Pep Sanz
En plena digestió del 2018 –que no ha sigut un any precisament lleuger– ja ens trobem ben endinsats en l’any nou. Malgrat que ens aniria molt bé tenir un any tranquil, sembla que el 2019 serà intens en molts àmbits; que el primer dia de l’any hagi estat marcat per la presa de possessió de l’extremista Jair Bolsonaro al Brasil, ja ens apunta moltes coses.
Temes com ara el judici del procés, les eleccions municipals a Barcelona –i possiblement a l’Estat Espanyol– o l’entrada de l’extrema dreta a les institucions estaran a l’ordre del dia. També tindrem, amb molta probabilitat, infinitat de titulars sobre la incertesa econòmica, el masclisme o el racisme, la situació dels refugiats, les fake news, les desigualtats o el canvi climàtic. La llista no s’acabaria mai.
Per no acabar amb un atac de nervis o quedar-nos postrats al sofà vençuts pel desànim, he intentat cercar 5 paraules que, amb sort, ens ajudaran a sobreviure els pròxims 365 dies.
Optimisme –que no ingenuïtat. És cert que el panorama no és esperançador, però hi ha moltíssimes coses, en tots àmbits i nivells, que van bé i que tenen el potencial per anar a millor. Que no en parlem no vol dir que no hi siguin. Cal cercar tot allò que valgui la pena guardar per poder combatre el desànim. Quedem-nos amb tot allò que ens mou, des d’una posta de sol que treu el cap pel balcó fins al somriure d’un nadó, passant per qualsevol cosa que alleugi l’ànima.
Empatia. Vivim en societats complexes amb una diversitat molt gran. Diversitat de vides, de pensament, de pells, de creences, d’orientacions, de gèneres, etc. Partint del més que necessari respecte per l’altre, val la pena entendre que com més diversos, més rics. Que com més intentem entendre a l’altre –en comptes d’eliminar-lo–, més ens podrem entendre a nosaltres mateixos.
Coratge. Hi ha tantes injustícies que és imperatiu posar-se dempeus i rebel·lar-se. Necessitem que cadascú, a la seva manera i aportant el que pugui on pugui, lluiti. Lluiti contra els discursos de la por, contra els extremismes, contra el rebuig i contra aquells que, amb els seus relats reduccionistes, ens volen fer creure falsedats que són molt perilloses.
Serenor. Per molt que ho intentin amagar i revestir-ho de normalitat, sabem que vivim una situació anòmala. Ni tot va bé ni tothom està bé. Malgrat això, cal fer front a tot allò que ens fa bullir la sang amb tranquil·litat. Serenitat, determinació i endavant.
Esperança. Potser la més important de totes. Que no es perdi. Molt probablement partim d’una situació on gairebé tot està perdut; això vol dir que ho tenim tot per guanyar.
Que tingueu un bon any.
