La Marina connectada
La mobilitat d’un barri és clau per garantir la qualitat de vida de les persones. Si realment volem transformar la sensació d’autopista que ens fa l’actual Passeig de la Zona Franca
cal fer una aposta decidida pel transport públic. Reconeixent que l’arribada de la línia 10 del metro el 2019 és un gran avenç, cal continuar millorant la connectivitat amb les parades pendents i tornar a plantejar L2. Reptes estratègics de llarg recorregut i que exigeixen de compromís per arribar a establir calendaris d’execució. No obstant això, també cal parar atenció a les actuacions més concretes i que no requereixen grans inversions.
Completar la xarxa ortogonal d’autobusos a la Marina
A l’octubre de 2012 s’inicia la nova xarxa ortogonal d’autobusos de la ciutat com un servei de busos de trànsit ràpid, estructurat amb línies horitzontals i verticals. Han passat deu anys i observem que al conjunt de Barcelona la implementació avança molt bé. Per contra, a la Marina seguim amb l’H16 sobresaturada i deixant grans zones dels barris sense cobrir.
Actualment, tenim uns recorreguts superposats entre les línies H12, H16 i V3 que es podrien optimitzar, per exemple:
- Com pot ser que la línia H14 iniciï el seu recorregut a l’avinguda del Paral·lel i no creui el Parc de Montjuïc, deixant tota la Marina sense connectar?
- Per què no ampliar el recorregut de l’H16, des de Paral·lel, Montjuïc-Fira i carrer de Foc fins a Fira 2?
- I si l’H18 sortís de Bellvitge, passés per Montjuïc –Miramar i arribés fins a Colon i Ciutadella-Fòrum?
- L’autobús H20 podria connectar el Litoral, a la banda de la platja del Prat amb carrer A del polígon Zona Franca, fins a la platja de Badalona?
Igualment, necessitem millorar la connexió amb la nova centralitat de Plaça Europa i el clúster biomèdic Gran via Biopol. I no només ampliant el circuit de la xarxa d’autobusos H12 de la Gran Via fins a l’Hospital de Bellvitge, sinó també fent que el bus H14 i la línia H16 passin pel carrer Motors i voregin el barri resseguint el límit urbà fins a portar-nos al final de la Gran Via de l’Hospitalet, la nova Porta del camí al riu del Parc Fluvial del Llobregat.
Convé destacar que per fer aquesta racionalització no caldria afegir noves línies, sinó completar el recorregut del bus H14, reconduir la ruta del H16 per Montjuïc i, el nou bus H18 podria assimilar l’actual 13, que té una freqüència insuficient per connectar Can Clos i El Polvorí amb la resta de barris.
Pel que fa a la xarxa d’autobusos verticals cal redistribuir les línies V3 i V5, ja que ara recorren només uns 200 m dels 1,2 km que fa el barri d’ample. Per exemple l’V3 podria recórrer el carrer Alumini o Urani, més el Passeig de la Zona Franca. I l’V5, que ja fa el passeig, podria passar també per Ferrocarrils Catalans.
De la mateixa manera, caldria millorar la situació de les parades per tal de connectar la xarxa d’autobusos horitzontals amb la vertical. Així es generarien cruïlles o placetes, veritables nodes de connectivitat.
Sobre el trànsit rodat
És imprescindible millorar els sentits de circulació i optimitzar els girs.
La proposta de 4 carrils de circulació pel Passeig de la Zona Franca, dos de bus i dos de vehicles, de pujada i baixada, respectivament, hauria d’analitzar bé els encreuaments per garantir la fluïdesa de la circulació. Això requereix d’un estudi detallat que valori qüestions com: es pot pensar en la malla de circulació de manera global? Es possible avaluar una malla de sentit únic? Això ajudaria a realitzar els girs en comparació amb els carrers de doble sentit? reduiria la superfície al tràfic? Com afectaria a la densitat del mateix? ….
També caldria repensar els aparcaments de vehicles al barri. Que potser es podria substituir l’aparcament en línia del carrer Energia i Ferrocarrils Catalans per un aparcament en bateria, i absorbir així places d’aparcament del Passeig de la Zona Franca?
