El Casal Cívic Comunitari de Magòria va tancar les portes el 30 de març per motius de seguretat, després de detectar-se esquerdes profundes a l’interior de l’edifici. Inicialment, les persones usuàries esperaven poder recuperar l’activitat al setembre, però el calendari s’ha anat ajornant i l’equipament continua sense una data clara de reobertura. Mentrestant, les activitats s’han dispersat per altres espais, amb dificultats afegides per a la gent gran i les persones amb mobilitat reduïda.
Però el tancament no afecta només la vida quotidiana del casal. També coincideix amb un moment clau per al futur del recinte de Magòria, on hi ha previst un projecte de transformació urbanística que afecta els jardins que el veïnat defensa des de fa anys. Per a la Plataforma pel Jardí de l’Estació de Magòria, perdre el casal com a punt de trobada dificulta mantenir la xarxa veïnal just quan s’acosta l’execució del projecte.
Les administracions atribueixen el retard de les actuacions a tràmits pendents. En una resposta a l’Associació de Jubilats de Magòria, la Generalitat explica que les empreses adjudicatàries i la planificació dels treballs ja estan definides, però que l’inici de les obres continua pendent d’una autorització del Departament de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona. Segons la carta, l’expedient ja s’ha tramès i se n’ha remarcat la urgència. La Generalitat assegura que les obres començaran tan bon punt disposi de l’autorització necessària.
Però, per a les persones que han estat al capdavant de la defensa del jardí de Magòria, el problema no és només que un equipament estigui tancat.
La Plataforma pel Jardí de l’Estació de Magòria ha estat present en els diferents espais de participació i diàleg amb l’Ajuntament, on ha insistit reiteradament en les seves demandes i en la seva oposició a diferents aspectes del projecte urbanístic que alterarà la major part de l’espai natural de l’estació.
José Antonio Lancharro, vinculat a la Plataforma del Jardí, a la Coordinadora en Defensa del Patrimoni Verd i a la nova Associació de Veïns i Afectats pel Projecte de Magòria, sosté que el tancament no és casual i respon a una voluntat de reduir les forces del moviment.
“El problema està en que el Departament de Patrimoni de l’Ajuntament no dona el permís d’obres, i la Generalitat ho consent”. “Aquestes esquerdes, a més a més, no són noves”, defensa Lancharro.
A banda, explica que havien assistit a la comissió de seguiment del Consell del Barri que se celebrava aquella mateixa tarda, proposant temes per a l’ordre del dia que, finalment, no havien estat inclosos. “L’única cosa que ofereix l’Ajuntament és que participem al disseny de la zona verda. Quina zona verda? Si no en quedarà cap”, ironitza.
Un casal petit, però ple
Maria Dolors Lizondo, presidenta de l’Associació de Jubilats de Magòria de l’Estació de Ferrocarrils Catalans, coneix bé el funcionament del casal. Parla d’un equipament petit, però amb una activitat constant.
“El casal funciona fantàsticament bé”, explica. Cada dijous s’hi feien actuacions musicals amb professionals, una activitat que havia aconseguit consolidar un públic fidel. També hi havia sardanes, ioga, pilates i diferents propostes culturals.
En el moment del tancament, Lizondo tenia 250 persones inscrites a les activitats. El casal va deixar de funcionar quan ja s’havien cobrat les inscripcions i programat les activitats. “A les 24 hores passa això. Es tanca i tinc els diners a la caixa i els haig de tornar”, explica.
Per a moltes d’aquestes persones, el casal era molt més que el lloc on feien una activitat. Era on es trobaven. Aquesta és precisament la qüestió que més preocupa la Plataforma pel Jardí de l’Estació de Magòria.
Algunes activitats s’han traslladat a altres equipaments, però això significa que els grups que abans coincidien a Magòria ara estan repartits. I per a les persones grans o amb dificultats de mobilitat, alguns d’aquests espais no són viables perquè impliquen trajectes més llargs o amb més desnivell.
“El casal sense el jardí no és res. I el jardí sense el casal, tampoc”
Per als afectats, però, la conseqüència és també política.
“Han fet fora la gent d’aquí”, ve a sostenir Lancharro en referència als usuaris del casal. I aquesta és, segons ell, la qüestió de fons: quan arribi el moment en què el projecte de Magòria passi del paper a l’execució, el moviment que durant anys ha defensat el jardí podria trobar-se més dispers i amb menys capacitat de resposta.
Aquesta denúncia no es pot separar del projecte previst per a Magòria.
El futur de l’espai ja ha estat objecte de protestes i mobilitzacions anteriors. La transformació prevista incorpora noves instal·lacions i modifica substancialment l’espai que avui utilitzen els veïns. Per a la Plataforma, el problema no és només què es construirà, sinó també què desapareixerà pel camí i quin paper tindran els usos comunitaris que existeixen actualment.
Per això, els afectats interpreten el tancament del casal dins d’aquest context més ampli. De nou, la manca de respostes concretes i d’actuacions dona peu a la desconfiança veïnal.
Vint anys construint una alternativa
La força de la reivindicació actual també s’explica per la història de l’espai.
Fa aproximadament dues dècades, l’edifici es trobava en una situació molt diferent. Hi havia hagut ocupacions i una situació de deixadesa que va portar els veïns a organitzar-se per reclamar-ne la recuperació.
Van recollir signatures i van pressionar perquè l’espai es rehabilités i pogués convertir-se en un equipament de barri. Des d’aleshores, diferents generacions han anat mantenint el jardí i donant vida al casal.
