Redacció: Alejandra Sánchez
Els carrers Fortuna i Segura del barri del Polvorí llueixen diferent d’uns mesos ençà. Els artífexs de tot plegat han estat, d’una banda, el govern de la ciutat i d’altre, l’Associació de Veïns El Polvorí, amb el suport tècnic del despatx d’arquitectura de l’Emili Hormías, encarregat de la reforma de tres finques del barri, acollides al Programa d’Ajudes a la Rehabilitació d’Habitatges de Famílies en Situació de Vulnerabilitat, dins del Pla de Barris, aprovat per l’Ajuntament de Barcelona.
El consistori va encarregar a la Universitat Politècnica de Catalunya l’Estudi de detecció d’àmbits de vulnerabilitat Residencial, per tal de determinar la vulnerabilitat social i d’ingressos de certs barris i finques per tal de poder rehabilitar-los.
En Marc Casado, veí de Fortuna 3, explica que les tres finques rehabilitades gràcies al programa pioner de l’Ajuntament estaven gairebé en estat de runa i que viure-hi es feia molt complicat. L’any 2007, la majoria d’habitatges de El Polvorí es van reformar de manera integral per tal de dignificar-los. Aleshores, les finques dels carrers Fortuna i Segura no van ser reformades ja que els propietaris dels habitatges no es van posar d’acord. Per aquest motiu, els blocs de pisos es van anar degradant i, quan passats 12 anys el consistori va tornar a proposar un projecte de reforma, els propietaris de Fortuna i Segura pensaven que era per derruir els blocs de pisos.
La Pilar Torres, també veïna de Fortuna 3, explica que molts veïns es van negar a reformar els seus habitatges en un primer moment, temorosos dels cost econòmic que la rehabilitació integral dels edificis podia suposar. No obstant això, una vegada estudiades totes les casuístiques i les limitacions econòmiques de les famílies habitants de les finques, es va determinar que es podien acollir al programa per habitatges en situació de vulnerabilitat de l’Ajuntament i, per tant, el cost de la reforma integral va ser zero, tal com explica el Pedro Sánchez, de la Comissió d’Urbanisme de l’Associació de veïns i veïnes de El Polvorí.
El Programa d’Ajudes a la Rehabilitació d’Habitatges de Famílies en Situació de Vulnerabilitat presta una atenció integral a les finques i al seus estadants, amb tres objectius principals. D’una banda, la millora energètica dels edificis mitjançant un sistema d’aïllament tèrmic exterior que, segons Emili Hormías, arquitecte encarregat de la rehabilitació, és com “posar-li un abric a l’edifici” i fa que la climatització sigui molt més eficient amb un consum més baix.
D’una altra, la millor integració paisatgística dels edificis amb l’entorn, passant de la façana de maó vist al color blanc crema.
Més enllà de la reforma de les finques, el programa pretén “rehabilitar” o impulsar també les comunitats de veïns que es beneficien de la subvenció. Per fer-ho possible, els tècnics de l’Ajuntament han treballat per enfortir els vincles dins de les comunitats i implantar conductes cíviques com, per exemple, tenir cura de les zones comunes o reunir-se de manera freqüent.
“Si volíem aconseguir la rehabilitació de l’edifici i beneficiar-nos de la subvenció de l’Ajuntament, havíem de començar per constituir-nos legalment com a comunitat de veïns, amb el pertinent NIF, llibre d’actes, etc.”, afirma la Pilar Torres, ara vicepresidenta de la comunitat de Fortuna 3.
En Marc Casado explica que ara tots els veïns estan interessats en el manteniment de l’edifici, ja que són conscients que serà el més difícil, una vegada la reforma estigui feta. Mantenir en bon estat tot el que s’ha rehabilitat és la responsabilitat compartida. És per això ja s’han organitzat per pagar la quota de comunitat destinada a reformar l’interior de la finca i a mantenir el bloc de pisos net i en bones condicions. “Ara tenim molta més consciència que hem de mantenir en bon estat allò que és de tots”, afirma Casado.
Des de l’Associació de Veïns de El Polvorí valoren la rehabilitació de les finques de Fortuna i Segura com “molt positiva”, ja que, com explica l’Eva María García, de la Comissió d’Urbanisme, és una millora que repercuteix directament en els veïns que hi viuen i que tots sols no ho han pogut fer. A més de ser un canvi d’imatge tant dins del barri com de la que es projecta cap a l’exterior, tot fent palesa “la intenció de dignificar i transformar els habitatges deteriorats sense perdre l’essència de El Polvorí”.
En aquesta mateixa línia, la Pilar Torres explica que el veïnat està “molt content” de poder seguir vivint en finques que es consideren històriques i que van ser construïdes pels seus pares i avis, però ara amb una imatge molt més moderna i amb unes condicions de vida molt més confortables que abans de la remodelació.
A la ciutat de Barcelona són unes 40 les finques que s’estan beneficiant del Programa d’Ajudes a la Rehabilitació d’Habitatges de Famílies en Situació de Vulnerabilitat que, segons aprecia l’arquitecte Emili Hormías, és innovador i visionari, ja que “el futur de la rehabilitació d’edificis passa per la gestió dels propis veïns i veïnes”.
