Abans d’arribar a la plaça d’Ildefons Cerdà, i fins a tocar pràcticament al riu Besòs, amb una extensió d’uns 13 km, s’aixeca la Gran Via de les Corts Catalanes, el Decumanus Maximus de la ciutat de Barcelona.
Es tracta d’una les principals artèries de connexió de la capital catalana, recorrent-la de banda a banda. En aquest costat de la ciutat, és la porta d’entrada i sortida en direcció al Baix Llobregat, acollint a milers de vehicles diàriament. En clau de districte, és també la frontera natural entre ‘les Marines’ i la resta de barris de Sants – Montjuïc.
Des d’aquest costat del ‘mur’ d’asfalt, es poden observar a l’altra banda dos recintes històrics, el de Can Batlló i el de l’antiga estació de Magòria, com càpsules del passat, impassibles i atemporals davant el ritme frenètic i sorollós de l’actualitat.
La jubilada estació de Ferrocarrils Catalans amaga en si un altre espai per totes aquelles persones que busquin fugir de l’enrenou, el fum i el furor que representa la Gran Via. L’espai natural de Magòria, entre els carrers Moianès i Corral, és un oasi verd enmig del gran entramat urbanístic de la ciutat, que s’ha consolidat com un espai de lleure, oci i foment de la xarxa comunitària de la Bordeta i el seu entorn.
“El centre de neteja i Parcs i Jardins, descartat a Can Batlló per problemes mediambientals, s’ubicarà ara a l’única zona verda que quedava al carrer Moianès”, denuncien les veïnes.
Arran del projecte urbanístic de la ‘nova’ Magòria, que contempla una reforma integral de la zona per a construir-hi equipaments esportius i sociosanitaris, allotjaments dotacionals i un centre municipal de serveis urbans i neteja, entre d’altres, aquest espai natural està en risc de desaparèixer, almenys tal com es coneix avui en dia.
De fet, la regidora Raquel Gil, responent a les queixes veïnals de l’Audiència Pública de Districte del passat dimarts 11 de febrer, va assegurar que, “hauran de ser el màxim de curosos per conservar tot el que es pugui de l’espai, tot i que no serà al 100% com està ara”.
Una situació que ha mobilitzat el veïnat mitjançant la ‘Plataforma pel Jardí de l’Estació de Magòria’, constituïda l’any 2017 en defensa del reconeixement i la conservació d’aquest espai per part de l’Administració.
L’ús privat de la zona de pàrquing i dels diferents equipaments esportius, reservats per a entitats federades, conjuntament amb l’afectació de l’espai, principalment pel futur centre municipal soterrat de serveis urbans i de neteja, ha posat en peu de guerra al veïnat i totes les usuàries. Entre elles, l’Àngels Molina, la Cristina Ibáñez i l’Àngels Horrillo, membres de la plataforma i del Centre Cívic de Magòria.
“Som un grup de veïnes i d’associacions que fem activitats en el casal. La desvinculació del centre cívic i l’espai natural és impossible perquè sempre s’ha treballat en col·laboració, és una branca molt important del que es fa en el centre”, explica l’Àngels Molina.
Des de la plataforma, fugen de la denominació de jardí per aquest recinte. “Quan ens referim a jardí, tothom té present un entorn amb bancs, arbres, zones de joc infantil, com els de La Vidriera (la Bordeta), i no és el cas d’aquest espai”. “Ens definim com una sala a cel obert, amb un perímetre tancat per les característiques de l’entorn, però accessible per totes aquelles persones que s’hi vulguin acostar”.
De fet, expliquen, un gran nombre de persones hi entren durant el dia per a llegir, tocar la guitarra, dinar o, simplement, fer una petita pausa.
A banda, disposen de zona de compost, plantes de tota mena, horts on es fan tallers per aprendre i observar el cicle de la terra i les hortalisses de temporada i una zona de petanca comunitària, tots ells creats i cuidats de manera altruista pel veïnat.
Sigui com sigui, l’espai no és només gaudit pels veïns i veïnes. “Hi ha lloc pels animals de dues potes, com nosaltres, i també els ocells i els ratpenats que es veuen a la nit. I pels de quatre, com per exemple els llangardaixos”, explica amb un somriure l’Àngels. “Hi són aquí perquè la natura els ha portat, no nosaltres”. En conseqüència, també forma part de l’espai un hotel d’insectes, refugi de diverses espècies.
