Foto:Rafael Vidal
Durant moltes generacions, les dones han anat reclamant el lloc que els correspon a la societat. Sense distinció del sector, totes havien comprovat que el masclisme omnipresent les deixava en una situació de clara opressió i desigualtat de condicions, no només en el tema laboral, sinó en tots els àmbits de la vida. I no és que ara es comenci a alçar la veu, des de fa moltíssimes generacions, moltes dones s’han negat a assumir el rol que se’ls assignava des de la discriminació, però, generalment, van ser rebutjades i hipòcritament incompreses. Fins ara cap generació havia aconseguit el que estem vivint.
Des d’aquells inicis, de mica en mica s’ha avançat, sobretot, en la fermesa i la convicció de que l’única forma de fer passes endavant és amb la tolerància zero. L’acovardiment ha fet de ferro la voluntat de moltes dones que estan obligant a canviar tots els estaments socials. Són elles les que, a les últimes manifestacions, no només han fet reclamacions i mostres d’indignació, sinó un desafiament obert per canviar el sistema: “Estem fartes d’abusos de tota mena, de discriminació, de canvis cosmètics, de bones paraules i declaracions de bones intencions. No estem disposades a tolerar aquesta situació. O canvieu o canvieu. Ho volem ja!” Sembla ser el missatge. Han deixat d’esperar que la societat masclista canviï, l’estan canviant elles mateixes. I sembla que tots i totes per fi comencem a reconèixer des de dins que hi ha un veritable problema que es diu masclisme, i que a més, ens amenaça a totes i a tots per igual.
És intolerable la situació de la justícia, que ens ha commogut, indignat i alarmat. El tractament que han rebut els delinqüents amb els casos de violació múltiple com el de La Manada, evidencien, una vegada més, que encara som al principi i que el camí té molt de recorregut, però que és urgent fer-lo.
La consciència i la implicació dels més joves és cabdal en aquesta lluita per combatre el problema, que, malauradament, encara predomina en molts àmbits i espais de les nostres vides quotidianes. Prou, no volem ni violadors ni masclistes, ni aquí ni enlloc!
