L’Agència Europea de Medicaments (EMA) ha autoritzat les companyies de Pfizer/BioNTech i Moderna a administrar les dosis als adolescents d’entre dotze i divuit anys. Pels menors de 12, encara s’estan duent a terme investigacions per comprovar-ne l’efectivitat
TEXT: Yaiza Sánchez
L’estiu del 2021 ha estat la temporada àlgida pel que fa a la vacunació: en mig de la cinquena onada, s’han accelerat els processos institucionals i s’ha aconseguit que el 70% de la població espanyola estigui immunitzada. Ara, però, el repte es trasllada als menors d’edat; un desafiament prioritari davant la tornada a les escoles.
Primer grup: menors d’entre 12 i 17 anys
Avui dia, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) ha autoritzat dues vacunes per administrar-la als adolescents d’entre 12 i 18 anys. Al mes de maig va aprovar l’aplicació de les dosis de Pfizer i BioNTech i a finals de juliol va donar llum verda a l’administració de la vacuna de Moderna. Segons va manifestar el president espanyol Pedro Sánchez durant el mes de juny, la intenció és administrar les dosis a l’alumnat de l’ESO i Batxillerat dues setmanes abans de l’inici del curs, és a dir, ara que comença setembre.
No obstant això, durant els mesos d’estiu el Govern espanyol ja va prioritzar les persones amb grans dependències o condicions d’alt risc, així com els menors amb discapacitat intel·lectual, centres tutelats i d’educació especial, a partir dels dotze anys. S’ha fet amb les dosis de Pfizer, perquè és l’única clínicament testada.
I què passa amb la canalla?
Ara mateix, no hi ha gairebé res assegurat per la mainada menor de dotze anys. Com assegura la periodista Lolita Belenguer al diari 20 minutos, les farmacèutiques Pfizer/BioNTech van començar a finals de juliol les darreres fases per donar llum verda a la fiabilitat, seguretat i immunogenicitat en nens i nenes.
El programa d’assaigs clínics pediàtrics de Pfizer va iniciar-se a principis del 2021. Espanya és un dels països que ha col·laborat en les proves. Aproximadament 560 nens i nenes espanyoles van participar-hi. Els dos centres habilitats han estat Sant Joan de Déu de Barcelona i el 12 d’Octubre de Madrid.
Així, el calendari que es preveu és el següent: pels menors d’entre cinc i onze anys, tenint en compte que les investigacions es troben en la fase final, les farmacèutiques calculen sol·licitar l’autorització a la FDA entre octubre i novembre. Quant a la mainada d’entre sis mesos i cinc anys, els estudis encara es troben en etapes inicials aquest estiu. S’estima, malgrat això, que el vistiplau podria arribar durant l’hivern.
Paral·lelament a Pfizer, la farmacèutica Moderna ha iniciat els assajos en menors de 12 anys, però encara es troben en fases experimentals. Això després d’aconseguir l’aprovació per administrar la vacuna a menors d’entre dotze i disset anys, argumentant que en el seu estudi, al qual van participar 3.732 adolescents, va demostrar un 93% d’eficàcia.
Pel que fa a Janssen, des de l’abril s’està estudiant la resposta immunitària de la dosi en adolescents, així com la seva viabilitat. Cal destacar que la companyia AstraZeneca va posar fi als assaigs clínics després dels estranys trombes detectats en la població adulta.
Com pot afectar el coronavirus a la mainada?
Fins al 31 d’agost a Catalunya s’han contagiat 179.854 menors de 19 anys, el que suposa un 11,18% de la població compresa en aquesta edat (un 7,43% entre els de 0 a 9 anys i un 14,92% entre els de 10 a 19 anys) .
Segons l’anàlisi de la revista Jama Pediatrics, tot i que majoritàriament la canalla experimenta la Covid-19 amb molta menys severitat que la població adulta, hi ha casos en què poden emmalaltir-se greument. Malgrat que el risc augmenta segons creixen, cal destacar que els nadons són especialment vulnerables, perquè el seu sistema immunològic està en procés de formació. Com en el cas dels adults, hi ha agreujants: les malalties cardíaques, els trastorns neurològics, l’asma o l’obesitat incrementen la possibilitat de tenir un coronavirus greu.
Les autores que signen la investigació apunten que, en contades ocasions, la canalla infectada desenvolupa una condició anomenada Síndrome inflamatòria multisistèmica, el que ocasiona la inflació d’alguns òrgans i teixits, com el cor, els pulmons o l’aparell digestiu.
És per això que, tot i que el coronavirus és notablement menys agressiu en la mainada, segueix sent important la cura de mesures de seguretat i, especialment, una vacunació efectiva que pugui pal·liar el virus.
