Pere Traveria Saus
Sóc un veí de 75 anys. Em moc en cadira de rodes i tinc dificultat per fer quatre passes sense suport. Visc a l’edifici de La Capa, en unes condicions que cada dia deterioren més el meu estat de salut i em deixen en una situació, encara més precària. Vull explicar les meves condicions i tractar de cridar l’atenció de qui correspongui perquè penso que alguna cosa s’ha de poder fer. Perquè la gent amb mobilitat reduïda patim un munt de dificultats que la gran majoria de gent no té.
Posem fill a l’agulla. Les portes de l’edifici que ens han adjudicat per a viure no estan dissenyades per a cadires de rodes, cosa que em dificulta poder entrar i sortir-ne. Tampoc ho està la porta de l’apartament ni la resta de l’habitatge: Els taulells de la cuina són massa alts per treballar-hi i no hi ha dutxes, sinó banyeres. Conseqüència: depèn de la bona voluntat d’algú fins i tot per realitzar la meva higiene personal. Us ho imagineu? Feu-ho! Potser això ens ajuda a deixar de ser invisibles davant qui pot fer alguna cosa i no fa res.
A l’edifici només hi ha un ascensor, que si s’espatlla ens obliga a quedar-nos aïllats: perdem visites mèdiques, no podem baixar a comprar, etc. Els dies festius i les vacances no hi ha ningú a qui puguem acudir en cas de necessitat. Hi ha hagut altres persones soles, com jo, que s’han mort i heu trigat fins a sis dies en adonar-vos i trobar-les. I a tot això s’afegeix que les despeses d’adaptació i reparacions van a càrrec dels residents, que ho sabeu prou bé, som persones amb molt pocs recursos.
Sóc gran, visc sol i a més vaig en cadires de rodes. Quina mala sort!, oi? Doncs també la ineptitud dels que sou a dalt i hauríeu de solucionar alguna cosa, és una mala sort, oi que sí?. No crec en la sort, però sí en la voluntat per a resoldre els problemes. Estic convençut que en aquest cas concret se’ns pot ajudar, però cal voluntat.
Porto sis anys comunicant tot això al Patronat de l’habitatge i al Consell del Districte de Sants- Montjuïc sense cap resultat. Com que sóc corcó no m’aturo i continuaré protestant on faci falta perquè estic convençut que, amb voluntat, es poden fer moltes millores.
