Il·lustració d’Ube Efe, en homenatge al cantautor d’Alcoi. www.ubeefe.cat http://www.facebook.com/ubeefe http://twitter.com/#!/ubeefe http://ubeefeedicions.wordpress.com/
L’Alcalde s’encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.
Ovidi Montllor. La fera ferotge (1972)
Fa uns dies que la investidura del President Aragonès ha aixecat la polseguera de l’indult als presos polítics com a part del pacte de govern independentista, que accepta l’estratègia de la taula de diàleg amb Madrid. Tot i que és ben bé el ratolí del part de les muntanyes, som conscients que el tema no s’esgota amb aquests primers compassos. Som-hi, doncs.
Vicent P. Sóc escèptic i no sé veure com s’ho faran per a atorgar, i defensar, un perdó aquells que no han estat capaços ni tan sols de fer respectar el tercer grau dels presos polítics.
El poder polític perdona quan el “delicte” ja no és cap amenaça. És perquè el perill s’ha desactivat que ara tenim aquest ambigu i tebi pacte de govern a la Generalitat. El perillós és que el perdó de l’adversari siga vist com una eixida, quan és una concessió política amb preu i conseqüències polítiques. Quines? L’acceptació que els partits del govern han perdut la confiança en la capacitat del país de guanyar la independència.
Josep U. La classe política ha demostrat mediocritat. És neci demanar perdó al botxí sabent que ni hi ha delicte ni te’l perdonarà.
Josep G. Nosaltres no volem perdó perquè cap dels presos, exiliats i tos els castigats, no han comés cap delicte. Volem amnistia i judicis justos per tothom.
Xavier U. Ara toca parlar de l’insult (em salta la “d”, no se què li passa al teclat, deu ser que la dignitat es resisteix). Per mi és una vergonya.
Ni un mot escriuré contra els presos, que tenen dret a actuar de forma privada com vulguin, abraçar icetes o fanals, sempre que renunciïn a representar ningú i encara menys el país.
Albert M. No ens equivoquem. Això és una guerra de poders espanyols entre el legislatiu i el judicial. El legislatiu el mig controla el PSOE recolzat per ER, el judicial és una propietat privada del PP, i els catalans paguem la festa, com sempre.
El PSOE ja ha estat advertit que el judici del TJUE no els donarà la raó, i tenen poc temps per a blanquejar l’afer. Però el PP sap que si li rebutja l’indult, li farà incomplir el pacte amb ER i li caldrà pidolar nous pactes amb algú altre, perdent encara més llençols entre l’electoral espanyol.
Mentrestant, els presos polítics fan de moneda de canvi i encara ho faran durant molt de temps, ja que el TJUE trigarà a emetre una sentència quan ja s’hagi complert el temps de condemna.
Juan Martin A. Només tenim una eixida a curt termini: que guanye a Espanya el PP amb el suport de VOX. El retorn del nacionalisme espanyol desacomplexat i no el nacionalisme aigüerol dels cínics de PSOEPABLEMOS. No perdem l’esperança, la Cort del Regne mai no falla.
Carles V. Indult acceptat equival a deshonor, i la llibertat d’uns pocs no és la de la totalitat dels represaliats ni, encara menys, la del país.
Montserrat P. Els indults són un engany. El dia que el país va canviar la lluita per la independència de Catalunya per la lluita per la llibertat dels presos polítics la va cagar amb majúscules i ho segueix fent.
Lluí M. Els indults són inevitables, perquè els planteja Europa i Pedro Sánchez sempre obeeix al més fort. La caverna esta intentant provocar una tempesta per tombar-lo.
L’interessant serà la pròxima jugada. Què faran els polítics alliberats en relació als represaliats i perseguits judicialment? En defensaran la causa?
Núria C. Els polítics que s’acullin a aquesta gràcia de l’estat opressor haurien de retirar-se. És el que va dir que faria la Presidenta Carme Forcadell. Tornar a la vida privada, i no pretendre representar ningú més que a si mateixa.
Joan Francesc R. Els presos polítics tenen dret a cercar com reduir la injusta i venjativa pena aplicada, però no tenen cap dret a marcar línies d’actuació.
Si les volien marcar haurien d’haver marxat tots a l’exili i des de l’exili combatre el feixisme espanyol.
Només els Jordis van ser agafats per sorpresa, la resta dels presos polítics es va lliurar voluntàriament com a ostatges.
Ed G. Cadascú es lliure de trobar una solució personal, però sense arrossegar un país ni un sentiment cap a la teva conveniència. Es el que estan fent. Aixi ha sortit el govern de Vichy, amb el pacte de la vergonya Junts–ER.
Jaume V. Personalment, que surtin com més aviat de la presó. Políticament, han quedat tots desautoritzats.
Xavier M. Quan es fia tot a la carta del perdó de l’enemic que no acaba d’arribar perquè només és una excusa, ¿que dimitirà algú, aleshores?
Alfons T. Hem abaratit tant el somni que ara ja ens el paguen a preu de malson.
Oriol G. Els partits polítics també s’han d’aplicar la màxima clàssica de primer viure i després filosofar. Cal arribar en les millors condicions possibles al proper error de l’adversari que inflami la indignació popular, i el millor lloc possible per qualsevol partit és el govern. Que no s’hi adormin és feina nostra.
Pep A. Volen ser perdonats en una repetició de la falsa i cínica reconciliació a l’estil del 78. I el preu d’aquest perdó personalitzat seria llençar a la paperera de la història l’1-O i amb ell el Consell per la República.
Jaume O. Tot el suport per als ostatges i exiliats, però el nostre objectiu principal que no podem supeditar a cap altre és la independència.
Recordem el que dèiem: Primer d’octubre, ni oblit ni perdó. Tenir-ho ben present és la manera que allò fet continuï tenint sentit, que el que han passat i passen els exiliats, presoners i processats hagi servit per a quelcom.
Carles S. Cal ser molt cínic perquè els partits que es diuen independentistes vulguin passar pàgina dels fets de l’1-O.
Recomano l’últim vídeo d’Octuvre, on l’Albano Dante i la Marta Sibina fan una anàlisi sobre els indults.
Extracte de la conversa mantinguda al voltant de l’editorial de Vicent Partal publicat a Vilaweb el 26 de maig dels 2021. La selecció i edició de les opinions expressades és responsabilitat de Rubén Cruz. Hem quedat per veure aquest vídeo.
