L’escenari il·luminat, la flama del rom-cremat preparant-se en una banda, l’exposició fotogràfica de les anteriors edicions col·locada davant de l’escenari, i un clima que va fer bondat i va aturar la pluja per un dia, van convertir la nit del 7 de setembre en el pla perfecte pel dissabte al vespre, les 34 edicions de la Nit de l’Havanera.
La vetllada és una iniciativa impulsada per Folk Montjuïc, entitat arrelada als barris de la Marina, on encara els seus veïns i veïnes més grans recorden i retenen en la memòria el passat marinenc d’aquella platja de la qual un dia van gaudir, just on ara s’ubica una part del Port de Barcelona.
A les 8 i 30 minuts, puntualment, iniciaven els presentadors de la nit, els periodistes Yohany L. Ayala i Gerard Carrion. Folk Montjuïc va ser el primer grup a actuar i va continuar Crema Catalana, el grup més jove. A la mitja part hi ha un moment de pausa. Tothom gaudeix del rom-cremat. El públic és molt familiar, majoritàriament femení i amb bon nombre de gent gran.
Comença la segona part amb un poema d’en Josep Maria Pérez. I a continuació, inicia la seva actuació el grup Havaneres de Montjuïc. Durant els seus 31 anys de trajectòria el grup ha recorregut una bona colla de festes majors de pobles de Catalunya. Tot seguit, es feien amb l’escenari els Pescadors de l’Escala, que van delectar un públic que els va reconèixer amb veritable exaltació al final de cada peça.
Després de tot l’escalf del públic amb els grups arribaven els homenatges. Enguany, ha estat pels 60 anys de trajectòria dels Pescadors de l’Escala. Isabel Valiente, presidenta del Grup Folk Montjuic i Enric Frigola, de la Fundació Ernest Morató, entregaven una placa en reconeixement de l’extraordinària carrera que els ha portat a rebre diversos guardons, entre ells la Creu de Sant Jordi l’any 2014.
Els organitzadors també van destacar la Periodista Yohany L. Ayala, directora del diari la Marina, per la col·laboració a l’acte, i la Maria J. Bulto Antolín, pel seu canal de difusió de l’Havanera al Facebook.
I entre havaneres, rumbetes i el vent que a aquesta hora refrescava Barcelona, els quatre grups, plegats a l’escenari, i un públic entregat, van acomiadar la nit: Después de un año de no ver tierra, porque la guerra me lo impidió…. i El meu avi se’n va anar a Cuba… tot esperant la de l’any que ve.
6afbw1