*En el vídeo, que es va fer viral, un youtubers equipara Rajoy amb Ralph, el nen amb carències dels Simpson per els seus errors més sonats en actes públics.
Josep Armentano
Sempre que arriben els exàmens finals de desembre i gener (segons la universitat o institut), els estudiants ens posem molt sensibles, ens ataquen els nervis, i compartim vídeos graciosos. La veritat és que ens riuríem de qualsevol cosa. Després ens distraiem massa estona: és el nostre mecanisme de de-
fensa inconscient que ens protegeix del dolorós procés d’omplir neurones. Aleshores omplim les biblioteques, perquè a casa no hi ha qui es concentri. Allà tan sols cal que una sola persona arranqui malament els seus preciosos apunts de la llibreta i es quedi amb cara de babau, perquè la biblioteca sencera exploti en un riure compartit. Al cap i a la fi estan desesperats, ho pots veure als ulls, i quan es troben amb l’oportunitat d’alleujar tensions amb una rialla, ho fan, i quan comparteixen vídeos graciosos, s’hi aferren com si els hi faltés l’aire.
Malgrat tot, em considero un detractor dels vídeos virals que tothom veu i es passa. És a dir, hi ha temporades de l’any que no els hi veig el sentit més mínim. A la pràctica, només distreuen. Si parlem de vídeos de gatets, que no em canviaran la vida si els veig, la majoria no els recordaré a final d’any.
Trobo que l’aparador d’internet mostra tota la irrellevància del món. Sense cap necessitat ens veiem xuclats a veure vídeos per moda, però el dia només té vint-i-quatre hores. L’únic pretext de les xarxes socials és adormir-nos, procurar que passem més temps a la web. El temps que passem a Facebook veient vídeos es tradueix en els diners que la gran corporació facturarà a final d’any a través de la publicitat, i que nosaltres compartim els nostres vídeos és molt beneficiós per ells. Qualsevol vídeo provinent d’un mòbil farà el fet, per molt mal fet que estigui, a l’hora de cobrar. Youtube té un estàndard de producció més alt: és ple de professionals en fer vídeos sobre el que està a l’ordre del dia dins la bombolla d’internet, i aquells vídeos solen tornar-se virals.
Tot seguit, es crea tota una parafernàlia de vídeos comentant els primers vídeos o parodiant-los. Entre tot el temps en què s’han visualitzat uns i altres, els associats de Youtube facturen diners. Fins i tot molts diaris com La Vanguardia saben aprofitar l’onada quan enllacen articles amb aquests vídeos, aconseguint, en última instància, més tràfic a les seves webs.
Potser algú deu pensar que no hauríem de fer valdre el nostre temps a internet pel fet que no l’estem pagant. Res més allunyat de la realitat, perquè estem pagant amb la moneda valuosa del temps, un temps que les empreses capitalitzen mentre tu no ho fas. Com a usuari hauries de saber que pagues tot el que veus a la xarxa, i si no en treus el millor profit, és que estàs perdent diners.