Montserrat Gil, col·laboradora del jardí, forma part d’aquesta història. Com ella, altres veïns han anat assumint tasques, participant en les activitats i cuidant un espai que, segons expliquen, ha estat construït comunitàriament durant anys. També assenyalen una manca de vinculació per part de les administracions.
“Tot el que s’ha fet i el que hi ha aquí, des del primer arbre fins l’última cadira, hi és gràcies a la voluntat del veïnat”, afegeix Remei Bordons, una altra de les voluntàries del jardí.
“No hi ha transparència, no hi ha diàleg”
A la desconfiança pel projecte s’hi afegeix la frustració pel tancament del casal.
Lancharro és especialment crític amb la relació amb l’Ajuntament. Segons explica, la Plataforma ha plantejat reiteradament les seves preocupacions en els espais de diàleg i participació i ha demanat reunions específiques sobre el projecte. La percepció dels afectats és que, malgrat aquesta insistència, les respostes no han estat suficients.
Lancharro parla directament de falta de transparència, de falta de diàleg i de la sensació que les decisions avancen sense que les entitats afectades disposin de tota la informació. També qüestionen les explicacions sobre els permisos necessaris per actuar a l’edifici i assenyalen tant l’Ajuntament com la Generalitat.
Una nova associació per plantar cara
La resposta ha estat intentar reforçar, i no afluixar, l’organització.
Lancharro explica que han creat una nova Associació de Veïns i Afectats pel Projecte de Magòria, actualment en procés de legalització. Volen disposar d’una estructura formal que els permeti presentar reclamacions, exigir respostes i actuar també com a paraigua de les activitats que es desenvolupen al jardí.
És, en certa manera, la resposta a la por que expressen: si el tancament els està dispersant, l’objectiu és tornar a agrupar-se.
Cristina Ibáñez, vinculada a la Plataforma del Jardí, forma part d’aquest moviment, igual que Àngels Horrillo, vinculada a les reivindicacions veïnals.
La nova associació vol convertir la mobilització existent en una estructura amb més capacitat formal per exigir respostes.
“Tot el que s’ha fet i el que hi ha aquí, des del primer arbre fins l’última cadira, hi és gràcies a la voluntat del veïnat”
El casal i el jardí
És aquí on torna a aparèixer una de les frases que millor resumeixen la posició dels afectats:
“El casal sense el jardí no és res. I el jardí sense el casal, tampoc”.
Per a les persones usuàries, el jardí no és simplement l’espai exterior del casal. I el casal no és simplement l’edifici que acull activitats.
Les usuàries surten de les classes i es queden parlant al jardí. Els grups s’organitzen al casal i després utilitzen l’espai exterior. Les activitats culturals conviuen amb les converses quotidianes i amb la cura de les plantes.
Aquesta és precisament la realitat que els afectats temen perdre amb la transformació de Magòria.
I és també el motiu pel qual consideren que el tancament actual té una importància que va més enllà dels mesos que pugui durar una obra.
L’Ajuntament defensa la tramitació i anuncia un nou procés participatiu
L’Ajuntament de Barcelona atribueix a la Generalitat de Catalunya la decisió de tancar el Casal Cívic Comunitari de Magòria el 30 de març, ja que és la titular de l’equipament. El consistori assegura que, des del tancament, ha treballat per mantenir bona part de les activitats en altres espais municipals del districte, principalment a l’Espai Veïnal Olzinelles i també a la Lleialtat Santsenca, intentant que els nous emplaçaments fossin tan pròxims com fos possible per facilitar els desplaçaments de les persones grans.
Pel que fa a les obres, el consistori confirma que la sol·licitud del permís es va presentar el 2 de setembre i que el Departament de Patrimoni de l’Ajuntament va emetre un informe desfavorable, preceptiu perquè l’edifici està catalogat. Ara, la Generalitat ha de fer les esmenes requerides i tornar a tramitar el permís. L’Ajuntament considera que l’expedient es troba dins dels terminis habituals per a una actuació en un edifici amb protecció patrimonial, però no concreta quan es podrà resoldre.
Segons el consistori, l’únic permís d’obres sol·licitat al setembre correspon a la reparació de la marquesina de la façana posterior. La Generalitat, com a promotora de l’actuació, és qui ha de fixar el calendari d’execució dels treballs. Per tant, de moment no hi ha una data de reobertura comunicada.
En relació amb les crítiques de la Plataforma pel Jardí de l’Estació de Magòria sobre la manca de diàleg, l’Ajuntament defensa que el projecte s’ha abordat en diferents espais de participació, com consells de barri, audiències públiques i sessions informatives obertes. El consistori reconeix que les aportacions del veïnat no sempre coincideixen amb les decisions adoptades ni amb el planejament aprovat, però assegura que això no significa que no hagin estat escoltades.
L’Ajuntament també anuncia un nou procés participatiu per definir les característiques de les futures zones verdes de Magòria. Les sessions començaran al desembre i tractaran qüestions com la qualitat ambiental, la biodiversitat, les zones d’ombra i la funció de refugi climàtic. En canvi, els equipaments esportius previstos i les actuacions projectades al subsol en quedaran exclosos, perquè ja estan aprovats en el planejament urbanístic vigent.
La participació estarà oberta al veïnat i al teixit associatiu, cultural i esportiu de l’entorn. Al gener es preveu una sessió de contrast amb l’equip redactor dels estudis previs i, entre febrer i març, la publicació de la memòria final i del retorn tècnic de les propostes a través de Decidim Barcelona.
