Text: Esther Pardo
Suposo que tothom ha escoltat, vist o llegit la notícia de que s’està cremant una part de l’Amazònia. Sempre hem sentit a dir que aquesta massa de vegetació del Brasil és el pulmó del planeta. L’hem pogut veure en les fotografies des de l’espai, tot verd. I ara crema. És com si la Terra s’hagués tornat fumadora. El seu pulmó s’està tornant negre. És lluny nostre però l’efecte negatiu d’aquest incendi, tard o d’hora el sentirem en el nostre paisatge i en la nostra salut. I per si això no és prou, hi ha una part més gran del centre d’Àfrica, que afecta diversos països, que també crema.
Aquests incendis, no han estat les restes d’un cap de setmana fent costellada ni l’espurna d’un llamp. Els propietaris dels boscos, en fan “incendis controlats” per, un cop el terreny net, poder convertir-ho en terra de conreu i es descontrolen, llavors, el foc no hi ha qui el pari.
Aquestes terres, sense la vegetació tropical, serviran per plantar blat de moro, canya de sucre, cotó, palma o cautxú. Tots aquest productes, controlats per multinacionals que són les que proporcionen les llavors i hi posen el preu a l’hora de comprar-los.
Molts d’aquest productes aniran a formar part del pinso que mengen vaques, pollastres, porcs i peixos que després mengem nosaltres. I aquí hem arribat on es tanca el cercle. Nosaltres, que mirem, escoltem i llegim les notícies dels incendis, en som, en part, responsables. A dia d’avui, ja hem consumit tot el que s’ha produït per aquest any. A partir d’ara, estem en préstec del futur. Això comptant amb els milions de persones que passen fam i per tant consumeixen molt poc; per tant, ens estem menjant molta part dels que els toca a ells.
Per aquesta tornada després de vacances: “ Consum responsable”
