Jo sóc d’aquelles persones que considera que la participació política és important i que aquesta minúscula escletxa que el Poder ens deixa de tant en tant per exercir-la, anomenada eleccions, és una bona manera per fer-los sentir la nostra veu i per tenir, ocasionalment, un cert poder de decisió en la política. Ara bé, reconec que en aquest cas concret de la repetició de les Eleccions Generals, els arguments de tota la gent que considera que votar no serveix per res, m’estan seduint molt.
De fet, ja vam votar exactament pel mateix fa mig any i no hi ha hagut circumstàncies que hagin canviat substancialment el panorama social o polític de referència: tenim els mateixos candidats i amb els mateixos plantejaments per una Espanya que s’enfronta als mateixos reptes. Han passat sis mesos en què els principals candidats, que podríem resumir en el quartet Rajoy-Sánchez-Iglesias-Rivera han estat incapaços (o no han volgut) resoldre l’equació que conformés una majoria per governar Espanya, i ara se’ns demana a la ciutadania que ens tornem a pronunciar. Podríem dir que els polítics (i hi incloc el Rei) han tornat a passar la pilota a la ciutadania perquè valorem amb el nostre vot a qui donem més força per la propera ronda de negociacions.
Bé, amb un plantejament així, l’únic que se m’acut és que els actors polítics realment el que volen és desmobilitzar al màxim els votants. L’espectacle dels darrers mesos ha estat tant patètic que sembla fet expressament per allunyar el major nombre possible de ciutadans de les urnes. I quan penso en això, alguna cosa dins meu em dóna la veu d’alerta. Perquè allò que sí que tinc clar és qui no falla mai a una cita electoral són: els grans empresaris que contínuament demanen més retallades, els especuladors que volen assegurar-se governs afins que els assegurin les seves comissions o els integristes que utilitzen la Constitució com una piconadora per aixafar drets en lloc de protegir-los. Si ells hi van (i hi aniran), jo no hi faltaré, malgrat tenir-ne menys ganes que mai.
