Rafael Ochoa
La construcció del Canal de la Infanta es va iniciar l’11 de setembre de 1817 i va finalitzar el 21 de maig de 1819. L’origen va tenir lloc a les Corts de Cadis en el regnat de Fernando VII l’any 1816, en la que es va fer un real Decreto que anul·lava l’exclusivitat de la corona en la construcció de canals. L’objectiu del canal era convertir les terres de secà del Baix Llobregat en terres de regadiu i aprofitar l’energia que produïen els 13 salts d’aigua que tenia en els seus 17 Km de recorregut.
Per això s’obtenia aigua del riu Llobregat mediant unes comportes que encara existeixen a Molins de Rei. S’hi instal·laren molins de farina per aprofitar l’energia hidràulica dels salts. Aquest canal va ser inaugurat per la infanta Luisa Carlota de Borbó que passava uns dies a Barcelona, el 21 de maig de 1819 a petició del General Francisco Javier de Castaños, capità general de Catalunya i un dels promotors de l’obra.
Els camps de La Marina, en aquelles dates, eren molt salins i pantanosos; els habitaven gent humil que pescava i caçava aus aquàtiques. A més, capturaven granotes i sangoneres que venien als metges de Barcelona.
A partir del funcionament del canal, es van poder implementar les àrees de cultiu, principalment el cereal. Amb el temps, es van anar desenvolupant els horts en detriment de la plantació de cereal. El canal donava 4.400 litres per segon i tenia una longitud de 17.419 metres amb un recorregut des de Molins de Rei, passant per la Santa Creu de Lorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornella, L’Hospitalet, Sants i Can Tunis, desembocant al mar a la meitat del Morrot. Al plano s’hi veu part de recorregut final i alguns salts del nostre barri i rodalies, segons un article d’Antonio Romeo i Alemany.
Gràcies a les sèquies que derivaven del canal La Marina va poder prosperar i amb això les masies, instal·lant-se les industries. Amb el temps, l’avanç de les infraestructures i per la mala qualitat de les aigües que baixaven, l’ús del canal quedà abandonat. Només hi ha un tram que va de Molins de rei a Cornellà que s’utilitza per a regadiu.
En defensa del canal hi ha dues entitats que reivindiquen el paper històric que ha tingut a la comarca i el poder mantenir el que queda dret, que són: l’Avenç de Cornellà i Protegim el Canal de la Infanta de l’Hospitalet. Jo encara recordo quan passava el canal per la carretera de Port, les seves sèquies secundàries i l’aigua que portava. És just recordar aquest canal per la seva importància en el desenvolupament del nostre barri, que és part de la nostra història.
