La Guerra Civil fou una etapa tràgica dins de la Història del nostre país. Normalment als llibres que tracten aquest passatge es sol argumentar des d’un sentit polític i estadístic. Gràcies a la fundació de la Memòria Històrica, els treballs arqueològics i les aportacions de moltes persones contribueixen a un estudi més aproximat a la realitat social d’aquella època.
Per tant, amb la intenció de veure més enllà dels números i prenent les referències d’alguns autors com Judit Pujadó, els estudis de Ramón Anglès i Antonio Santafé a través del Centre d’Estudis de Montjuïc, les rigoroses ressenyes d’Antonio Santafé, algunes consultes a les hemeroteques i amb la col·laboració especial d’en Julio Baños, hem pogut desfilar les trames que amaguen alguns dels racons històrics que conformen el nostre barri.
La nit del 13 de febrer de 1937, Barcelona va patir el seu primer bombardeig a 9.000 metres de la costa per part del creuer italià ‘’Eugenio di Savoia’’. No obstant això, fou el 16 de març quan Barcelona es va veure afectada per els bombardeigs de les tropes d’aviació italianes. Els més devastadors varen ser al mes de març del 1938 amb atacs massius de tres dies.
Alguns dels objectius principals eren els focus més actius de la societat comtal com: Tarazona, avinguda Diagonal i passeig de Gràcia, el barri de Sant Andreu i la plaça Catalunya, d’entre altres. La finalitat, per tant, d’aquests atacs es centrava en les centrals elèctriques, línies ferroviàries, centrals i fàbriques de material bèl·lic, i efectivament, les carreteres, com en fou el testimoni de Can Tunis. És per aquest motiu que el bàndol feixista agafà l’avantatge de situar-se al costat del port, a la travessera litoral i a la línia de ferrocarril que conduïa a la ciutat, de tal forma que controlant aquestes principals vies podrien dominar la resta de la metròpoli.
La Guerra Civil a La Marina s’entén pel paper que varen prendre les fabriques durant el transcurs bèl·lic; i per la definició dels dogmes sociopolítics
La guerra va crear l’atmosfera perfecta per a que familiars i amics es barallessin entre ells per les seves diferències ideològiques. Un fragment d’un bibliotecari on va deixar la seva memòria al dietari de l’antiga Biblioteca Popular Ignasi Iglesias plasma aquesta situació: ‘’Des del dia 19 de juliol fins a la data, la Biblioteca ha estat tancada. Durant aquests dies, Espanya i Catalunya han sofert i estan sofrint les horribles escenes que porta una guerra civil. A conseqüència d’una insurrecció militar general de tota la República, el poble està tot en armes. És difícil precisar la fi d’aquesta lluita espantosa entre germans.’’
D’alguna forma, vàries de les bombes que varen caure a La Marina podrien haver sigut per accident, o bé també, per tractar-se de punts estratègics, com va succeir a la Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis S.A. (CAMPSA).
La Guerra Civil a La Marina s’entén pel paper que varen prendre les fàbriques durant aquest transcurs bèl·lic; i per altre banda, per la definició de dogmes sociopolítics.
En forma de llistat, exposem les transformacions i efectes d’algunes de les factories de La Marina:
- Industrias Mecánicas (actual parc de Can Sabaté): els obrers d’aquesta fàbrica estaven especialitzats en la fossa de ferro i d’acer, en l’elaboració de làmines en fred i en calent. Al 1936 l’empresa va trobar oportú que la fàbrica es dediqués a realitzar peces per a la guerra.
- Can Ferrero: sota l’ordre de la direcció de José Toló Ferrero (nebot del fundador de la fàbrica), es va trobar obligada a la confecció de material bèl·lic a partir del 1936, com per exemple, mines submarines.
- Rivière S.A.: es dedicaven a la trefilaria. Suposadament, formava part de la previsió d’objectes militars. Afectat més tard per un bombardeig.
- CAMPSA: va ser una de les factories més afectades per la seva ubicació i pels interessos que en tenien els feixistes. Bombardejada dues vegades: la primera, el 10 de novembre de 1936 pel creuer franquista ‘’Canarias’’; i l’11 de gener de 1938 bombardejat per dos bombarders italians dels Savoia Marchetti S.81. A conseqüència d’això, s’ha de valorar que Can Tunis fou la barriada més afectada pels atacs de la Guerra Civil.
Sobre els aspectes sociopolítics al barri, al Prat Vermell, en concret a Casas Baratas, es concentrava un nucli molt actiu del moviment anarquista, El Sindicat de la CNT-FAI, que ocupaven l’antic barracó del col·legi Sant Raimon de Penyafort, que en un inici fou el local de les Joventuts Llibertaries. Darrere de la Colònia Bausili, hi havia el Servicio de Información Militar (SIM) que controlava el partit comunista. I al Port hi havia el Círculo Monárquico, que durant i després de la guerra va desaparèixer.
Els efectes foren devastadors. Alguns esperits innocents es varen esvair, la vida quotidiana es va anar degradant, els partits de futbol i els hàbits religiosos al Port, els balls, les rialles al col·legi Los Pajaritos… Els veïns es refugiaven com podien de la vigilància policial, de la por dels impactes dels afusellaments al mur sud-oest del Cementiri de Montjuïc, fugint de les ones expansives de les bombes. Fugint del pànic.
El 26 de gener de 1939 les tropes franquistes van entrar a Barcelona, i amb això la instauració de la dictadura a la ciutat. La Marina, en tant, es va anar regenerant. Va arribar gent d’altres autonomies de la Península que es van instal·lar als nuclis barraquistes com Jesús i Maria; es va crear l’equip de futbol C.A. Ibèria al 12 d’agost de 1939 gràcies a l’entusiasme dels treballadors de les fàbriques; i entre tot això, van reconstruir de nou les seves vides.
