“Paco Candel i la Marina. Fragments d’una radiografia social de Catalunya” és el títol de l’exposició que es podrà veure a l’Espai Veïnal Química a partir del 24 d’octubre, en el marc del Centenari del naixement de l’autor.
Candel, Paco, com li diuen als barris de la Marina, no només va ser un brillant escriptor i assagista que va commoure la societat catalana fent visibles les condicions de vida de milers de persones. També va ser una veu coherent, fidel als seus valors, i un referent de compromís amb les classes populars i les realitats sovint ignorades per la política i els mitjans de l’època.
L’exposició ens apropa a l’escriptor, al periodista i al veí, a través d’un recorregut que connecta les seves paraules amb la realitat social i urbana d’un barri que, com ell, ha viscut grans transformacions. El barri que va conèixer com la Zona Franca —on molts carrers no tenien nom— i que avui enceta una nova etapa amb una de les operacions urbanístiques més ambicioses de la ciutat, destinada a acollir prop de 30.000 nous veïns.
2023. L’equip de la Biblioteca Francesc Candel amb motiu del reconeixement concedit per l’AMCL. A la imatge, d’esquerra a dreta: Àngels de Llanos, Joana Castell, Pilar Lore, Fernando Parejo, Sílvia Castro, Mònica Boix i Àngels Migueles, la directora. Foto: Alejandro Flores per a La Marina.
El recorregut comença amb un primer bloc titulat Paco i la Marina, una biografia paral·lela, que dibuixa el creixement simultani de l’autor i del territori. El fervor democràtic dels anys vuitanta fa néixer la publicació La Marina, amb la qual Candel va col·laborar des del primer número, escrivint-hi més d’un centenar de columnes. Aquesta tríada —l’escriptor, el barri i el mitjà local— són el fil conductor d’una quarantena de quadres fotogràfics, periodístics i documentals que estructuren tota la mostra.
El segon bloc, titulat Un barri en contínua tensió social i urbana, posa el focus en els canvis viscuts als barris que, fa dècades, es van etiquetar com a “marginals”, però que avui són escenari d’una transformació urbana sense precedents. La mostra enllaça passat i present a través de la infància, la precarietat, els oficis que desapareixen i els nous sectors productius. Tot plegat, en un context paradoxal: tot i concentrar grans infraestructures com el Port, la Fira o el Consorci de la Zona Franca, els barris de la Marina continuen tenint una de les rendes familiars més baixes de Barcelona.
1979. Un grup d’infants juguen al carrer. Sense aigua, llum ni sanejament, unes sis-centes famílies —prop de 2.500 persones— vivien en dues hectàrees de terreny. Foto de Josep Vicens.
El tercer bloc, Quan les dificultats fan comunitat i forgen el caràcter, mostra la força del teixit veïnal i associatiu, que ha estat clau en la conquesta dels espais públics i dels serveis bàsics. Des de les mobilitzacions per preservar Can Farrero o salvar la Casa del Rellotge, fins a la creació de la Unió d’Entitats, una federació que avui agrupa una cinquantena d’associacions del territori, la història de la Marina és la història d’una ciutadania activa i organitzada.
A la imatge, la veïna Mercè Cosera, una de les moltes cares visibles d’aquella protesta.
El recorregut continua amb Candel i les aliances socials, polítiques i veïnals, un bloc que posa en relleu la importància del contrast de visions i les tensions constructives entre el moviment veïnal, la premsa local i els partits polítics. S’hi mostra la relació de l’autor amb els governs que van liderar part de la transformació del barri i també la pluralitat real de Catalunya. Apareixen col·lectius habitualment invisibilitzats —com persones d’origen àrab, africà, gitano o llatinoamericà— que, malgrat formar part indiscutible del país, continuen sent tractats com a “altres”.
2024. Mestra de formació a l’Índia i veïna de la Marina des de fa anys, la Urmila Devi s’ha convertit en un pont entre les entitats del barri i la seva comunitat.
2024. Iftar. Durant el Ramadà, la comunitat musulmana del barri organitza un iftar obert que aplega prop d’un centenar de veïns i veïnes de diverses cultures i religions.
Seguidament, el cinquè bloc, Els altres catalans del segle XXI, centra la mirada en les noves migracions, amb una perspectiva crítica i empàtica. Es posa en valor el paper fonamental que tenen aquestes persones en sectors essencials de l’economia —sovint rebutjats per la població local— i es qüestiona com i per què es reprodueixen les desigualtats.
Finalment, l’exposició conclou amb Candel i la premsa de barri. La Marina com a exemple viu, on es reconeix la funció transformadora del periodisme local. La publicació La Marina, pròxima al seu 40è aniversari, ha estat una eina de cohesió i denúncia, però també ha mantingut una certa distància crítica respecte de les institucions i ha donat veu a les preocupacions reals dels barris. En aquest espai es recorda també la implicació activa de Candel amb el mitjà, on va publicar més d’un centenar de columnes. També s’hi reconeix el valor del Memorial Candel, impulsat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, i la tasca de divulgació científica que desenvolupa la Fundació Francesc Candel.
L’equip Exposició
L’exposició ha estat dirigida per Yohany L. Ayala, periodista i directora del diari La Marina, nascuda a Santa Cruz (Bolívia) i veïna de Barcelona des de fa més d’una dècada. Estudiosa de Candel i del seu llegat des del periodisme de barri, ha impulsat aquest projecte com una aposta per posar en valor la memòria i el periodisme local des dels barris.
També hi ha participat Jesús Martínez, reconegut periodista social i docent de la UAB, col·laborador habitual de La Marina, que ha aportat la seva visió crítica i expertesa sobre l’obra de Candel i els diversos col·lectius socials.
Josep Vicens, veí i cronista fotogràfic de la Marina, ha cedit part del seu arxiu per a la mostra. Tot i no haver exercit com a fotògraf professional, el seu treball ha esdevingut un testimoni valuós de la vida als barris.
Pau Llopis i Alejandro Flores, periodistes i fotògraf aquest últim, formats als mitjans de l’Associació, han col·laborat amb imatges recents que connecten el llegat de Candel amb el present. Formen part d’una generació de joves professionals que han trobat en La Marina una escola i una oportunitat per fer sentir la seva veu.
La selecció de columnes de Paco Candel ha estat possible gràcies a Rubén Cruz, tècnic documentalista i responsable de l’arxiu, que ha dut a terme una meticulosa revisió del fons històric del diari.
L’exposició s’emmarca dins del cicle de xerrades impulsat pels mitjans de comunicació de la Marina —la publicació La Marina i La Marina FM 102.5 (consulta la graella de programes)—, agrupats en l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), amb motiu del centenari del naixement del seu col·laborador més il·lustre, Francesc Candel.
Ha estat possible gràcies al suport d’Òmnium Cultural, la Fundació Francesc Candel, l’Espai Veïnal Química, l’Associació de Comerciants de la Marina i la xarxa d’entitats veïnals agrupades a la Unió d’Entitats de la Marina.
Igualment, hem comptat amb la complicitat de la Biblioteca Francesc Candel i el Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya.