Tot i la vinculació innegable de l’espai amb el centre cívic, és també utilitzat per un gran nombre d’associacions, entitats i particulars del barri. “És tot un èxit en la celebració d’aniversari de nens i nenes. També hi venen sovint escoles bressol o centres per a persones amb diversitat funcional, que fan tallers i activitats acompanyats pels respectius monitors i monitores, així com casals de gent gran que organitzen activitats gratuïtes”. “Alhora, s’hi celebren festivitats com Sant Jordi, Carnestoltes, el Tió, el Carnaval o l’enterrament de la sardina”. “És un espai amb un important factor de cohesió social”, assenyala Molina.
Les veïnes rebutgen la substitució d’un espai verd amb dècades d’història per un centre de gran impacte contaminant en plena zona urbana.
A banda del seu valor comunitari, també és un refugi climàtic i sonor natural. “Fa uns anys es va comparar la temperatura de la Gran Via amb la de l’interior de l’espai natural en ple estiu, i la diferència era de tres graus. A banda, els arbres conformen una illa sonora que bloca gran part del soroll dels carrers costaners”, explica Cristina Ibáñez.
“Des del moment de la constitució de la Plataforma pel Jardí de l’Estació de Magòria, hem estat presents a totes les taules, audiències, consells de districte i reunions per defensar el nostre projecte” – relata Àngels Horrillo –, “la resposta sempre ha estat d’enhorabona. Fins i tot l’any 2018 vam obtenir el compromís de tots els grups polítics del districte de reconèixer i conservar l’espai en una audiència pública”.
“L’any 2019 es fa un concurs d’idees per la reforma de la zona, al qual nosaltres assistim per votar l’opció de maqueta que més ens atregui, amb la confiança que l’espai natural estarà inclòs en totes elles. La nostra sorpresa va ser quan vam veure que no estava contemplat en cap, tot i que feia menys d’un any s’havia aprovat per unanimitat el reconeixement de l’espai”.
Els compromisos pels quals havien lluitat les veïnat no s’havia materialitzat enlloc, “en aquest context, no ens va quedar més opció que votar l’opció menys dolenta per a nosaltres i l’espai”, explica Molina.
Precisament, un dels motius de malestar de les membres de la plataforma va ser “la manca de comunicació per part de l’Ajuntament”. “Ens hem sentit menyspreades i oblidades. No som ciutadanes de segona i no renunciarem al que ja tenim”, expressava l’Àngels Horrillo a l’audiència pública.
“En els plànols inicials, amb el CUAP i les zones esportives, l’espai ja quedava força delimitat, però és que ara han incorporat amb calçador el centre municipal de neteja i de Parcs i Jardins que en principi estava ubicat a Can Batlló, tot i que finalment va ser descartat per problemes mediambientals i de circulació”, assenyalen les veïnes. “L’entrada del recinte, que serà soterrani, està prevista ara al carrer Moianès, a la cantonada amb Gran Via, és a dir l’única zona que ens podia quedar d’espai verd”.
“Això, a banda de l’afectació al recinte, també comporta grans molèsties per als veïns, per la contaminació ambiental i acústica per les quals no es va instal·lar a Can Batlló, així com l’entrada i sortida de centenars de vehicles i treballadors durant tot el dia en un carrer molt congestionat”. “A més a més, l’entrada es tracta d’una rampa de més de sis metres d’ample i un pendent del 12%, que suposarà problemes per als vianants, més encara per aquells amb diversitat funcional o gent gran”, afegeix Cristina.
En ser una instal·lació subterrània, les veïnes temen que es vegin afectades pels “sistemes de ventilació que expulsaran aquest aire calent i contaminant al carrer”, afectant també a aquelles persones que estiguin practicant les diferents categories esportives a les instal·lacions de Magòria.
“No entenem que s’amputi un espai natural d’aquestes característiques, amb centenars de metres quadrats de verd, amb quaranta arbres de més de mig segle, horts i desenes de plantes, i amb tanta implicació i caràcter veïnal i comunitari, i substituir-ho per un centre amb tanta càrrega contaminant, que no hauria d’estar instal·lat en una zona urbana”.
Les veïnes, tot i ser conscients de la poca flexibilitat dels plànols urbanístics, es neguen a abaixar els braços en la lluita per mantenir un espai que ofereix un necessari racó de descans, lleure i trobada comunitària en un oasi verd inusual a Barcelona.
Escolteu la conversa sobre l’espai natural de Magoria amb Cristina Ibáñez i Ángels Horrillo, a Sintonia amb els barris de La Marina FM 120.5.
