Una setmana més, arrenca la tercera sessió per repensar l’espai firal de Montjuïc. Aquesta vegada som al voltant de 30 persones, hi ha menys cares conegudes i som menys que a la sessió anterior, on es va debatre sobre les necessitats d’equipaments pels baris del voltant. És dimecres 1 de desembre, son les 18.10 de la tarda i som a una sala de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer de l’Avinguda Rius i Taulet.
La Laia Grau, gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament i en Javier Buron, gerent d’Habitatge inicien l’exposició i, al llarg d’uns 25 minuts, presenten l’oportunitat que creuen ells ofereix l’espai firal com a habitatge social. Destaquen els espais transformables de la Fira i, sobretot, l’objectiu que es persegueix: donar més usos a l’espai Firal.
L’altre objectiu és incrementar el patrimoni públic de sòl. “Tot l’habitatge serà públic i assequible, no hi haurà lloc per l’habitatge lliure”, afirma la gerent. A més, “volem promoure un habitatge sostenible que asseguri el màxim d’eficiència energètica”.
Pel que fa als barris pròxims, Font de la Guatlla i Poble Sec, se’ls vol dotar de “continuïtat” ja que “tots els carrers són longitudinals, són barris segregats sense capacitat de comunicació de vida quotidiana”. A través de diversos mapes, s’exemplifica els habitatges que es podrien construir, comparant el model d’illes de l’Eixample, “sorgirien dues illes i mitja de l’Eixample, entre 400 i 500 habitatges”.
De construir-se, els habitatges hauran de seguir, però, una de les regles urbanístiques bàsiques: per cada 100m2 d’habitatges nous s’ha de fer una reserva per zones verdes (15 m2) i/o equipaments (7,5 m2).
La intervenció continua amb el Javier explicant les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament: “hem d’encaixar un conjunt de formes d’actuació dins de les decisions urbanístiques que la ciutat ha pres i establir quin número d’habitatges pot haver-hi potencialment en una zona nova”. Compten amb 150 mil euros per la construcció d’habitatge públic, un 30% del pressupost global de l’Ajuntament i el 70% restant, per finançar per la banca pública.
De la mateixa manera, el Javier informa que “el 80% de l’habitatge que es construirà a Districte serà de lloguer i el 20% restant seran habitatges cedits en drets de superfície”. És a dir l’Ajuntament no perdrà mai la propietat del sòl. S’edificaran i s’adjudicaran a persones que podran viure-hi durant 75 anys. Passat aquest temps se li torna a donar un nou ús. La finalitat és evitar la continua especulació, preservant la propietat del terra com a pública i que les famílies puguin viure-hi durant llargs terminis a menys cost. “És molt important garantir que tothom tingui accés a l’habitatge i evitar que es converteixin en bens de mercat”.
S’obre el torn de paraula. S’ha fet una breu explicació i ara els veïns i veïnes pregunten. Comença en Sergi, de l’associació de veïns del Poble Sec. Què passarà amb el Pavelló 2? La gerent adverteix: “és el pavelló en què la Fira no té previst desenvolupar-se” i que per tant forma part dels plans de nous usos. El nombre d’ habitatges s’hi establirà en funció de la combinació prevista amb els equipaments. Posa com exemple Fort Pienc, on en un mateix edifici, hi ha pisos tutelats, habitatge públic, una biblioteca i un mercat. “És un lloc amb molta activitat i vida perquè aquesta tipologia d’usos pot conviure perfectament”, explica.
En Manel Marina, guia de Barcelona, vol saber com quedaria la plaça Univers i el carrer Guardià Urbana i els membres de l’Associació de veïns de l’Esquerre de l’Eixample prioritzen equipaments per als barris de l’entorn. La resposta no convenç. Encara no saben com es transformaran aquests espais, però asseguren que vetllaran perquè la interconnexió dels carrers futurs es faci de manera tant horitzontal com vertical.
Així mateix, per posar en context, la gerent posa al cas la sala que la Fira ha reclamat 40.000 metres quadrats fixes i que els pavellons de la metal·lúrgia, del vestit i de comunicacions, previstos en resposta d’aquesta demanda, no són suficients. La informació aixeca incògnites ja que els assistentes comencen a qüestionar la congruència d’aquestes trobades i si serviran d’alguna cosa a l’hora de prendre les decisions sobre l’espai.
És el torn d’en Pere Ramó, veí de Font de la Guatlla, intervé fent un toc d’atenció al gerent. Li preocupa que passi el mateix que a Madrid, on el PP va traspassar habitatges que eren públics a empreses privades, pregunta quines garanties hi ha perquè això no es repeteixi aquí en el futur.
“Els habitatges seran protegits i d’iniciativa pública, quedant qualificats urbanísticament d’aquesta manera i amb el preu regulat per l’Administració”. Abans, diu, tenien poca protecció i passaven al mercat lliure. Però, evidentment, sempre hi ha incertesa pel futur. Les majories parlamentaries, la legislació, la cultura pot canviar i per tant 100% no es pot assegurar.
Continuen les preguntes. En Josep Maria, veí de la Sateria, es mostra contrari al projecte afirmant que és una aberració urbanística i que “l’Ajuntament parla sempre de pacificació i el que resulta és una pressió viària”. No li agrada la idea d’incorporar habitatge a l’espai Firal.
La rèplica arriba immediatament per part dels veïns del Poble Sec, els quals expliquen que ells volen viure al seus barris i no haver de marxar. Així mateix, tant la Laia com el Javier, els gerents, garanteixen que “s’està fent habitatge a tot arreu. “Ha d’haver habitatge protegit a tota la ciutat, no només a la perifèria. La Marina, la Sagrera i el Poble nou, són tres únics llocs on hi ha sòl transformable”.
Sembla que ja hem passat el clímax del “debat”, però els veïns agafen embranzida de nou. Una de les qüestions que preocupen, de manera general, és la possibilitat de què es creïn guetos. I, d’altra banda, que es perdi la monumentalitat de l’Avinguda Maria Cristina. Maria Cardús, d’Alerta Poble Sec, considera que abans de crear més habitatge s’haurien de rehabilitar moltes cases antigues.
El gerent replica: “hi ha zero perill de gueto”. “Puc garantir-los que l’habitatge protegit no és sinònim de mala qualitat. Un 75% de la població de la ciutat pot accedir a aquest habitatge protegit”. I torna a insistir que es poden fer habitatges bonics com a Fort Pienc.
Són ben bé les 19:30 hores, i el gerent d’habitatge marxa poc abans d’acabar. La Laia, amb pressa, dona tres torns de paraula més i es finalitza el tercer debat. És una sessió que ha durant menys temps que les anteriors i que, si més no, ha estat menys dinàmica. Això sí, ambdós gerents han contestat, i no sempre han respòs, totes les preguntes i aclarit dubtes als veïns. Altre cosa és si els veïns i veïnes han sortit satisfets amb les respostes. Per les expressions i els comentaris de passadís que s’escolten acabada la sessió, no estic gaire segura.
Pròximes trobades per debatre els nous usos de l’espai Firal:
- 15 de desembre: debat sectorial sobre espai públic i mobilitat
- 21 de desembre: sessió de conclusions
