Nascut a Barcelona el 14 de desembre de 1965 en una família provinent d’altres punts del país, amb mare madrilenya i pare sevillà, José Luis Mateo, cap tècnic de La Marina FM des de fa set mesos, sent devoció per la ràdio des de ben petit.
Una passió que l’ha portat al llarg de la seva extensa trajectòria professional per sectors, empreses i càrrecs de tota mena, fins a arribar avui en dia als controls de la cabina radiofònica dels barris de la Marina, un “projecte il·lusionant” que ha aconseguit reenganxar a algú qui ja havia renegat del món radiofònic.
Com comences en el món de la ràdio i l’audiovisual?
J: La veritat és que tot va començar ben aviat. Quan tenia cinc anys ja escoltava música al tocadiscos del meu pare, i sempre que engegaven la ràdio a casa, jo l’escoltava. Al cap d’uns anys, la meva àvia em va portar d’un viatge a les Illes Canàries un radiocasset estèreo, que era la gran novetat que hi havia aleshores, i m’hi passava hores.
Escoltar als locutors presentant els nous àlbums em meravellava. Aleshores, jo feia servir cintes en blanc i em gravava introduint cançons i discs com si es tractés d’un programa autèntic. M’havia convertit en un fidel oient de l’extinta Radio Juventud de Barcelona, especialment del programa Quisicosas que presentava Josep Maria Bachs, a qui li feia arribar aquests enregistraments casolans. Després de moltes trucades i molt insistir em va contestar amb un “què pretens amb això?”, la qual cosa m’hi va fer reflexionar a mi mateix al respecte. “Et fa falta practicar molt, però continua així i potser algun dia…”, va afegir.
A la mateixa emissora, a partir de les nou de la nit, tenia un espai Mateo Fortuny, amb el seu programa anomenat Fans. Un dia escoltant-lo, va anunciar que l’endemà feien jornada de portes obertes, que per mi va ser com si s’obrís el cel. I allà vaig ser-hi. No recordo com va ser el programa, perquè em vaig quedar embadalit amb el tècnic de so a la ‘peixera’.
En acabar, quan ja tothom havia marxat, jo em vaig quedar assegut, fascinat pel que acabava de veure. Fortuny es va apropar i em va dir que si m’havia agradat podia tornar sempre que volgués. I ja no vaig marxar. Em vaig convertir en el proveïdor oficial de cafè. [Rialles]
Amb el pas del temps vaig començar a col·laborar al programa, fent entrevistes a seguidors i seguidores i aconseguint les meves primeres aparicions a la ràdio. Escoltar-me allà era un somni fet realitat per a mi.
“Som una companyia amb cor, coratge i molta ambició, i estem en el camí correcte per fer que les coses passin”
Amb onze anys entres en un món que ja t’ha acompanyat durant la resta de la teva vida.
J: Exactament. Estant a Radio Juventud un dia se m’apropa Sony, aleshores anomenada CBS i em diuen que necessiten algú per portar els paquets de discs a les emissores, i que estaven interessats en mi, i m’oferien un sou de 10.000 pessetes. Recordo quedar-me fascinat perquè jo ho hagués fet gratuïtament. A partir d’això entro a totes les ràdios i conec a grans professionals com ara Luis del Olmo, Carlos Herrera, Encarna Sánchez o Luis Arribas Castro. Això em va obrir les portes a col·laborar a Ràdio Miramar, Ràdio Barcelona i evidentment Radio Juventud, on tot va començar.
Fins i tot, he treballat de DJ i a un Apple Center (sucursal de la companyia Apple) durant molts anys, així com m’he animat a provar en el món de la música.
L’any 2008, coincidint amb la gran crisi econòmica, Apple decideix instal·lar-se a Barcelona amb les seves pròpies botigues, independentment dels Apple Center, on jo treballava com a director de màrqueting. Allò va suposar el final d’aquestes botigues i me’n vaig a l’atur.
Això em porta a tornar a la ràdio i m’incorporo a Radio Unión Catalunya, on vaig estar quinze anys. Allà feia de tot; locució, producció, cerca de publicitat, tècnic de so… tot això durant tant de temps va provocar que m’afartés i decidís deixar-ho córrer. En aquest punt decideixo fer-me autònom i tenir feines puntuals en aquelles emissores que necessitessin els meus serveis, ja fos de reparació, als micròfons o cobertures temporals de vacants. I la veritat és que em guanyava prou bé la vida i em satisfeia, amb més llibertat i menys responsabilitat a les meves espatlles.
En certa manera, ja havies renegat del món de la ràdio i et guanyaves bé la vida pel teu compte. Què fa que t’incorporis a La Marina i tornis a estar davant dels controls d’una emissora de manera pràcticament diària?
J: Perquè he vist un projecte il·lusionant. És així. Conec a en Javier Artiga i el Juan Antonio Reyes en un d’aquests serveis de reparació que feia, vaig descobrir les instal·lacions i la gent que hi treballava i em va semblar fascinant.
Una ràdio de barri en la qual la gran majoria de programes són fets per veïns i veïnes de la zona no es veu cada dia. Anys més tard, rebo una trucada del Juan Antonio oferint-me el càrrec de cap tècnic i no m’ho vaig haver ni de pensar.
Ara que ja fa uns mesos que estàs al capdavant dels controls tècnics de La Marina FM, què en destacaries?
J: El fet que, tot i ser una emissora local, tenim una capacitat de difusió que no té res a envejar a les grans estacions radiofòniques i amb la qual moltes ràdios hi somiarien. A banda de les ones, que arriben a bona part de Barcelona i el Baix Llobregat, estem presents també a YouTube, Ivoox i al nostre web, i això ens permet arribar a tots els punts del planeta. El potencial és enorme i les possibilitats també, la qual cosa m’engresca a venir cada dia.
L’aterratge i tornada a entrar en la dinàmica ha estat complicat, m’ha portat temps conèixer tots els programes i la seva manera de fer, però el que m’ha convençut que havia pres la decisió correcta és l’amabilitat i comprensió de totes les persones que col·laboren en aquesta ràdio, la qual cosa, per desgràcia, no és gaire freqüent en aquests sectors.
Ja hem pres els controls de la nau i tenim una nova temporada il·lusionant que tot just comença per davant, i l’agafo amb moltes ganes.
Quins objectius et marques a partir d’ara?
J: Aconseguir que la ràdio continuï creixent. La capacitat de fer-ho existeix. M’encantaria acabar la meva carrera aquí, però abans vull que ens puguem permetre tenir dues persones treballant per fer que la ràdio funcioni i sigui d’una qualitat superior. Som una companyia amb cor, coratge i molta ambició i estem en el camí correcte per fer que les coses passin.
