Com que parlaré de l’homofòbia, vull que quedi clar que no tinc cap intenció de parlar en nom del col·lectiu, bàsicament perquè no en formo part. Jo sóc un noi blanc, ros, alt, heterosexual i, perquè no, deixeu que m’ho cregui, bastant atractiu, així que em semblaria una falta de respecte posar-me a parlar en nom d’unes persones que, pel sol fet de ser assenyalats com a diferents a una part de la societat, aquesta ja les assenyala i les exclou. Així que us intentaré explicar quina és la visió que crec que té el jovent cap al col·lectiu de la millor manera que pugui.
Us ho intentaré dir amb tot el tacte possible: Si supereu la trentena d’anys, ja no sou joves. Assumiu-ho, no passa res, a tots ens arribarà aquest moment. No dic que sigueu uns vells, però oi que ja no podeu agafar el metro amb una T-Jove?, doncs capteu la indirecta.
Bé, que em desvio del tema, si els adults creieu que el jovent d’avui en dia té una visió més oberta i inclusiva i que les persones que formen part del col·lectiu no ho passen malament, deixeu-me dir que us equivoqueu al 50%. D’una banda, cada cop hi ha més joves que tenen la voluntat per sortir de l’armari i explicar com se senten o quin és el gènere que els atrau, i és cert que la majoria del jovent ja no els jutja ni els menysprea, però, malauradament, una gran part dels joves i adolescents encara viuen als antípodes de la societat, i, enguany, això està quedant molt clar.
Penseu que aquest 2021 les agressions homòfobes s’han disparat a Espanya i que ja són el primer ‘delicte d’odi’ nacional. I és trist dir-ho, però la gran majoria d’agressions, les porten a terme els joves, sí, “els”, perquè, generalment, els agressors són homes, els quals insulten, agredeixen i, fins i tot, acaben matant a persones del col·lectiu (en molts casos nois homosexuals o bisexuals) al crit de “maricón”, com va succeir en l’assassinat de Samuel Díaz.
D’altra banda, les xarxes socials han accentuat els insults homòfobs i el ciberbullying cap a les persones que formen part del col·lectiu i ho exposen a les xarxes, ja que, gràcies a l’anonimat del qual gaudeix la gent a internet, els mononeuronals tenen carta blanca per assetjar, faltar el respecte i amenaçar a la gent amb total immunitat i sabent que no hi haurà cap repercussió pels seus actes.
A més a més, a Espanya hi ha un partit d’ultradreta que no para de pujar i que va en contra de tot el que defensa el col·lectiu. Malauradament molts dels seus votants són joves. Circumstàncies com les que acabo de mencionar ens han de deixar clar que hi ha molta feina a fer, però, tranquils que no tot està perdut. Com ja he dit abans, són molts més els i les joves que no tracten de manera diferent a una persona pel sol fet de si se sent atret per uns o pels altres, o per si se sent home o dona o, senzillament, no s’identifica amb cap dels gèneres.
Tots som persones i tots tenim els mateixos drets, encara que a alguns energúmens els costi acceptar-ho i segueixin encallats en l’època de Franco, on es perseguien als homosexuals i se’ls aplicava l’antiga llei de “vagos y maleantes”, fent-los passar penúries, que podien acabar en empresonament o fins i tot ser afusellats sense pietat, també al crit de “maricón”.
Penso que els paral·lelismes estan ben clars, i que, malauradament, no tenim la llibertat que ens mereixem, però si tots remem cap a la mateixa direcció, estic segur que podrem acabar derrotant a un feixisme que sembla que està més viu que mai.