Desviar trànsit logístic
Hi ha la necessitat urgent d’estudiar el desviament del trànsit industrial perquè no entri al Passeig de la Zona Franca i circuli pel polígon industrial directament des del carrer Juan Carlos I. Alhora hem d’analitzar l’impacte que poden generar al Passeig les futures cuines fantasmes de la zona industrial, prohibides a la resta de Barcelona, però amb autorització per funcionar al Polígon de la Zona Franca.
Necessitem estudiar mesures que dissuadeixen el trànsit de pas i analitzin els plans especials de mobilitat per als esdeveniments, fires i l’arribada temporal del FCB, a més de valorar el HUB de mobilitat, sobretot per donar resposta a la mobilitat al Parc de Montjuïc i les fires.
Sobre la contaminació
Caldria monitoritzar, enregistrar i posar a disposició de la ciutadania els nivells de contaminació respecte els límits marcats per la OMS, mitjançant panells interactius al carrer, com a referència hi són els estudis fets recentment al Nus de la Trinitat. A més a més, es requereixen mesures administratives per tal que hi hagi un horitzó per a la transició energètica. Espanya té 3 dels 10 ports més contaminats d’Europa, el port de Barcelona, situat al lloc nº5 emet 2,8 Mt.
Finalment, els esquemes que presentem son intuïcions que considerem necessaris de valorar per millorar la mobilitat de la Marina, però confiem que els respectius ens tècnics de l’administració els contrastin.
En tot l’exercici de racionalització de la xarxa d’autobusos s’ha considerat convenient alliberar d’autobusos el carrer de Mare de Déu del Port per la pròpia mida estreta del carrer i per la seva identitat d’eix històric. I aquí una darrera proposta, podria recuperar-se aquest carrer com un eix cívic que rescati les traces del Canal de la Infanta?
Tindria sentit si es pacifiqués el carrer Mare de Déu del Port, situant-hi el carril bici, com un carrer més amable, amb menys contaminació i alliberant així el carril bici del Passeig de la Zona Franca per guanyar espai pels vianants? En parlarem al proper número de la Marina.
NÚM 2/4: CONNECTATS
Arquitectes COAC – La Marina
Amb el suport de: l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) i l’Associació de Comerciants de la Marina.
La Marina connectada
La mobilitat d’un barri és clau per garantir la qualitat de vida de les persones. Si realment volem transformar la sensació d’autopista que ens fa l’actual Passeig de la Zona Franca
cal fer una aposta decidida pel transport públic. Reconeixent que l’arribada de la línia 10 del metro el 2019 és un gran avenç, cal continuar millorant la connectivitat amb les parades pendents i tornar a plantejar L2. Reptes estratègics de llarg recorregut i que exigeixen de compromís per arribar a establir calendaris d’execució. No obstant això, també cal parar atenció a les actuacions més concretes i que no requereixen grans inversions.
Completar la xarxa ortogonal d’autobusos a la Marina
A l’octubre de 2012 s’inicia la nova xarxa ortogonal d’autobusos de la ciutat com un servei de busos de trànsit ràpid, estructurat amb línies horitzontals i verticals. Han passat deu anys i observem que al conjunt de Barcelona la implementació avança molt bé. Per contra, a la Marina seguim amb l’H16 sobresaturada i deixant grans zones dels barris sense cobrir.
Actualment, tenim uns recorreguts superposats entre les línies H12, H16 i V3 que es podrien optimitzar, per exemple:
- Com pot ser que la línia H14 iniciï el seu recorregut a l’avinguda del Paral·lel i no creui el Parc de Montjuïc, deixant tota la Marina sense connectar?
- Per què no ampliar el recorregut de l’H16, des de Paral·lel, Montjuïc-Fira i carrer de Foc fins a Fira 2?
- I si l’H18 sortís de Bellvitge, passés per Montjuïc –Miramar i arribés fins a Colon i Ciutadella-Fòrum?
- L’autobús H20 podria connectar el Litoral, a la banda de la platja del Prat amb carrer A del polígon Zona Franca, fins a la platja de Badalona?
Igualment, necessitem millorar la connexió amb la nova centralitat de Plaça Europa i el clúster biomèdic Gran via Biopol. I no només ampliant el circuit de la xarxa d’autobusos H12 de la Gran Via fins a l’Hospital de Bellvitge, sinó també fent que el bus H14 i la línia H16 passin pel carrer Motors i voregin el barri resseguint el límit urbà fins a portar-nos al final de la Gran Via de l’Hospitalet, la nova Porta del camí al riu del Parc Fluvial del Llobregat.
