La coincidència de les noves polítiques de mobilitat que limiten l’accés dels vehicles considerats més contaminants a la ciutat de Barcelona amb l’increment en les tarifes del transport públic de l’Àrea Metropolitana resulta paradoxal.
És lamentable que la pressió d’una mobilitat més sana, menys contaminant i que millori la qualitat de vida dels ciutadans es recolzi, fonamentalment, en les butxaques dels contribuents. Amb una xarxa de transport metropolità insuficient –sense parlar de rodalies Renfe- amb molts barris de la ciutat esperant el metro; l’increment de tarifes és una molt mala noticia.
Si es vol promoure l’ús del transport públic, l’esforç inversor de totes les administracions implicades ha de concentrar-se en la millora del servei i en no repercutir el seu cost en l’usuari més enllà del estrictament imprescindible. No sembla que fer coincidir les limitacions del vehicle privat en episodis de contaminació i l’augment de les tarifes siguin la millor estratègia per aconseguir la complicitat de la ciutadania.
Cal alguna reflexió més enllà de la gestió econòmica, noves polítiques en la mobilitat metropolitana que fa anys que es troben a faltar.
Xavier Sanz
