Carolina Hurtado, mare i membre de la Junta de l’AFA Enric Granados
Escollir l’escola ideal per apuntar els nostres fills no és fàcil, perquè mirem molts aspectes com l’estructura, tutors, menjador, etcètera. És satisfactori saber que vaig apuntar a la meva filla a una escola on he aconseguit trobar tot el que buscava al mateix lloc, on hi ha tutors/es i administratius amb una qualitat humana excepcional. On el menjador és excel·lent i es preocupen per una alimentació saludable, equilibrada i personalitzada per tenir en compte el que han de menjar els nens i nenes, sigui per cultura o al·lèrgies a aliments.
Hi ha un ambient molt familiar i es dirigeixen als nostres fills amb molta estima. No són tractats com un alumne més i ja. És una escola que acull molt bé no només als estudiants, sinó també a les seves famílies. Les activitats escolars són realitzades amb molta responsabilitat i això em dona molta tranquil·litat. Vull destacar la metodologia d’estudi que utilitzen, on els nens i nenes més petits comparteixen amb alumnes més grans diferents espais. D’aquesta manera, és una forma diferent i dinàmica d’aprendre, perquè hi ha situacions on poden ser més receptius.
Em fa molt feliç saber que la meva filla entén que tots els éssers humans som completament iguals. Comparteix classe amb nens i nenes de diferents nacionalitats i, amb la bona tasca de les tutores, que ajuden a ensenyar les diferents cultures que es mouen per l’escola, té clar que independentment de la raça o religió de les persones, tots i totes com iguals. És important saber que l’escola és un lloc on la meva filla creix cada dia tant acadèmicament com personalment.
Maria Gómez, directora Escola Enric Granados
Avui us presentem alguns tips per a esbrinar si la persona que tens davant és mestre/a.
En primer lloc, notaràs que sempre sabem en quina data cauen gairebé totes les festes, com la Castanyada, el Sant Jordi, Santa Cecília o fins i tot el dia de la Ciència. Ja t’imagines que a l’escola no deixem de planificar una festivitat darrera de l’altra, sovint amb moltes setmanes d’anticipació.
També podràs observar que, en qualsevol conversa, podem tenir un dubte ortogràfic o semàntic que no podrem deixar sense resoldre. I no dubtarem en interrompre la conversa quan l’haguem resolt, ja que considerem que és una responsabilitat global parlar bé i escriure millor encara.
Fixa’t que, si anem a fer una passejada pel bosc, no deixem d’arreplegar cosetes. Si agafem una pinya, no pensis que és per a encendre la xemeneia de casa nostra, és perquè pensem que als petitons de l’escola els agradarà. Això és extensible a pedretes, palets, flors, branquetes, bolets, etc. I si en comptes d’estar al bosc, estem a la platja, agafarem petxines, pedretes de colors, o fins i tot sorra.
Al desembre és molt més fàcil identificar-nos, perquè, si ens mires bé, tenim purpurina, normalment a la cara, però també podem tenir-ne a les orelles, al coll o a les sabates. També veuràs que sabem confeccionar roses, com a mínim, de cinc maneres diferents.
Si t’hi fixes en la veu, notaràs que el dilluns és més nítida que el divendres, i que al setembre no sona igual que al juny. Si ens veus a l’autobús amb un edding 1200 de color verd (un retolador) i un patacot de papers, no hi ha dubte, mestre segur.
Si us fixeu bé, n’està ple, per tot arreu. Aquests dies estem una mica esgotadets, així que si coneixes a algú que ho sigui, tingues-li paciència i dóna-li suport, que t’ho agrairà de tot cor.
