Redacció: Jesús Martínez
Les nimfes, els silfs, les salamandres.
Pels no profans, el món màgic és un joc de nens, o bé alguna cosa que s’escapa a la comprensió racional. Sentir que algú parla de casetes amb forma de bolet en el tronc dels roures pot fer saltar la imaginació i pot comportar una trucada al loquero. Com a molt, per als nascuts en els setanta, despertarà l’enyorança de la sèrie David el Gnomo («siete veces más fuerte que tú»).
«Es tracta del despertar de l’espiritual, d’una Nova Era; en això estem molts de la meva generació. Per a mi, és una manera de casar el cristianisme amb alguna cosa que hi ha més enllà de qualsevol religió…», afirma l’angelical Jessica Pyke (Saragossa, 1993), que signa com J. I. Pyke, veïna del Passeig de Zona Franca i que ha publicat la novel·la El hechizo de las hadas.
«És un moviment que agafa força amb el New Wave dels setanta, amb els hipies, i que en el meu cas sempre ha estat present. De petita m’inventava històries, personatges que eren monstres de colors als que calia derrotar», prossegueix Jessica, candorosa, infantil i com feta de porcellana, pels seus tènues moviments de dansaire. I afegeix: «La fantasia sempre ha volat amb mi».
Ella diu fantasia quan vol dir espiritual.
«Realment és espiritual el que escric, encoratjant-nos per a una consciència necessària en aquests temps», justifica, i dóna peu a una bateria de preguntes existencials:
Què és consciència espiritual?
«La nostra veritable naturalesa, l’harmonia absoluta, aconseguir el benestar, el bé.»
Què és el bé?
«El que ens permet ser feliços, amb llibertat, sense danyar a la resta. El que ens permet ajudar a la gent.»
Què és ser feliç?
«La realització, el desenvolupament personal.»
Bruixa bona
Jessica és una «bruixa moderna». Ella no utilitza aquest vocable, potser massa trillat en els contes versionats per Disney. En qualsevol cas, practica la màgia blanca, la màgia bona, des que té ús de raó: fa servir l’energia de tal manera que els seus desitjos, en part, es fan realitat. Una manera d’aprendre a controlar el que som.
«És una cosa mental», resumeix, i s’acaricia el collaret, amb una Campanilla platejada penjant, lleugera.
L’energia transforma, escampa, ajuda a complir voluntats.
L’energia llueix i lluu, encara que de vegades es posi en camps magnètics negatius.
«En el capítol 13 de la meva novel·la, hi ha un vampir que xucla l’energia, però és una anècdota en el fons», anota, i vol deixar ben clar que la seva visió no està contaminada per la Història universal: «Tradicionalment, s’associa la màgia amb la bruixeria, i la bruixeria s’associa amb la Inquisició, però res més lluny que això».
La sèrie d’una generació
La Saga Crepuscle, escrita per Stephenie Meyer, va posar la llavor d’aquesta Nova Era juvenil. Composta de diverses parts –Crepúsculo (2005); Lluna nova (2006); Eclipsi (2007) i Alba (2008)–, Crepuscle tracta sobre un noi d’ullals llargs que s’enamora d’una noia terrenal.
S’entenen tot i que cadascun transita per plans diferents.
«Quan anava al batxillerat, les amigues ens reuníem per comentar les pel·lícules, i escrivíem cadascuna de nosaltres sobre el que sentíem i sobre els possibles finals de les estrenes que encara estaven per rodar», explica Jessica. «També llegíem el món de la italiana Elisabetta Gnone, la seva trilogia Fairy Oak: El secreto de las gemelas [2005]; El encanto de la Oscuridad [2006] i Poder de la Luz [2007]. Elisabetta també va llançar una sèrie de superherois anomenada W.I.T.C.H. [Bruixa].»
A aquestes referències s’afegeixen les aventures de la Reina Jadis en Les cròniques de Narnia, del britànic C. S. Lewis; l’èpica de la valenciana Laura Gallego, amb Las hijas de Tara, i la gòtica Entrevista amb el vampir, d’Anne Rice.
La majoria dels nois de vint anys seduïts per les «ànimes» de la transcendència consulten fòrums del tipus www.otherkin-hispano.org/forum, en què participen usuaris amb pseudònims com Golden Spirit, Sweet Jess i Lady Enuma, que conversen i discuteixen sobre cossos humans i reencarnacions, entre d’altres temes.
El poeta Luca Leonardi, seguidor de blocs sobre paganisme, intenta trobar un punt d’unió entre la física i l’esoterisme, unint les seves forces en una cosa «artística»: «Les seves lleis es complementen».
La Biblioteca Francesc Candel es va convertir en el refugi en què gaudir de les lectures de ficció: El Gorg negre, de Margarida Aritzeta; Top Fairies, de Sílvia Tarragó…
Camí tortuós
L’autora dels barris de la Marina Jessica Pyke té arrels celtes. El seu pare procedeix del sud d’Anglaterra, i allà «tot és més de fada».
«Als jardins de les cases veus bols amb pastís, gingebre i llet, per als follets», assegura com una cosa natural.
Infermera de l’Hospital de l’Esperit Sant, a Badalona, va estar un any sencer destinada a l’ala de psiquiatria: «Em va ajudar a entendre com ens comportem».
Jessica va interrompre l’escriptura a causa del insomni i la desil·lusió: «Jo era molt sensible. I de tal manera em van afectar les catàstrofes i les guerres com la segona Guerra del Golf [2003], que vaig bolcar tota la tristesa que guardava en mi i va sortir Bellesa suprema, relat en el qual reflecteixo l’obsessió per la perfecció. Acaba en un assassinat col·lectiu. Llavors vaig fer la meitat de El hechizo de las hadas i, amb 18 anys, vaig deixar d’escriure perquè em dominava el costat fosc», respon, i exorcitza els seus dimonis. «Al març de 2018, set anys després, vaig reprendre aquell projecte i vaig acabar El hechizo…».
L’espiritual guanya terreny.
Els nois d’avui han trobat exemples en els «nens de vidre», cosa que no té res a veure amb els extraterrestres sinó amb el «pensament avançat».
«Els nens de vidre, també anomenats “nens índigo”, projecten poders que els fa créixer interiorment. Són referències vàlides», conclou l’escriptora Jessica Pyke, promotora dels nous corrents de creixement.
Jessica i les seves fades han assistit a la fira Magic Internacional, celebrada a l’Hospitalet, amb un programa en què sobresurten les paraules cel, clarividència i viatge astral.
«Més que amb la pseudociència, l’espiritual té a veure amb el karma.»
