Aleix Diz
El poema denuncia la deriva castellanitzant de la nostra llengua. El Poema es titula En llemosí. El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, recull llemosí com a sinònim, antic, de llengua catalana. En l’Oda a la Pàtria, és el terme que Bonaventura Carles Aribau, va utilitzar per anomenar-la.
El poema recull una sèrie d’errors comuns. Adonar-se ja significa el que en castellà es diu “darse cuenta”. Donar-se compte és una castellanada; en català podem dir: adonar-se, ser al cas o fer-se càrrec…
Altres expressions no són errors, però denoten una pobresa lèxica. Es donen quan fem servir paraules massa genèriques com “parlar”, “mirar” o “dirigir”, havent-hi d’altres més específiques, apropiades o usuals en aquell context, com poden ser “enraonar”, “guaitar” o “adreçar”.
Altres paraules castellanes tenen una traducció doble al català que signifiquen coses no exactament igual. Posem un got sobre la taula, però una gallina no posa ous; els pon. I el sol al capvespre no es posa, sinó que es pon en l’horitzó. Igualment no és el mateix compondre que composar. Composar és imposar una sanció o una manera de fer.
Per últim hi ha paraules que sentíem antany i que enguany ja no se senten pas, oi?.
