Hi ha alguns veïns que ara, de tant en tant, tenen per costum voltar pel Prat Vermell. Per curiositat, la majoria. D’altres, per un gran interès: perquè acaben de comprar o accedir a les noves promocions d’habitatge social i algunes encara es troben en fase de construcció. Volen veure com marxa la que serà casa seva. Emoció intensa i il·lusionant. I és que a partir del carrer del Foc, on abans teníem un camp de visió ras gairebé fins a tocar de la ronda Litoral, ara hi trobem edificis. Un, dos, tres, quatre…. I vindran molts més!
Encuriosides, busquem l’opinió professional dels arquitectes en Sander Laudy, -reconegut per la seva preocupació, genuïna, per la sostenibilitat en tots els sectors de la construcció-, en Pau Vidal -amb una important trajectòria en l’habitatge social i els compromisos polítics, econòmics, estètics i ambientals que comporta- i en César Vivas -del despatx Vivas, especialitzat en el disseny urbà i l’interiorisme des de la col·laboració creativa amb múltiples disciplines.
Tots tres són responsables d’alguns d’aquests nous blocs d’edificis, promocions tant públiques com privades, que poc a poc estan transformant el paisatge al Prat Vermell. Volem que ens expliquin què significa participar-hi, ja que el Prat Vermell serà com una nova ciutat, semblant a Sitges o Martorell pel número de persones que arribaran.
Benvingudes, preneu el que vulgueu, convidem nosaltres. Som a la nostra conversa sobre el Prat Vermell. Parlem d’habitatge.
Per què heu decidit apostar professionalment pel Prat Vermell?
Sander: A la Marina li va molt bé un bon impuls i en coneixem les possibilitats, durant anys, poc aprofitades. A més, és bastant insòlit que a Barcelona es faci tanta obra nova d’una tacada. Personalment sempre m’ha interessat l’urbanisme verd. I aquí s’hi està plantejant. El context és molt favorable per fer edificacions sostenibles i des de l’equip de B01 Arquitectes hi apostem per encàrrec de la promotora AQ Acentor.
Pau: En el nostre cas hi vam arribar a través de la convocatòria de concursos públics d’arquitectura, un d’habitatge públic i l’altre d’habitatge cooperatiu.
Quins són els reptes en el model d’habitatge que cadascun esteu fent a Barcelona, cooperatiu i públic, d’una banda, i privat, de l’altra.
César: Sobretot cal garantir una major oferta d’habitatges, a preus assequibles, amb una reducció de l’impacte mediambiental, i nous models habitacionals adaptats a tots els canvis que tenim ara i els que vindran.
Sander: A Espanya, els promotors privats estan poc acostumats a endegar i explotar habitatges assequibles, d’aquí el problema que tenim. No pot ser que l’Institut Municipal d’Habitatge de Barcelona i l’INCASOL siguin els únics que creïn habitatge assequible nou. Els privats han de participar-hi, com ho fan a diversos països d’Europa, amb ànim de lucre perquè entenen que el mercat d’habitatge assequible és rendible. Si ho fas bé, tens llogaters fidels i estables. Aquest mercat de renta mitjana-baixa a Barcelona està quasi forçat a marxar de la ciutat, perquè els privats no volen crear producte per a ells, és un repte que hem d’afrontar.
Com hi contribueix la urbanització del Prat Vermell? Què s’hi fa al respecte?
Pau: La Marina representa la concentració més gran d’habitatge de protecció oficial a la ciutat ja que un 50% dels habitatges en construcció formarà part del parc Municipal, incloent-hi allotjaments per a col·lectius especials.
Sander: Sí, en l’edifici Londres (promoció d’AQ Acentor) que estem fent hi ha cinc escales: dos d’habitatges públics i tres de venda privada, sense cap diferència en la façana; aquesta combinació és perfectament possible.
L’Ajuntament assegura que ha fet una aposta important perquè convisquin tots aquest diversos models d’habitatges i es generi una mixtura social. Hi coincidiu vosaltres, això es dona al Prat Vermell?
Sander: Per qualsevol barri sempre és bona una barreja de gent amb situació econòmica alta, mitjana i baixa. De l’estrat alt no t’has de preocupar, perquè amb els habitatges privats de la promoció d’Open Fira, segur que hi haurà especulació. L’accessibilitat per a rendes mitjanes i baixes també està bastant assegurat amb aquest 30% d’habitatge protegit. Sempre hi ha riscos d’especulació i d’exclusió social, però l’Ajuntament té uns mecanismes forts en el planejament i els ha pogut imposar per a garantir-ho.
Tanmateix, s’ha de dir també que ara, ni Barcelona i ni tan sols la Generalitat tenen gaire competències en la matèria. Son decisions que es prenen a nivell d’estat.
Cèsar: Hi coincidim. La barreja de teixits i de condicions econòmiques i socials sempre genera riquesa pel barri i la ciutat. Ara, s’ha de ser conscient que la construcció d’habitatge públic a Barcelona és prioritària, hem d’aconseguir que el parc sigui major, per servir al màxim de població que el necessita i contribuir a consolidar models no especulatius.
Què ha canviat en la construcció d’habitatge respecte el que es feia fa una dècada, i com s’aprecia això al Prat Vermell?
Pau: D’una banda ara hi ha molta més consciencia de l’impacte mediambiental i saludable que pot tenir la construcció. I d’altra, hi ha un canvi en els models de convivència i en els tipus d’habitatges, més flexibles i adaptables. Un exemple clar és el projecte d’habitatges cooperatius de la Chalmeta.
Sander: Nosaltres apostem per la construcció sostenible. A l’edifici Londres aconseguirem habitatges que requereixen molt poca energia externa, i em trec el barret davant la promotora perquè s’ha fet forta per mantenir això en tot el procés.
Des del vostre coneixement tècnic, com projecteu la zona d’aquí trenta anys, per posar un horitzó.
Cèsar: Ens imaginem la creació d’uns 10.000 llocs de treball, uns 11.000 mil nous habitatges, 13 hectàrees d’espais lliures i havent superat una certa imatge negativa en l’imaginari que la resta de la ciutat hi pugui tenir. La Marina serà un barri cohesionat, divers i ben comunicat.
Sander: Pensem que les persones que ara s’instal·len aquí, algun dia tindran fills que hauran d’anar a la universitat i marxar de casa, i llavors pensaran en la jubilació. Hauran de respondre a la pregunta “Em moc o em quedo?” Hi haurà suficients raons, experiències o vivències per quedar-s’hi? I això dependrà de l’activitat comercial, laboral, domestica, del joc, dels infants, dels equipaments… Són peces d’un puzle que s’han de reajustar una mica, sobretot quan agafi molt d’impuls, que serà d’aquí uns 3 anys, crec. A l’edifici nostre, la gent entrarà a viure en dos anys. O sigui que en tres o quatres anys hi haurà centenars de persones vivint allà.
Us veieu com a veïns. Vosaltres que els esteu fent aquest habitatges, hi viuríeu?
Pau: És una part de Barcelona que a la majoria ens resulta estranya i llunyana, però ara que portem més de dos anys relacionats amb el barri a través dels dos edificis que hi hem construït, i sobretot a través del vincle establert amb els veïns i veïners del projecte cooperatiu de la Chalmeta, sí que ens hi veiem.
Sander: Si tingués uns estalvis suficients, m’agradaria tenir la possibilitat de tenir un pis aquí, veig el barri amb molt d’atractiu i potencial, i conec el tarannà veïnal que hi és. Estaria encantat que els meus fills hi visquessin, aquí…
