Paco Marín Andreu
S’aproxima una setmana cinematogràficament bastant moguda… el dimecres cita obligatòria a la Filmoteca on es farà un merescudíssim homenatge al company Lorenzo Soler, qui ha estat professor, dibuixant, escriptor i cineasta, però sobretot, destaca per la seva immillorable personalitat.
El vaig conèixer ja fa més de quaranta anys, però no vaig tenir l’oportunitat de poder treballar amb ell. Mentre jo rodava grans produccions amb destacats directors com: Paco Betriu, Duccio Tessari, Florestano Vancini, Antonio Isasi, Ignacio Fiquino,Vicente Aranda, Alfonso Balcazar, Bigas Luna, Carlos Benpar, Miguel Iglesias, Xiol Marxal, i molts més. O, també, amb actors com Karl Malden, Ettore Mani, Jose Luis Lopez Vazquez, Paco Rabal, Klaus Kinski, Alfredo Landa, Teresa Gimpera, Nadiuska, Carol Baker, i un llarg etc… El nostre amic Lorenzo Soler iniciava la seva carrera professional amb una petita càmera de 16 mms, amb la qual va rodar pel·lícules i documentals que, encara que la majoria no es van estrenar mai a nivell comercial, sí que van ser multitudinàriament visualitzades en vídeo clubs, fòrums, i diferents canals, gràcies a l’obstinació de la “central del curt” i de Martí Rhom.
A l’homenatge a Lorenzo es van projectar dues de les seves pel·lícules; la primera “El llarg viatge a la ira” que és un impressionant documental sobre la immigració, el qual es va rodar en 1969. En aquest es mostra als immigrants d’Andalusia abans de venir, i com sobrevivien. El film ens porta a reconèixer l’eternament agraïts que hem d’estar a totes aquelles generacions que ho van deixar tot i van venir aquí, amb tenacitat, treball, voluntat, i sense renunciar als seus orígens, que es van entregar de cor a Catalunya i les seves gents.
La segona pel·lícula que es va projectar de Lorenzo va ser ” Kenya” un documental. En aquesta ocasió, va deixar de costat la seva petita bolex de 16 mm i va gravar amb protagonistes reals.
Va ser molt emotiva la trobada amb en Lorenzo, a qui feia trenta anys que no veia, la seva precària salut i el fet que s’anés a viure a Soria ens ho havia posat difícil. A Lorenzo l’acompanyava la seva companya, Ana Turbau, excel·lent fotògrafa amb la qual vaig treballar a TV3 quan ella era realitzadora.
En sortir de la filmoteca, l’obligada xerrada amb el meu amic Manel Muntaner, bon fotògraf i excel·lent director. Els seus treballs personals i marginals el situen en un espai de màxim reconeixement i respecte.
Ahir, d’altra banda, sessió de curtmetratges a la biblioteca de l’Esquerra de l’Eixample de la mà del ” Gran villalobos “. Cinc curtmetratges de joves, i de no tan joves, amb bona factura… dos curts d’una jove realitzadora catalana que li auguren un brillant futur; un altre d’un jove realitzador on apunta bones intencions i bones interpretacions aconsegueix treure somriures; i altres tres curts on al director no se li augura cap futur prometedor i on queda patent que, després de seixanta anys, a Espanya tot continua igual.
El Mes que ve… MÉS CINEMA
