Vivim en un mon on tot gira cap a lo dissenyat, cap al comú, cap a lo normal però… què és normal? qui és normal? Suposadament la normalitat d’un comportament està vinculada a la conducta d’una persona que no mostra grans diferències respecte a la forma de fer o de ser de la resta de la seu comunitat. Tenint en compte això, penso i repenso en diferents qüestions.
La primera d’elles resideix en els criteris, ¿Quines actituds associem com a normals? Suposo que ser normal implica trobar una parella estable a costa de tot per a posteriorment fundar un nou nucli familiar. Adquirir una habitatge en propietat i viure d’una feina fins el final dels dies. Viure enganxada al mòbil i fer centenars d’activitats o plans per activar l’estrès.
El segon dels meus dubtes es basa en la creació, perquè està clar, havia de seguir criteris per assemblar-se al conjunt però no sabem massa bé si aquestes persones posseïen un poder especial, un interès econòmic i una ment poderosa capaç de manipular la rest del conjunt.
Y ja per finalitzar em surt preguntar Y què passa si surts d’aquests paràmetres? Què passa si decideixes que no vius en torn a l’establert? Si el comú no es la teva norma, si l’adquisició de propietat privada no és rellevant, si en l’amor vas descobrint galls de taronja en lloc d’una sola meitat? Què passa si camines fent tentines però respectant el teu ritme, si t’agraden les persones independentment del seu sexe, si les feines les valores com etapes i si et respectes no formar part dels grups que ja no t’aporten res?
La normalitat i la “anormalitat” donen forma al sistema i Ser “normal” pot estar bé però no oblidem que algunes vegades també significa tenir i voler el que té aquell, lluitar i envejar el que posseeix aquella, una espècie de lluita incontrolada per abastar el passi dels i les responsables en manegar el món a la seva mercè, a la seva idea, a la seva lògica, al seu interès. I tu, ets Normal?
Hem trobat un blog que si el tema us agrada podeu consultar: https://inusual.com/blog/ser-normal-es-anormal
