Estatut? No.
Pacte fiscal? Tampoc.
Consulta? Ni parlar-ne.
Procés participatiu/succedani de consulta? Impossible!
Amb aquestes senzilles quatre frases podríem resumir el que ha estat la relació Catalunya-Espanya, o millor dit, Generalitat-Moncloa, en els darrers 10 anys. Efectivament, des d’aquella cèlebre promesa incomplerta de Zapataro d’“Apoyaré el Estatut que apruebe el Parlamento de Catalunya” (amb recollida de signatures en contra liderada pel PP inclosa), fins al no rotund de Rajoy a qualsevol iniciativa plantejada des del govern català, ha passat una dècada. Un dècada en què, si fem cas al que diuen les enquestes, la opció independentista ha anat creixent fins a convertir-se en majoritària.
Insistim, si fem cas a les enquestes. Sense dubte –i així ho hem defensant reiteradament des d’aquesta publicació- la millor manera de disposar d’una radiografia fiable i real del què realment vol la població del nostre país seria poder convocar una consulta amb totes les garanties democràtiques, una consulta en què tothom –partidaris del sí i del no- pogués manifestar de forma clara la seva opinió.
Sembla ser, però, que no serà possible… O almenys no de la manera en què hauria de ser. A pocs dies del 9N no sabem encara si hi haurà urnes ni –en cas que n’hi hagi- qui les posarà (el govern desobeint el Tribunal Constitucional? Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana?).
Més enllà d’aquesta incògnita, a la MARINA d’aquest mes de novembre hem volgut fer un pas més a l’hora d’oferir als nostres lectors una visió plural i global del què està passant. Tant és que tingueu clara la vostra opinió sobre tot plegat, estigueu indecisos o senzillament passeu del tema. En tots els casos us recomanem que llegiu les entrevistes a Carme Focadell, presidenta de l’ANC, i a Josep Ramón de Societat Civil Catalana . I és que no hi ha res més sa per a la democràcia que poder llegir/escoltar l’opinió dels altres, sobretot si aquesta és contrària a l’opinió pròpia.
El debat i el diàleg sempre enriqueixen. El “No” per sistema només serveix per a una cosa. Només cal veure el què ha passat en els darrers 10 anys…
