Guillermo Sierra Calvo, 37 anys, casat
Formació/ofici Hosteleria i actualment he emprès un negoci de venda de productes del CDB
Religió: catòlic
Política: De centre, m’agrada l’equilibri.
Asseguts al carrer Mare de Déu de Port, 264, conversem sobre la seva història, passions, i opinions, i també sobre la seva emprenedoria, l’Empyreal Green. Una botiga de productes cosmètics, entre d’altres, que aprofiten un compost de la planta del cànnabis, el CBD, en investigació per les seves propietats beneficioses.
Des del seu web distribueixen a tot Espanya. Empireal significa empiri i és el camí per on els àngels et porten a l’Edèn, diu l’entrevistat. Ocurrent!
Guillermo despatxa des d’aquí fins a les 8.30 de la nit en acabar la primera jornada de feina, cap a les 5 de la tarda, al bar familiar la Granja Elena, que no necessita presentació. S’esforça per tirar endavant, i com tota la seva generació, no sempre hi arriba.
Com que és seguidor del futbol i aficionat de l’Espanyol aprofitem per parlar sobre l’actualitat, a patir de l’esport que ha acabat traslladant les seves maneres d’exaltació irracional dins l’estadi a altres camps de la vida, entre les quals, la política.
Amb què somiava de petit?
Sempre m’havia agradat el futbol i somiava ser futbolista, vivia amb la pilota a sobre meu i jugar era passar-m’ho bé amb els amics. Em recordo com un nen tranquil, però a vegades també molt canviant i nerviós; feia alguna cosa que m’agradava fins que perdia l’interès i em posava amb una altra.
Expliqui la seva història? En quin moment abandona el futbol?
Vaig jugar al futbol com a professional fins als 22 anys: al Sants, a la Penya Barcelonista, al Cinco Copas, als Veterans de Catalunya, també feia tornejos de futbol platja. Llavors vaig veure com funcionava, els molts interessos que hi ha i que no sempre representen els valors esportius, sobretot en les categories inferiors. Després, vaig marxar un any a Anglaterra, a Bournemouth i torno i me’n vaig a viure a Gràcia; perquè al barri el diumenge està tot tancat.
Què li diu l’ascens i el progrés dels equips femenins?
Em sembla molt bé que les noies agafin terreny, encara que podria haver estat abans. Però com s’acostuma a dir, mai no és tard quan arriba. No obstant això, les condicions seves encara han de millorar molt.
Se’n parla dels ultres i de les seves actituds contra el col·lectiu LGTBIQA+, i les persones negres. Quin és el seu punt de vista?
Una persona no és diferent d’una altra per la seva sexualitat o orientació, s’hauria de normalitzar. En el futbol segur que sempre hi ha hagut gais, però abans era més difícil dir-ho. També t’he de dir que la gent es transforma veient un partit amb l’ambient caldejat a l’estadi, això és així. Hi ha racisme i homofòbia arreu, és una trista realitat.
La Granja Elena, de la seva família, s’ha convertit en ambaixadora de la Marina.
Ho valorem molt, però personalment tampoc li dono gaire importància, som una família treballadora i tenim els valors que ens van inculcar a casa els pares i també a l’escola. De petit no te n’adones, però quan creixes et trobes en situacions que et fan veure el que has après i allò que et sustenta. Estem contents.
És el petit de quatre germans, un dels quals té molta visibilitat. Com ho porta?
Té coses bones i coses dolentes. Diuen que el germà petit és el més consentit, però no sempre és així. A vegades et fan pagar la festa sense haver-hi tingut part.
Ara viu al barri, què és el millor i el pitjor de la Marina?
El millor és poder coincidir amb el grup d’amics de tota la vida, conversar prenent alguna cosa. Hem viscut gairebé tota la vida aquí i tothom ens coneix pel carrer… s’agraeix. En general la gent és amable i agradable; tot i que hi ha hagut algú poc oportú. Del pitjor… em costa una mica més. Potser alguna baralla a les nits d’estiu, però poca cosa.
Amb els seus germans ha estat protagonista del pregó d’enguany de les festes majors. Que s’ha escapat a alguna de les activitats?
He anat a la Festa Major Jove. Ha estat molt bé. Recordo una festa que es va fer, que em va impactar perquè va venir King África i la Mala Rodríguez. Vaig pensar “King África al passeig de la Zona Franca? Això no ho tornaré a veure mai més”. I després va venir la crisi…
Ha muntat un negoci amb CBD, que surt del cànnabis, com s’hi anima i per què?
Correcte, el CBD és un compost de la planta del cànnabis multi usos per les propietats que té: es fa servir per cosmètica, per la pell, com antiinflamatori, ansiolític, i també va bé pel tema digestiu. És més natural i no té efectes secundaris. Ho vaig descobrir arran d’una lesió jugant a futbol. Havia de posar-me injeccions i prendre molts medicaments. Però vaig descobrir l’oli de CBD i vaig notar una millora més ràpida, sobretot a l’hora de dormir perquè baixava la inflamació. Vaig fer un curs, vaig muntar el negoci amb un amic meu i ara som socis. A més, no n’hi havia cap per l’estil al barri.
Està funcionant bé, el negoci?
Ha funcionat molt el boca-orella, la gent que prova els cosmètics o l’oli l’acaba recomanant. He de dir que ens ha sorprès la quantitat de gent que té problemes d’estrès, insomni i malestar emocional. Entre les metgesses, algunes recomanen algun producte i altres no hi estan d’acord. La gent ho prova i si li funciona… De totes maneres, nosaltres sempre recomanem “si tens un dubte, consulta primer amb la metgessa”. La gent no vol medicar-se tant; rebem persones amb més de 10 pastilles al dia que busquen alternatives. El producte agrada i la gent repeteix, és molt satisfactori per a nosaltres.
Representa a la generació de joves als quals els ha costat d’enlairar-se, perquè estem en crisi permanent. Està satisfet amb el que ha aconseguit?
En general sí, però m’ha tocat viure el problema de l’habitatge, especialment per comprar-lo o per pagar un lloguer. Ens matem a treballar, estalviem tot el que podem, però et demanen una entrada tan elevada… i això sense comptar la notaria, els impostos i la reforma dels pis si és de segona mà. I si et quedes de lloguer, estàs pagant 1.000 euros, uns diners amb els quals podries pagar una hipoteca, però no tens per pagar l’entrada. És molt frustrant.
