Rubén Cruz
Aquest vespre ha posat fi al primer acte convocat per l’ANC al llarg del pròxim trimestre per denunciar la justícia espanyola como arma llancívola contra l’independentisme.
A dos quarts de set ha començat la conversa-debat de la Neus Torbisco (doctora experta en drets humans) i l’Elisenda Paluzie (actual vicepresidenta de l’UNPO, Organització de Nacions i Pobles No Representats), conduida per l’Adrià Alsina.
NT. Les dues declaracions, del Grup de Treball de Detencions Arbitràries (juliol del 2019)i del Comitè de Drets Humans (juliol del 2022), tots dos organismes de l’ONU, han estat útils per a al·legar davant la justícia belga la no extradició dels exiliats catalans.
EP. L’origen de totes dues declaracions ha estat la iniciativa de la Neus Torbisco, i l’ANC l’ha acompanyada durant el judici del Suprem contra els presos polítics dient que l’autodeterminació és un dret, no cap delicte.
NT. Convé palesar que les causes particulars contra els represaliats formen part d’una causa general, per demostrar els dèficits sistèmics de l’estat espanyol.
EP. I tant! Se n’ha de fer una denúncia general. És la causa general que explica la repressió. La divisió entre partits independentistes és fruit lògic de la repressió, però ens impedeix d’avançar també en termes jurídics. Hem de conformar un front anti repressiu. No pot anar a judici cada client amb el seu advocat per separat.
Aquest estiu, el Comitè de Drets Humans de l’ONU s’ha pronunciat sobre la suspensió dels drets del parlamentaris escollits a les eleccions del 21-D. En veure com el Parlament s’empassava aquesta suspensió abusiva, havíem de convèncer els electes suspesos de cada partit independentista per presentar una querella conjunta, estratègica davant el Comitè. No podia ser la querella d’un o dos electes, sinó d’un col·lectiu, i l’ANC i la Neus van convèncer el Romeva, el Junqueras, el Rull i el Turull per presentar-la.
El Comitè ha decidit que l’estat espanyol ha vulnerat l’article 25 del Pacte pels Drets Civils i Polítics.
NT. El Comitè no és diu Tribunal per evitar que països autoritaris se n’allunyin, per no voler sotmetre’s-hi. Tanmateix, les seves decisions tenen valor de sentències.
Calia que fessin la demanda conjunta per projectar la imatge d’un estat que persegueix un moviment. Calia unitat estratègica.
El dret d’autodeterminació es veu a Europa associat a la idea d’un greuge. Cal evidenciar aquest greuge perquè et reconeguin el dret.
Els recursos jurídics són lents i potser el resultat no servirà per al recurrent, però si perquè no torni a repetir-se la situació en el futur amb altres persones. La justícia és una cursa de fons, que s’ha de córrer.
Volem demostrar que l’estat no complirà la decisió en els 6 mesos que li ha donat per fer-ho, El que fem és acusar l’estat de no complir, per guanyar legitimitat.
Les víctimes de la repressió haurien de tenir una estratègia conjunta sòlida.
Adrià Alsina: El nou cas de Pegasus, pot fer que hi vagin plegats, els afectats?
EP. Ara se sap que l’espionatge ha estat massiu i autoritzat judicialment, malgrat haver exercit els investigats només el dret de protesta. És un assetjament per acabar amb el moviment independentista, escapçar-lo.
NT. L’acusació contra el president Companys es basava fa 82 anys en els mateixos delictes que li eren aplicats als presos polítics: rebel·lió i sedició, la mateixa plantilla, amb la diferència que ara no podien afusellar-los. Cal evidenciar que Espanya continua vulnerant drets humans. L’estat ens assenyala com a perillosos sense haver exercit cap mena de violència. Això és un escàndol democràtic que no podem deixar de denunciar.
Cal unitat antirrepresiva, que no implica una defensa conjunta perquè es vulneren drets civils que cadascú defensa com vol.
Cal no normalitzar la repressió, que es fa per eliminar la dissidència política.
«Ja va sent l’hora de tenir una estratègia anti repressiva de debò».
Neus Torbisco
Adrià Alsina : Que l’estat té dret a defensar-se dels qui volen destruir-lo?
NT. És clar que no en el cas de l’independentisme pacífic. La diferència entre un estat democràtic i un altre d’autoritari és que no pot fer valdre el seu projecte polític per la força. Qualsevol diferència dins d’un estat s’ha de civilitzar. La integritat d’un estat no pot ser raó per vulnerar drets de cap grup humà.
La política de fer por és pròpia dels estats febles. Aquest pregunta pels drets d’Espanya a defensar-se no podem normalitzar-la, perquè Espanya no es defensa de cap criminal sinó de persones i grups que exerceixen la protesta i la dissidència política. Allò civilitzat fora que un unionista vingués a explicar-nos les raons per mantenir-nos dins l’estat.
Alsina. Com ens apropem a la independència?
EP. Cap denúncia ens donarà la independència. El dret d’autodeterminació no el regala cap tribunal sinó que es guanya per la via dels fets. Les decisions judicials ens legitimen.
NT. Els estats europeus no entenen que hi ha un conflicte polític que s’ha de resoldre. Les decisions judicials ens legitimen per quan aconseguirem la independència, perquè ens sigui reconeguda.
Cal evidenciar que la política de posar gent a la presó o amenaçar-la-hi només vol imposar el silenci. Totes dues decisions diuen que Espanya vulnera drets polítics i que ha detingut persones injustament. Els països demòcrates facilitaran el reconeixement, una vegada feta la independència.
En acabat el debat, ha intervingut després en Lluís Lach per dir que si ens conformem i no ens confrontem a l’estat no existim. Cal lluitar des de la confrontació, també institucional:
«És una vergonya tenir un govern autonomista defensat per independentistes. L’1O és la demostració de força democràtica col·lectiva més gran a Europa des de la segona Guerra Mundial. No abaratim el seu valor.»
Lluís Lach
(858) Lluís Llach – ” No abarateixis el somni ” – YouTube
