Fa poc més d’un any, les nostres vides van canviar completament degut a la covid-19. Des del març del 2020 estem en un món oposat al que coneixíem, i, com és normal, viure entre mascaretes, quarantenes, confinaments, tocs de queda, distàncies de seguretat…ens acaba passant factura, tant física, com psicològica. I en aquest context, és molt necessari aconseguir que els problemes o trastorns deixin de ser un tema tabú. Són molt delicats, però això no vol dir que no se’n pugui parlar. Els problemes psicològics afecten cada cop més gent, però és normal tenint en compte el món en el qual vivim. Deixant de banda el tema de la pandèmia, cada dia apareixen notícies més surrealistes o passen fets més anòmals. Sense anar més lluny, a Catalunya portem vivint més de dos mesos sense govern, i, ara per ara, no sembla que això s’hagi de solucionar. No és normal que tot un país estigui desgovernat perquè quatre senyorets no volen arribar a un acord en el greu context socio-sanitari i econòmic en el qual ens trobem.
D’altra banda, la revolucionària alcaldessa de Barcelona va decidir deixar Twitter perquè deia que aquesta xarxa social li impedia solucionar tots els problemes de Barcelona. És cert que la toxicitat que es respira en alguns sectors de Twitter és detestable, però dir que deixes aquesta xarxa per a poder fer bona política em sembla una pèssima excusa, gairebé del nivell de dir que el gos s’ha menjat els teus deures. Però no ens podem queixar gaire, que almenys estem millor que a Madrid.
Oh la capital, querida capital de esta bella patria llamada España. Doncs sí, serà tant capital com ells vulguin, però de què els hi serveix si són el focus més gran de propagació de les dues pitjors pandèmies que hi ha a Espanya, la covid i el feixisme. De la primera no en parlaré, ja que sembla que, de mica en mica, la situació millora, però la pandèmia més perillosa és la dels feixistes, i aquesta no té cap vacuna per contrarestar-la. Ja fa molts anys que l’extrema dreta té la tranquil·litat de poder-se passejar per Espanya amb el braç alçat, però sembla que des de l’entrada de Vox al món polític, cada cop es prenen més llibertats. I no sé si és casualitat que l’augment de feixistes coincideixi amb l’augment de gent que pateix problemes psicològics. La recent campanya electoral a Madrid és una clara prova de la llibertat que tenen els d’ultradreta per fer i desfer. Durant la campanya prèvia a les eleccions del 4 de maig a la comunitat de Madrid, hem pogut veure com diferents feixistes (no només de Vox) realitzaven amenaces, intimidacions o faltes de respecte cap als demòcrates. Fins i tot recentment, la ministra Reyes Maroto ha rebut una carta intimidatòria amb una navalla a dins, i sí, l’hi va enviar un presumpte feixista. No els culpo, si poden fer i desfer al seu aire és comprensible que alguns pensin que viuen en un film de Tarantino. Jo, si fos Pablo Iglesias, estaria atent, no fos cas un dia d’aquests, em trobes un cap de cavall dins el llit.
