SARA TORREMOCHA /
Veïna de la Marina des que va néixer, la Mar Montilla és llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona. L’any 2004 va escriure “Me separé aunque le amaba demasiado”, un llibre d’autoajuda, i al 2010, la novel·la Los ojos de Saïd. Pasión en Marrakech, publicada aquest octubre, és la primera novel·la de Mar Montilla que veu la llum. Entre les seves línies, l’autora ens parla de l’erotisme de les grans passions i de segones oportunitats.
Quan et vas adonar que volies escriure?
He escrit sempre. Als nou o deu anys escrivia contes i poesies i a partir dels dotze vaig començar a escriure un diari personal, que encara no he acabat. Així que l’escriptura és quelcom que sempre ha estat a la meva vida, que em caracteritza, que faig sense voler.
I a escriure de forma professional?
Això va ser fa més o menys dotze anys. Em vaig separar i pel moment que estava vivint, vaig necessitar endinsar-me en l’escriptura perquè així podia canalitzar les meves tensions i sentiments. Va sorgir, no estava planejat.
Endinsem-nos en Pasión en Marrakech. La novel·la ens obre la porta al món de l’Edurne, una ginecòloga madura que s’allunya de la sexualitat, per l’engany del seu marit i per l’educació conservadora amb la que ha crescut. Un viatge a Marroc li presenta una segona oportunitat a la vida i un seguit d’aventures que feia temps que no vivia. Que podem saber més de la protagonista?
L’Edurne està totalment decebuda dels homes i per això manté una actitud eclèctica respecte la possibilitat de sentir. Però ella així no s’agrada i per això decideix canviar. Moltes lectores del meu llibre m’han comentat que els hi cau malament Edurne, sobretot per la seva actitud inicial, però que tampoc els acaba de fer el pes després del gir personal que fa el personatge, tot i que és un gran canvi.
Per què una dona madura?
Jo també sóc una dona madura i també he obtingut una educació conservadora. Tot i que la història que s’explica a Pasión en Marrakech és ficció, aquests trets els he agafat de mi mateixa. D’altra banda, crec que hi ha dones de la meva generació que encara tenen el sexe com quelcom tabú, una activitat secundària, terciària o inexistent.
És la dona madura especialment vulnerable a oblidar-se d’ella mateixa per tal d’encarregar-se de les tasques familiars o professionals ?
Jo crec que sí. I per això el missatge de la meva novel·la és dir “per descobrir el bon sexe no hi ha edat”. Mai és massa tard. I fer-ho d’una forma divertida, que és com s’ha de fer.
Tenim la dona madura. Per què Marrakech?
A la novel·la es duu a terme un recorregut per diversos indrets del Marroc, però comença i acaba a Marrakech. La inspiració la vaig trobar a un viatge que jo vaig fer allà. Així, tot i que la història és ficció, la descripció dels colors, aromes, sensacions i paisatges són fruit del meu viatge i, per tant, és real.
En relació a l’elecció d’aquest emplaçament, creus encara hi perviu aquest vincle romàntic d’exotisme amb erotisme?
Jo crec que allò exòtic et porta amb facilitat a un ambient eròtic: la calor, les tonalitats, els aromes són calents. Si volem veure una metàfora en aquesta obra, ens adonem que ella passa d’un indret fred, com és San Sebastián, a un ambient molt càlid com és el Marroc. L’Edurne té una vida freda, rutinària i sense al·licients, i la canvia per una vida més aventurera, que l’anima a sentir i a viure unes emocions que ella tenia al seu interior, però no s’atrevia a treure.
I amb el viatge a Marrakech, Edurne s’endinsa en una aventura amb gran erotisme….
No em vaig plantejar que la novel·la fos eròtica, simplement em limitava a descriure una situació vital determinada i en aquesta creació hi entrava el sexe, perquè és quelcom natural. Això sí, tot i que no hi havia una voluntat inicial, la recopilació dels aromes i ambients de Marrekech conduïa de forma inevitable a gran erotisme i passió.
Així estem parlant d’una novel·la eròtica?
Doncs m’he trobat dones que s’han llegit el meu llibre i em diuen que és una literatura eròtica molt light. En aquest aspecte, crec que s’ha perdut una mica el nord a l’hora de parlar de producció eròtica. Per a mi, és una lectura que et transmet unes sensacions que t’estimulen el lívid, però un fenomen suau; no és pornografia. Una producció eròtica conté episodis de sexe explícit, però amb una certa elegància: el focus d’atenció no és el coit ni les pràctiques sexuals, sinó les sensacions i emocions que aquestes produeixen.
Al darrer any, hi ha hagut una explosió del consum de les dones de literatura eròtica. El màxim exponent d’aquest boom és Fifty shadows of Grey de E. L. James. És aquesta novel·la una obra pornogràfica únicament? No hi trobem erotisme?
En primer terme, he de dir que jo no considero aquesta obra un exemple de bona literatura, però alguna cosa ha de tenir perquè li hagi agradat a tanta gent. L’obra descriu constantment escenes de sexe i no hi ha argument, és bàsicament pornografia, no hi ha erotisme. A la literatura eròtica el sexe no és vulgar.
Podríem dir que aquest tipus de literatura com reprodueix de forma mecànica el sexe, fulmina l’erotisme que l’acte té en si?
Doncs sí. L’erotisme pot estar a una mirada, a un somriure o a la forma de seure d’algú.
Creus que existeix prejudicis davant del fet que una dona escrigui literatura eròtica i estigui així parlant del sexe d’una forma oberta?
No crec que existeixi una pressió actual, jo crec que les dones podem escriure de sexe amb llibertat. Abans sí. Jo vaig créixer amb el plantejament de la sexualitat com un pecat, amb els prejudicis de la moral tancada, però crec que ara s’ha arribat a una concepció que menysprea el sexe, sembla que no tingui valor, i jo tampoc estic d’acord amb això. Sort que sospitàvem que el sexe no podia ser tan dolent com l’intentaven vendre!
I per acabar, per què s’ha de llegir Pasión en Marrakech?
És una novela positiva i alegre, tot i que no hi hagi molts moments d’humor. Anima al lector a deixar-se portar per les seves passions i gaudir d’una forma divertida la sexualitat, així com de qualsevol aventura que la vida ens porti.
Qui vulgui llegir Pasión en Marrakech, ha de saber que la novel·la està a la venda a la llibreria- papereria Kiosko Bocor (al carrer Mineria, 28).
Podeu contactar amb Mar Montilla per Facebook, Twitter i a través del seu blog Un cuaderno en la escalera.
