La Favb impugna els nous reglaments de participació ciutadana i funcionament dels districtes de Barcelona
Des de perspectives òbviamentmolt diferents, el conflicte de Can Vies, les eleccions europees i l’abdicació del rei Juan Carlos han canviat radicalment el taulell de joc, el de la participació ciutadana (també en l’àmbit local de Barcelona), que ja estava seriosament qüestionat, almenys des del 15-M i des dels 11 -S, i en crisi profunda des de feia molt més temps. És en aquest context que adquireix rellevància la proposta de modificació dels reglaments de participació ciutadana i d’organització i funcionament de districtes que l’Ajuntament de Barcelona impulsa discretament i sense consens social des de fa pràcticament un any i que la FAVB – després de mesos de reflexió interna i amb el Consell d’Associacions (CAB) i el Consell de Joventut de Barcelona (CJB), així com amb l’Institut de Governi Polítiques Públiques (IGOP) dela UAB – finalment ha decidit impugnar per obrir el debat polític ala ciutadania.
“L’Ajuntament de Barcelona ha presentat una proposta de modificació de les Normes de Participació Ciutadana, així com d’Organització i Funcionament dels Districtes que no respon a les necessitats d’interlocució entre la ciutadania i administracions que haurien d’imperar en una societat del segle XXI i en una ciutat com Barcelona, que s’ha caracteritzat perdisposar d’uns moviments socials compromesos amb el foment de la democràcia i amb la seva radicalitat”. Així de clara és la FAVB en el document d’al·legacions registrada l’Ajuntament el passat 22 d’abril i que, fins al moment de tancar aquesta edició, no havia rebut resposta oficial. Bo i recollint el sentit crític exposat fins i tot pel Consell de Ciutat en un dictamen intern del 20 d’abril que també qüestionava la proposta municipal, la FAVB va més enllà i denuncia “la inexistència (o no publicitat” d’una diagnosi prèvia” sobre el funcionament dels mecanismes de participació i descentralització ciutadana i constata que la proposta de reforma municipal “sembla basar-se en l’acoratge en sistemes que no han funcionat i que no afavoreix la recuperació de la credibilitat de la política i sí que incideix en l’allunyament entre els polítics i els ciutadans”. Pe raixò el moviment veïnal reclama, en al·legacions que la FAVB anomena“reflexions” però són una esmena a la totalitat, “reiniciar el procés des de zero”.En la pràctica, el procés ja es troba gairebé a la casella d’inici després que els recels manifestats per la FAVB en coordinació amb el CAB i el CJB avortessin ja durant la tardor passada, la previsió municipal d’aprovar els nous reglaments de participació a principis de 2014. Havia de ser una aportació barcelonina que, des de la singularitat de regular la consulta i la iniciativa ciutadana a nivell local, s’inseria en una agenda política catalana centrada gairebé exclusivament al voltant del dret a decidir.
En un primer moment, les pobres al•legacions que van presentar tots els grups municipals, centrades a matisar punts i comes d’alguns articles dels reglaments, no van incomodar l’agenda de l’alcalde Xavier Tries. Sí la van obligar a modificarles objeccions de fons mostrades des d’inici per la FAVB, el CAB i el CJB,que es va debatre i aprofundir en un seminari organitzat per l’IGOP l’octubre passat i en un grup de treball del Consell de Ciutat amb el Consell Municipal d’Associacions de Barcelona, que s’ha reunit set cops entre novembre del 2013 i març del 2014.
Sense Consulta ni balanç previ
En síntesi, tant la FAVB com elgrup de treball del Consell deCiutat-amb participació veïnal,d’entitats significatives i dels partitsd’esquerra a l’oposició municipal-qüestionen que el procés de reformadels reglaments de participació i defuncionament dels districtes s’hagiiniciat sense comptar amb l’opinióprèvia de les entitats ciutadanes.“No ens sembla una estratègiahonesta subestimar la interlocu-ció de les associacions de veïns i veïnes”, diu la FAVB en les seves
al•legacions. També critica que no
s’hagi fet un balanç del funciona-ment dels mecanismes de partici-pació existents, que veu “ massainstitucionalitzats i purament infor-matius”, en certa manera esgotats iafavoridors de pràctiques cliente-lars. I, en qualsevol cas, “ineficaços”,“poc àgils” i mancats d’una “visióintegral i una bona coordinació” perla mateixa complexitat d’un mapad’òrgans de participació- consellsde barri, de districte, de ciutat, co-missions de seguiment, audiènciespúbliques…- excessiu, en alguns ca-sos, i marcat pel dèficit democràticderivat de la impossibilitat d’escollirdirectament dels regidors i conse-llers de districte.Precisament l’elecció directa delsregidors i els consells del distric-te és una demanda històrica delmoviment ciutadà- i retòricamentassumida per grups polítics en elsseus programes electorals, sempreincomplets en aquest punt- quela reforma municipal obvia. Aixòno és només incomprensible enel context actual de crisi demo-cràtica i desafecció política , sinóque, vist en perspectiva històrica,
il•lustra la involució o retrocés de
–mocràtic també a escala municipal.Perquè la base dels reglaments departicipació ciutadana i funciona-ment dels districtes és encara ara– després de successives reformesaprovades els anys 2002 (en el casde la participació) i 2001, 2007,2008 i 2009 (en el cas dels distric-tes) – el text aprovat el 1986 fruitd’un procés dirigit per l’aleshorestinent d’alcalde Jordi Borja i que vacomptar amb la participació de laFAVB.Aquell text de 1986 que és encarabase textual (literàriament a forçade copiar i enganxar) de les normesque l’Ajuntament vol reformar norecollia la majoria de les propos-tes més agosarades que el movi-ment ja va fer el 1979 en matèriade participació ciutadana i avuien plena vigència: dret de veu alsplens; referèndums i consultes po-pulars; dret de petició o propostaciutadana; revocabilitat dels càrrecspúblics; descentralització políticaefectiva d’acord ambls barris fun-cionament municipal no presi-dencialista, i elecció dels consellsde districte per sufragi universal.Només aquesta darrera demanda va ser incorporada; però va quedaren paper mullat i avui ni tan sols noes cita.
Demandes ciutadanes
L’esmena a la totalitat de la FAVBi les reflexions que conjuntamentamb el CAB i el CJB s’han traslla-dat al consell de ciutat demanencondicions reals per l’exercici dela “democràcia directa”i mecanis-mes efectius de “control de l’acciópolítica dels representants muni-cipals i transparència informati- va”. El moviment associatiu tambéexigeix una aposta creïble per lagestió cívica d’equipament públicsi “facilitar els procediments”perl’impuls d’iniciatives i consultesciutadanes. Demanda no retòri-ca atès que la proposta municipalno inicial exclou la representativi-tat d’associacions amb un mínimnombre d’associacions a l’horad’impulsar iniciatives d’aquestamena.
