CAP La Marina
De manera natural, a mesura que ens fem grans les capacitats físiques i intel·lectuals disminueixen: es perd equilibri, augmenta la dificultat per a caminar, disminueix la visió i la capacitat de l’oïda, alguns problemes de salut com és el cas de la incontinència urinària i atenció per fer diverses coses a la vegada (estar parlant i cuinant). Si a això se li afegeix els obstacles que es poden trobar normalment al domicili, com la mala il·luminacio, el terra relliscós, l’excés de catifes i de mobles…, pot provocar situacions de risc. Quan caiem, ens podem fer contusions i/o fractures que poden comportar ingressar a l’hospital, una operació o la pèrdua de mobilitat, però les caigudes també tenen conseqüències psicològiques: la por a caure i la pèrdua de la confiança en un mateix de ser capaç de realitzar activitats quotidianes sense caure.
Això comporta una disminució de l’activitat física i una pèrdua de la forca que fa augmentar encara més el risc de caure. Per tant, el que cal saber és que és possible disminuir el risc de patir caigudes, eliminant aquells elements que poden dificultar la marxa i col·locar d’altres de seguretat. Per exemple, s’ha de tenir una bona il·luminació a les diferents estances de la casa, principalment al dormitori i al bany, els interruptors es poden col.locar adhesius lluminosos que es vegin a les fosques i és important obrir el llum si ens aixequem durant la nit. Al bany es recomana disposar de plat de dutxa i el terra més segur és l’antilliscant. Utilitzar les ajudes tècniques com cadires per a la dutxa, barres o agafadors i alcar l’inodor. Recordar que la incontinència d’urgència pot fer que amb les presses fins i tot caiguem abans d’arribar al vàter.
Pel que fa la cuina, hem de tenir les coses que utilitzem a l’abast, pel perill de caure en agafar quelcom del prestatge de dalt de tot, i també és útil poder comptar amb un detector de fum. Si caiem, el més important és no desanimar-se. És recomanable disposar de pocs mobles, especialment a les zones de pas, i en tot cas la distribució del mobiliari, ha de permetre que ens puguem moure amb tota llibertat utilitzant el caminador, el bastó o la crossa.
És molt recomanable prescindir de catifes perquè poden provocar ensopegades, i si es tenen, haurien d’estar enganxades a terra: passejar per un pis sense catifes és molt més segur. A més, és important dedicar una mica d’esforç a mantenir activitats estimulants fora de casa per no limitar-se en el moviment, evitant així les caigudes i automedicar-se. Si hi ha una caiguda és imprescindible no desanimar-se i començar la recuperació tan aviat com sigui possible.
