MIRIAM REYES |
M’ he aixecat molt ràpid…volia veure clarejar. Asseure’m i esperar. És una espera gratificant…perquè saps que malgrat tot…la gran bola de foc apareixerà pel mateix lloc que ahir i abans d’ahir… Confesso, bé si prefereixen un altre terme, declaro o manifesto…que em produeix un plaer extraordinari i em proporciona una calma infinita assistir a aquest espectacle. No sempre he estat conscient…ni en tots els moments, ho reconec ,hi ha moments que li dono les gracies a la vida per rebre aquest regal i poder contemplar-ho, suposo que si l’ànima camina perduda , no ho veu i sobretot no ho sent aixií …la llum..pot ser..no ens arriba…
Avui no obstant després d’una nit inquieta i moguda…el clarejar…m’ha proporcionat la meravellosa esperança que avui pot ser un gran dia…i si el termòmetre ja clama els 30 graus…avui pot ser un dia d’allò més calorós. Regaré els clavells que li donen color a la meva finestra…i prendré aire …buscaré una canço que desperti alegría al meu cos i aniré a buscar…allo que ahir vaig perdré …CLAREJA QUE NO ÉS POC…”Amanece que no es poco”. Juliol i agost…sota el mar!!!!!!!!!
