Text: Alejandro Flores
Un migdia qualsevol, el Chela (el hombre que vuela), el Maikel (el rayo) i el Luis (a secas) s’asseuen al davant d’un McDonald’s, amb les seves bicicletes i motxilles, a esperar que sorti una comanda. “Encara no me n’ha sortit cap, així que pots parlar amb nosaltres mentrestant”, comenta el Chela, sempre atent al seu telèfon. No en volen donar el nom real per por a represàlies de Glovo, l’empresa per la qual treballen. El passat mes de setembre, el Tribunal Suprem va decidir que els seus repartidors (riders, com se’ls coneix) actuaven com a falsos autònoms, confirmant el que moltes inspeccions de treball havien publicat en diferents informes.
“És el treball més factible que vaig trobar. La jornada és molt variable”, explica Chela amb un cert grau d’expertesa, com si hi portés dedicada tota la vida. Amb gairebé dos anys a l’empresa Glovo, ara està content de tenir una puntuació alta, que li permet d’escollir l’horari en el que vol treballar i li dona preferència en l’assignació de comandes. No obstant això, al tractar-se d’un treball amb una activitat tan fluctuant, cada mes es pregunta si podrà pagar les factures. Com tots els seus companys, és autònom i ha de pagar la seguretat social pel seu compte, i és aquest pagament la caixa de Pandora que porta polèmica a dins.
Cada persona treballadora disposa del seu vehicle (acostuma a ser una bicicleta o motocicleta) i un telèfon mòbil, tot de la seva propietat. El funcionament de la aplicació és molt simple: un establiment oferta un producte a través de la app de Glovo, el client realitza una comanda, y un repartidor la posa a disposició de l’usuari final. En principi, Glovo actuaria com a mera intermediària entre l’establiment i el client, ja que els repartidors no hi tindrien relació laboral sinó que només disposarien de l’eina tecnològica de Glovo per poder fer efectiva la distribució del producte. De tot plegat, la treballadora cobra de Glovo o del client (segons que aquest hagi pagat o no per endavant) una tarifa pel transport de la mercaderia.
El punt més conflictiu és el de la puntuació del repartidor, que afecta de manera notable la seva teòrica independència envers Glovo, i que depèn de la valoració del client final, la eficiència demostrada durant la seva feina, i la realització dels serveis en les hores amb més demanda. En aquest sentit, els algoritmes de l’aplicació donen preferència d’elecció d’horari a aquells riders amb puntuació més alta. “El sistema de puntuació l’han fet perquè els que estan a sota no puguin pujar”, indica el Chela. Aquesta restricció de la llibertat per determinar les condicions laborals dels glovers (determinada pel sistema de puntuació), la geolocalització a la que estan subjectes (sumades al control del compliment d’objectius) i les normes d’obligat compliment que imposa l’empresa als seus col·laboradors, és el que ha determinat que el Tribunal Suprem declarés com a falsos autònoms els treballadors de Glovo.
El Luis i el José són el clar exemple de les conseqüències d’aquest sistema de puntuació. Els dos porten gairebé dos mesos a l’empresa, i amb prou feines reben comandes per dur a terme. Aquí, hi influeixen tant la puntuació (al principi sol ser reduïda i es veuen obligats a escollir horaris on la demanda és mínima, a més que tindran preferència els que porten més temps) i la gran quantitat de riders que hi ha en actiu degut a la facilitat que dona Glovo per a treballar amb ells. “Cada cop hi ha més repartidors, i per això la feina es distribueix més”, assegura el Luis, que destaca la gran inversió inicial que han de fer per disposar d’un telèfon mòbil adient i una bicicleta (normalment elèctrica, que sol ser més cara, per resistir els desnivells que hi ha a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana).
Al José, el dia que li fem l’entrevista, li ha tocat treballar amb pluja. Diu sentir por cada cop que ho fa. Malgrat que pot suposar un perill sortir en condicions meteorològiques adverses, la persona treballadora pot avisar a l’empresa si la pluja els hi dificulta el transport de mercaderies, però serà Glovo qui decidirà si els hi cancel·la la franja horària. “Alguns cops, he d’esperar gairebé una hora i mitja que surti una comanda. És temps que estic treballant, però el que cobres és ridícul”, assegura, sempre amb el telèfon a la mà esperant una notificació que li assigni una comanda. El José, degut als baixos ingressos que rep i la obligació de pagar la quota d’autònom, s’ha vist obligat a compaginar la seva col·laboració per a l’empresa Glovo amb UberEats, que presta els mateixos serveis, però té un sistema de retribució diferent.
Com s’indica a la sentència, “la independència [necessària per considerar els glovers autònoms i no treballadors en plantilla] era merament aparent i realment existia una subordinació” en el cas que es jutjava. El sistema de puntuació condiciona els treballadors en la seva tasca de distribució de les comandes que els hi arriben, pel que fa tant a la elecció de l’horari com al volum de comandes que reben els riders. Després de la sentència, molts es pregunten si hi haurà mesures concretes per regularitzar el sector. La ministra Yolanda Díaz ha dit que és una prioritat del govern però encara s’espera poder arribar als primers acords entre patronals i sindicats. Els primers advoquen per mantenir una relació mercantil que implica persistir en el model de freelance i els altres defensen la necessitat de reconèixer-los com a treballadors.
