51 històries dels veïns i veïnes de la Marina que narren perfils, vocacions, vivències, peripècies, gustos i disgustos dels protagonistes… una radiografia de la realitat dels barris de la Marina. Així, Martínez converteix els testimonis en literatura per gaudir, asserenar l’esperit i reflexionar profundament sobre els diversos temes que li plantegen: polítics, filosòfics o materials. Passatges on s’entremesclen trets corrents, i alhora singulars, de cadascú dels protagonistes configuren l’obra.
A la presentació li van fer costat la veïna i col·laboradora d’Amical de Mauthausen, Lourdes Vidrier i l’editor José Membrive. Aquest últim ressaltava l’oportunitat i l’ofici d’en Jesús ennoblint tasques i persones quotidianes, “és literatura que dignifica les persones de la nostra comunitat”, deia.
La Lourdes, per la seva banda, va destacar la varietat dels testimonis recollits. Un sindicalista, un porter, un estudiant, un metge, tres arquitectes, dos empresaris, un arqueòleg, quatre mestres, dos enterramorts, una mestressa de casa, una odontòloga, un sastre, tres infermeres, un fotògraf, un dramaturg, una bibliotecària, dos cuiners, un anarquista, una panadera, un rellotger, dues carnisseres, una influencer, dos informàtics, un enginyer, un àrbitre, dos obrers de la construcció, dos artesans, un electricista, una historiadora, un carter i un guitarrista…
Entre el públic, i fidel a l’esperit de l’obra, hi havia moltes de les persones que han vist i ajudat a construir i a configurar aquests barris: mestres i directors d’escoles, la bibliotecària de la primera biblioteca, estudiants d’algunes de les tantes promocions de les escoles del barri, algun empresari i molts veïns i veïnes interessats a reflexionar i compartir on som i d’on venim als barris de la Marina.
“Totes les històries són extraordinàries, fascinants i dignes de ser contades i compartides”
Gent que es tornava a veure, algunes cares conegudes, i les ganes de retrobar-se hi eren presents entre la quarantena de persones que van participar-hi. “No escric ficció perquè la realitat la supera amb escreix”, responia l’autor davant el repte que li proposaven d’escriure novel·la negra situant l’escenari al barri, entre moltes altres qüestions que tots van tenir l’oportunitat de preguntar-li.
“Totes les històries són extraordinàries, fascinants i dignes de ser contades i compartides”, defensava Jesús a l’hora d’explicar el que assegura serà una trilogia sobre les persones que hi viuen per construir el “mapa etnogràfic de la Marina”.
Després d’ “Un país llamado Zona Franca” aquesta és la segona obra que retrata la vida de les persones que viuen a la Marina i n’hi haurà un de més. “Continuaré mientras ustedes me aguanten”, parafraseja Martínez al reconegut periodista i dibuixant Manuel del Arco a l’inici del llibre. És modèstia, perquè “Un país anomenat la Marina” es gaudeix des del principi, s’arriba al final en un tres i no res i ens deixa el regust de comunió amb alguna cosa. Llegiu-lo i digueu vosaltres amb què.
b2c4bj