La Marina es mira en Candel per repensar els seus marges

Hi ha exposicions que són més que un repàs històric: són un mirall del present. Paco Candel i La Marina és una d’aquestes. La mostra, inaugurada entre veïnes, veïns, entitats i antics companys de l’escriptor, celebra el centenari d’un autor que va donar veu als marges i va convertir-los en centre de la seva literatura i del seu compromís.

A l’Espai Veïnal Química, l’esperit era clar: tothom hi tenia cabuda. L’exposició convida a repensar com aquell “nosaltres” que Candel va reivindicar continua vigent —i com, encara avui, cal defensar-lo davant un model econòmic i social que tendeix a expulsar el que és perifèric. Entre fotografies, columnes originals i rostres del barri, el públic va retrobar un sentiment compartit: el de comunitat com a força viva, capaç d’impugnar silencis i desigualtats.

La veïna és de la zona. Però se sorprèn pel moviment i el xivarri a la porta de l’Espai Veïnal Química. Tothom entra i la conviden a passar.
—Endavant, endavant!, m’han dit, i m’han posat a primera fila! —riu, divertida.

Durant la inauguració, la directora i comissària de la mostra, Yohany L. Ayala, va convidar a mirar el llegat de Candel com una eina per repensar els marges d’avui. Va recordar que Donde la ciudad cambia su nombre i Els altres catalans va explicar una realitat silenciada, i que ara, mig segle després, cal preguntar-se qui són els nous “altres”: les persones que continuen sense accés als drets bàsics, les minories invisibilitzades, els migrants que encara viuen als límits del mapa urbà. “Convé pensar el barri i la ciutat des d’aquest nosaltres compartit —va dir—, però reconeixent que, sempre deixem gent fora.”

L’acte va començar amb l’aparició del gegant de Paco Candel, aixecat pels Diables de Port, una de les entitats històriques de la Marina. El gest, festiu i solemne alhora, va simbolitzar com aquell veí i escriptor continua fent petjada entre nosaltres.

Se sent privilegiada. Estar a primera fila, per a ella, és cosa d’importants. Ho diu tal qual, i ens fa riure. Estava amoïnada, perquè no és sòcia. Però es tranquil·litza quan li diem que no cal ser-ho. Segueix les intervencions, està en el seu element, encuriosida.

Entre columnes originals publicades a La Marina, fotografies de barri i retrats de veïns, la mostra rescata el patrimoni més viu de la zona: els vincles de veïnatge, el respecte per la singularitat de cada persona i l’esforç per mantenir un sentit de comunitat que protegeix i dona veu.

Descobreix que al final hi ha pica-pica i se n’alegra:
—A sobre, me n’aniré sopada! —exclama, mentre riu amb els del seient del costat.

Com en temps de Candel, la Marina torna a mirar-se i a preguntar-se com s’ho fa per avançar —no des del centre, sinó des dels marges socials que, un cop més, reclamen ser escoltats. I ho fa ara conscient de l’amenaça creixent de les extremes dretes, que tornen a posar en el punt de mira precisament aquests marges, els de la diversitat, la solidaritat i la convivència als nostres barris.

S’acomiada i anuncia: “He vist tots els quadres, m’han agradat molt.”
Ho diu com qui compleix un deure. L’equip de redacció riem amb ella: ens hem entès. Ella és allò del que parlem quan ens referim a “nosaltres”, i amb això ja hem complert.

Veus de la Marina en homenatge a Candel

Durant l’acte, tothom va poder parlar. Alguns es van animar a compartir paraula a la rodona que vam improvisar, i altres ho van fer després als nostres micròfons. Us en compartim un breu resum.

Salvador García, veí: “En Paco era un home humil, amb qui vaig compartir espais i lluites durant molts anys. Considero que si algú es mereix un homenatge com l’exposició que avui s’inaugura, és ell”.

Isabel Valiente, veïna: “Aquest barri ha canviat molt des que jo vaig arribar fa més de mig segle. I ho ha fet perquè hi ha molta gent que s’ha sacrificat per aconseguir-ho. Encara hem de millorar moltes coses i per a fer-ho, hem d’anar tots en la mateixa direcció”.

Núria Pey, consellera (PSC): “Heu d’estar molt orgullosos d’on sou, en el bressol de gent lluitadora com en Candel i també de totes aquelles persones que avui en dia treballen per la Marina”.

Neus Munté (Junts per Barcelona): “Res és sobre nosaltres sense nosaltres. Quan parlem de Paco Candel i del seu llegat, de la seva generositat, les seves idees, i sobretot dels seus valors, ens referim a aspectes que estan estretament lligats als barris i el veïnat de la Marina”.

Cristóbal Flores, Port de Barcelona: “Gaudir d’un mitjà de proximitat com La Marina és un privilegi, tracta els temes locals i que més interessen a la gent de l’entorn. El Port de Barcelona havia de ser en aquest acte, i, com a mínim, ser proactius i ajudar-vos en el què necessiteu”.

Rosalía Fernández, Unió d’Entitats: “Quan ens referim als reptes econòmics i socials no s’ha de deixar a ningú fora. No hem de tenir marges. El barraquisme del qual parlava Candel, tot i que pensem el contrari, continua existint avui en dia, i ho tenim a la vora de casa amb els assentaments que hi ha pel barri. Hi estem donant l’esquena i no ens ho podem permetre”.

Muntsa Farré, Òmnium Cultural: “Candel era un excel·lent cronista de la realitat de l’altra Barcelona, i vosaltres, des dels mitjans, heu agafat el seu relleu”.

Judit Raso, comunitat guineocatalana: “Paco Candel parlava d’emigrants d’altres punts d’Espanya. Dècades més tard vam arribar els immigrants, provinents de tot el món. Al barri, estem en un procés d’expansió mitjançant el qual estan arribant persones de totes les nacionalitats i nivells econòmics, i els hem d’acollir”.

Jorge Trujillo (Barcelona En Comú): “Com a fill de migrant, el barri de la Marina i Candel em vinculen estretament amb la meva història. Parlar d’en Paco no és només parlar del passat, sinó també de l’avui. L’ésser humà és una espècie migrant des dels seus principis, i això ens ha de servir per entendre el que està succeint en els nostres dies”.

Francesc Almacelles (ERC): “A casa meva sempre es deia que el que narrava Candel a les seves obres era el mateix que havien viscut els meus avis. Quan parlem dels marges no hem de pensar mai que és una cosa del passat, perquè tots coneixem a algú que encara avui en dia lluita per sortir-ne”.

José Antonio Calleja (PP): “És un deure recordar a una persona que va fer tant per aquests barris i per la ciutat. Estem en un barri lluitador de mena, però que encara ha de batallar per continuar progressant. Ciutadania i institucions ens hem d’impulsar els uns als altres per aconseguir que la Marina de Port i la del Prat Vermell vagin unides en aquest progrés”.

Marina Gay, vicepresidenta d’Òmnium Cultural: “Gràcies per la feina i l’entusiasme que poseu, perquè allà on hi ha vida i teixit veïnal i associatiu és on més costa que arrelin els discursos d’odi i l’extrema dreta. Tot el que sigui generar comunitat —el mateix discurs que defensava Paco Candel— ens ajuda a lluitar contra aquest fenomen.”