Més d’un centenar de veïns i veïnes es van mobilitzar recentment per expressar la seva preocupació davant la creixent sensació d’inseguretat que es viu a diversos punts del barri. La concentració, celebrada el divendres 5 de setembre a la plaça de la Marina, va tornar a posar el focus sobre un dels espais més problemàtics de la zona: els Jardins de la Mediterrània.
Aquest espai, envoltat per una vintena de comunitats de veïns i amb tretze bars i restaurants al seu interior, ha estat al centre de les queixes veïnals els darrers anys. Baralles, soroll, brutícia i insalubritat formen part del paisatge habitual per a moltes de les persones que hi viuen a tocar. El principal motiu que s’assenyala: l’incompliment reiterat dels horaris de tancament dels locals.
Amb llicència per tenir les terrasses obertes fins a les 23 h i els locals fins a la mitjanit (i fins a la 1.30 h els caps de setmana), molts establiments mantenen l’activitat molt més enllà d’aquests límits. La música a tot volum, les entrades i sortides constants, les baralles, els robatoris i fins i tot les deposicions a la via pública són una realitat recurrent, segons denuncien els residents.
Els Jardins de la Mediterrània tenen unes característiques pràcticament úniques a Barcelona: no es tanquen de nit, acullen activitats comercials dins del recinte i estan completament envoltats d’habitatges. L’any 2020 van ser objecte d’una remodelació finançada amb 2,09 milions d’euros provinents dels pressupostos participatius. L’actuació es va dividir en dues parts: la planta superior, on hi ha els locals i una zona enjardinada de 950 m², i la inferior, amb el parc infantil i una rampa d’accés que connecta amb la passarel·la metàl·lica.
Tot i la inversió, ja aleshores hi va haver veus que alertaven que el projecte no s’ajustava a les necessitats del veïnat. “El parc no està dissenyat per a la mena de vianants que tenim aquí”, advertia una veïna. De fet, abans que acabés l’obra, la comissió creada per defensar els Jardins de la Mediterrània ja denunciava l’incompliment de les demandes que s’havien traslladat a l’Ajuntament.
Quatre anys després, aquella sensació d’incompliment persisteix. “S’hi han gastat milions per posar bonic un espai que la comunitat del voltant no pot gaudir”, afirmava recentment un veí en declaracions a La Marina. “El primer que cal aconseguir és que sigui un espai amable per a la gent que hi viu. Després, si cal, ja es fa la remodelació.”
L’Administració coneix la problemàtica. El 2022, els jardins es van identificar com una de les zones “d’especial atenció d’oci nocturn” del districte, i es va presentar un pla d’estiu que pretenia reforçar la neteja, incrementar la presència policial i posar en marxa un servei de convivència nocturna. Unes mesures que, segons els representants veïnals, es van quedar en paper mullat. També lamenten que mai s’arribés a aprovar un pla d’usos específic, tot i les converses mantingudes amb responsables municipals, que asseguren haver intensificat la neteja i el control de la zona.
Les reclamacions, però, tornen a primer pla. La mobilització actual del veïnat compta amb el suport de formacions com el PP i Vox, i els organitzadors asseguren que no s’aturaran “fins que no els facin cas”. Ja s’han recollit més de set-centes firmes per reclamar millores en la seguretat al barri.
Així, el malestar veïnal, persistent des de fa més d’una dècada en aquest indret de la Mediterrània, ha tornat a intensificar-se arran dels fets ocorreguts a Can Clos: el robatori amb violència a una persona gran va ser l’espurna que va desfermar la indignació col·lectiva. L’episodi va acabar amb l’assalt a l’habitatge on vivien els presumptes autors del delicte, mobles llançats pel balcó inclosos.
En paral·lel a la Festa Major de la Marina, que enguany va adquirir un to més reivindicatiu, han proliferat grups, fòrums i xats veïnals a les xarxes socials (Facebook, Instagram, WhatsApp), des d’on s’articulen alertes, debats i convocatòries.
