Les ciutats i els barris comparteixen amb les persones un tret definitori: tenen història, memòria i una identitat. Conservar-la i transmetre-la és important i imprescindible per un barri i una ciutat perquè ajuden a entendre la seva mirada del món i com allò contribueix a configurar una realitat determinada.
Per això, el passat 20 d’abril un grup de persones de la Marina van fer una visita a l’espai museístic Cases Barates del Districte Sant Andreu – MUHBA Bon Pastor, el museu de l’habitatge popular i obrer de Barcelona impulsat per l’Associació de Veïns de Bon Pastor, el Museu d’Història de Barcelona i el Pla de Barris Bon Pastor i Baró de Viver que va ser inaugurat el passat 11 de març.
Les veïnes i veïns de la Marina, totes elles antigues residents del conjunt de Cases Barates situades al nostre barri fins a la dècada dels anys noranta del segle passat, van rebre una càlida acollida i van conèixer la història del projecte museístic, l’exposició sobre l’habitatge i les quatre Cases Barates que s’han mantingut representant quatre períodes històrics diferents.
Una iniciativa en la qual han participat membres de les associacions de veïns/es Eduard Aunós i La Vinya, així com de l’Eix de Cultura i Memòria de la Marina. Amb tothom qui vulgui afegir-se, tenen el repte d’establir col·laboració amb aquest museu i treballar projectes similars al barri perquè les nostres arrels, memòria i identitat tampoc no es perdin amb el pas del temps. Parlem amb algunes veïnes per conèixer de prop les seves històries i les impressions després de la visita.
Ginesa Pérez, 69 anys, jubilada, carnissera.
Jo vaig néixer en una de les casetes petites del carrer 11 de les Cases Barates d’Eduard Aunós. Els meus pares eren de la Torrassa, i em sembla que l’àvia va ser de les primeres famílies a arribar-hi perquè des que recordo la família ha viscut aquí.
Per això, la visita al museu va ser una experiència preciosa; em va recordar la casa on vaig néixer i de la qual guardo molts records de la meva infantesa.
També em va recordar la casa en la qual em vaig casar, a nosaltres ens la va donar una cosina meva. La tercera i la quarta casa de les quatre que conserva el museu, les vaig veure com casa meva, perquè ens les reformaven, tenia cuina, pati, bany propi… De debò que em va encantar i em vaig emocionar molt durant la visita perquè vaig connectar amb tot el que jo havia viscut i amb moments que encara avui, quan els recordo, em produeixen alegria.
A més, les veïnes i veïns d’allà es van implicar molt en la visita, ens van explicar que tot el projecte ho feien pel Bon Pastor, però també pensant en les altres Cases Barates d’altres parts de Barcelona. Van ser molt agradables i ben atents amb nosaltres, ens vam rebre d’una manera molt bonica.
A la sortida, tots estàvem tan emocionats… Vam pensar que hauríem d’haver fet alguna cosa semblant al barri, hem de recordar el significat de les nostres Cases Barates per tothom que vingui i arribi ara, és d’on venim i hem d’aprofitar que encara ho podem explicar, ho hauríem de fer més sovint perquè no es perdi la memòria. Necessitem alguna iniciativa, algun lloc, fins i tot una placa que recordi el nostre passat, ja no som a temps de reservar cap casa, però hem d’impulsar algun mural o alguna cosa que rescati i guardi també la nostra memòria.
Rosa Gorreta Martínez, 72 anys, pescatera jubilada.
Hi vaig connectar amb les meves arrels.
Jo vaig viure al carrer 6 de les Cases Barates d’Eduard Aunós, després em vaig canviar al carrer 15 i els meus pares cuidaven d’una àvia al carrer 4. Tenia una pescateria al carrer 14. Em vaig casar al barri i els meus fills també van néixer aquí.
Els meus pares, d’Almeria, van venir a Barcelona amb els meus avis, molt joves. L’avi vivia a Montjuïc i quan van demolir les barraques per l’Exposició Internacional els van reallotjar a Cases Barates. Vam ser de les primeres famílies a arribar-hi.
Tot aquí era com un poble, molts venien del mateix lloc, dels mateixos pobles i s’acollien entre ells, com fa molta gent immigrant ara, els nouvinguts s’acullen entre els de la mateixa comunitat també. Es cridaven uns a altres quan hi havia treball. Les cases eren petites, però hi cabia tothom. Era un sentiment d’acollida exemplar, que ara no passa, malgrat que vivim millor; ara sembla que ningú vol saber res de ningú. Els habitatges han anat passant de pares a fills i jo a més de l’habitatge tenia la meva pescateria.
El que han fet al Bon Pastor és exemplar. Són uns veïns meravellosos i ens van acollir molt bé. Ens han donat un exemple d’unitat i del que hauríem d’haver fet nosaltres. Aquí només tenim unes petites maquetes que va fer el senyor Cortés, antic president de l’Associació de veïns i veïnes, les volem conservar, perquè és un petit record de les casetes antigues. A més, la maqueta està feta de paper reciclat i són precioses. Però tornant a la visita, va ser com si estiguéssim al nostre barri. Tots ens vam emocionar molt, vaig connectar amb les meves arrels.
Mari Ángeles Juárez, 57 anys, treballadora de TMB
A la meva família l’avi era de Múrcia, l’àvia de Barcelona i el pare de Màlaga. Al barri hi havia gent d’arreu d’Espanya. La meva família vivia al carrer 13. Era una casa de planta baixa. En tinc un record molt bo perquè quan sorties al carrer hi eren tots els veïns, jugàvem tots plegats, i recordo que les portes sempre estaven obertes. No hi havia necessitat de preocupar-se o tenir por de res… Llavors anava a l’escola d’Eduard Aunós que estava aquí al costat, vaig viure una infància molt feliç.
Ara tot ha canviat molt, la nostra generació sembla d’una altra època. Ara el jovent socialitza més amb els mòbils i la consola, però nosaltres jugàvem a la xarranca, a la goma, a saltar a la corda… i aquestes activitats ajuden a crear un ambient amb més vida, i també a fomentar la unitat entre el veïnat i una bona integració quan arriben persones d’altres llocs.
La visita a l’espai museístic em va provocar una sensació com si estigués a la casa meva antiga, va ser realment emocionant. La llàstima és que aquí a Eduard Aunós no s’hagi pogut fer ni conservar cap d’aquestes casetes com a museu. No obstant això, l’oportunitat de visitar les Cases barates, i més amb les veïnes d’aquí, va ser una experiència única. Convido a tothom a què hi vagi. És un recordatori de les cases que teníem nosaltres i del passat que tenim.
