i l’altra no arribo als 1.000 €, i amb l’atenció que requereix la condició dels meus fills, m’és impossible treballar, i tampoc em puc permetre una persona que tingui cura d’ells”, afegeix.
Quatre dies per marxar. “Em vaig veure obligada a escollir entre menjar o pagar el lloguer. La meva prioritat són els meus fills”
Per intentar resoldre la seva situació, es va posar en contacte amb Serveis Socials i amb el propietari del pis, a la recerca d’una fórmula que li permetés fer front a les seves factures, sense sort.
“El llogater em va intentar ajudar, però no vam arribar a cap entesa. Des de Serveis Socials el que em recomanen és emetre una denúncia contra els dos pares dels meus fills per tal de rebre una pensió d’alimentació, i, per tant, un import extra”. Com és habitual, però, la via jurídica no va oferir cap remei immediat, iniciant-se un procés de dos anys que l’obligava a continuar en la seva recerca de solucions.
El contacte amb els diferents agents involucrats en la seva situació, així com amb plataformes o serveis com per exemple els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), no va donar cap resultat. Finalment, el maig de 2025, l’Ana rep la denúncia de desnonament. “Havien venut el pis amb nosaltres encara a dins”, afirma la veïna.
En aquest punt, l’estratègia va haver de canviar completament. L’objectiu no era ja trobar una via per fer front als seus deutes, sinó evitar que la fessin fora del domicili. Li és assignada una advocada d’ofici i el 7 d’octubre se celebra el judici. “La lletrada em transmet tranquil·litat i em diu que no em preocupi, que continuï fent la meva vida perquè segurament m’hauran de tornar a denunciar, en estar mal formulada la querella”.
Seguint les indicacions de la jurista, l’Ana continua amb la seva rutina, oblidant-se, almenys durant un parell de mesos, del malson que l’havia perseguit els darrers anys. Quan semblava que el procés judicial avançava amb certa normalitat, la realitat va colpejar de sobte. Per la seva sorpresa, el 8 de gener rep una trucada de la seva advocada just després de deixar els seus fills a l’Escola Especial Nostra Senyora de Montserrat. “Nerviosa m’explica que no troba a la procuradora, i que el llançament és el dilluns 12 de gener. Era dijous, cosa que ens deixa amb un marge mínim de dies per trobar una solució”, comparteix l’Ana.
El jutjat va ordenar el desallotjament a l’octubre, però la família no en va tenir constància ni es va presentar cap recurs
El jutjat va demanar a l’octubre el desallotjament de la família Barrios, però l’advocada no ho va comunicar i tampoc hi va recórrer en contra. De la mateixa manera, no es va redactar a temps l’informe que recull la situació de vulnerabilitat de la família que hauria d’haver frenat la seva expulsió.
De cop i volta, es troben amb la notícia que seran desnonats en quatre dies. Una setmana que semblava normal i corrent es converteix en una pel·lícula de terror per la família. A casa, l’Ana intenta mantenir la calma, però comparteix que va ser impossible. A banda, en estar encara en setmana de celebracions de Nadal, bona part dels referents que l’havien acompanyat durant el seu procés es trobaven de vacances, trobant-se totalment desemparada.
Embargada per la desesperació, la mare es posa en contacte amb totes les plataformes i entitats que coneix. En aquest procés, connecta amb el Grup d’Habitatge de Sants, que es van encarregar d’organitzar una convocatòria exprés per aturar el llançament programat pel 12 de gener. “Si no arriba a ser per ells, ara mateix estaríem al carrer”, assegura la veïna.
Es tracta d’una victòria temporal, ja que el desnonament ja té nova data; el divendres 27 de febrer. A diferència del primer, al qual es van presentar dos agents judicials i la procuradora de l’altra part, aquest sí que es preveu forçós. “L’entrega voluntària de claus està programada pel dia 24 de febrer, i el dia del desnonament segurament es presentaran diverses unitats de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra”, considera l’Ana.
A hores d’ara, assegura, li han ofert un hostal per ella i els seus fills, una solució que no és viable per una família de les seves característiques. “Espero que ens puguin oferir alguna solució perquè els meus fills puguin sortir de manera ordenada i viure en condicions. Si això no passa, hauré d’anar a viure a Girona, amb la meva mare”, explica.
Des del Grup d’Habitatge de Sants (GHS) denuncien una manca de voluntat política i administrativa per trobar una solució per l’Ana i els seus fills. “Estem parlant d’una família en una evident situació de vulnerabilitat, a la qual han venut el pis on residien amb ells encara vivint allà. Ens hem convertit en impediments per guanyar encara més diners”, afirmen des de la plataforma.
Amb la data del 27 de febrer ja marcada en vermell al calendari, la família Barrios, acompanyada del GHS, continua buscant una sortida que els permeti no haver de marxar.