Convé destacar que per fer aquesta racionalització no caldria afegir noves línies, sinó completar el recorregut del bus H14, reconduir la ruta del H16 per Montjuïc i, el nou bus H18 podria assimilar l’actual 13, que té una freqüència insuficient per connectar Can Clos i El Polvorí amb la resta de barris.
Pel que fa a la xarxa d’autobusos verticals cal redistribuir les línies V3 i V5, ja que ara recorren només uns 200 m dels 1,2 km que fa el barri d’ample. Per exemple l’V3 podria recórrer el carrer Alumini o Urani, més el Passeig de la Zona Franca. I l’V5, que ja fa el passeig, podria passar també per Ferrocarrils Catalans.
De la mateixa manera, caldria millorar la situació de les parades per tal de connectar la xarxa d’autobusos horitzontals amb la vertical. Així es generarien cruïlles o placetes, veritables nodes de connectivitat.
Sobre el trànsit rodat
És imprescindible millorar els sentits de circulació i optimitzar els girs.
La proposta de 4 carrils de circulació pel Passeig de la Zona Franca, dos de bus i dos de vehicles, de pujada i baixada, respectivament, hauria d’analitzar bé els encreuaments per garantir la fluïdesa de la circulació. Això requereix d’un estudi detallat que valori qüestions com: es pot pensar en la malla de circulació de manera global? Es possible avaluar una malla de sentit únic? Això ajudaria a realitzar els girs en comparació amb els carrers de doble sentit? reduiria la superfície al tràfic? Com afectaria a la densitat del mateix? ….
També caldria repensar els aparcaments de vehicles al barri. Que potser es podria substituir l’aparcament en línia del carrer Energia i Ferrocarrils Catalans per un aparcament en bateria, i absorbir així places d’aparcament del Passeig de la Zona Franca?
Desviar trànsit logístic
Hi ha la necessitat urgent d’estudiar el desviament del trànsit industrial perquè no entri al Passeig de la Zona Franca i circuli pel polígon industrial directament des del carrer Juan Carlos I. Alhora hem d’analitzar l’impacte que poden generar al Passeig les futures cuines fantasmes de la zona industrial, prohibides a la resta de Barcelona, però amb autorització per funcionar al Polígon de la Zona Franca.
Necessitem estudiar mesures que dissuadeixen el trànsit de pas i analitzin els plans especials de mobilitat per als esdeveniments, fires i l’arribada temporal del FCB, a més de valorar el HUB de mobilitat, sobretot per donar resposta a la mobilitat al Parc de Montjuïc i les fires.
Sobre la contaminació
Caldria monitoritzar, enregistrar i posar a disposició de la ciutadania els nivells de contaminació respecte els límits marcats per la OMS, mitjançant panells interactius al carrer, com a referència hi són els estudis fets recentment al Nus de la Trinitat. A més a més, es requereixen mesures administratives per tal que hi hagi un horitzó per a la transició energètica. Espanya té 3 dels 10 ports més contaminats d’Europa, el port de Barcelona, situat al lloc nº5 emet 2,8 Mt.
Finalment, els esquemes que presentem son intuïcions que considerem necessaris de valorar per millorar la mobilitat de la Marina, però confiem que els respectius ens tècnics de l’administració els contrastin.
En tot l’exercici de racionalització de la xarxa d’autobusos s’ha considerat convenient alliberar d’autobusos el carrer de Mare de Déu del Port per la pròpia mida estreta del carrer i per la seva identitat d’eix històric. I aquí una darrera proposta, podria recuperar-se aquest carrer com un eix cívic que rescati les traces del Canal de la Infanta?
Tindria sentit si es pacifiqués el carrer Mare de Déu del Port, situant-hi el carril bici, com un carrer més amable, amb menys contaminació i alliberant així el carril bici del Passeig de la Zona Franca per guanyar espai pels vianants? En parlarem al proper número de la Marina.
NÚM 2/4: CONNECTATS
Arquitectes COAC – La Marina
Amb el suport de: l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) i l’Associació de Comerciants.
IDENTITAT: Volem més que una rambla o un bulevard
