Redacció: Ramiro L. Grimau
Fa uns dies, un familiar meu es va absentar de casa seva durant dotze dies degut a una intervenció quirúrgica. Quan va tornar… sorpresa!, es va trobar amb el desagradable fet que l’havien canviat el pany i que casa seva havia estat okupada per diverses persones. Com es obvi, el primer que va fer va ser trucar a la Guàrdia Urbana. Li van dir que com ja havien passat 48 hores no podien intervenir i que presentés una denúncia. Al final i després de molts i enrevessats tràmits va poder recuperar el seu pis. Això sí, va haver de pagar els rebuts de l’electricitat, el gas, l’aigua, a més de tots els destrozos del seu mobiliari, sense tenir en compte el desgaste emocional, l’ensurt i el disgust que li va provocar tot plegat. Crec que és hora de repensar una mica la llei que diu que després de les 48 hores que una persona s’instal·la a casa teva no pots fer-la fora, malgrat l’escriptura que tinguis. Reconec que hi ha moltes famílies vulnerables de patir desnonaments que necessiten protecció, però crec que s’hauria de trobar un punt al mig que permeti protegir-les sense perjudicar a d’altres famílies. Hi ha persones que estan abusant d’aquesta llei i creix la sensació que la justícia empara els delinqüents i castiga les víctimes.