Pau Llopis / Enrique Mangas
Quan caminem per la Marina, els noms dels carrers ens poden semblar simplement una manera d’orientar-nos. Però molts d’ells expliquen una part de la història del territori. Alguns recorden un passat agrícola que ja gairebé no és visible; d’altres fan referència a la indústria que durant dècades va marcar el paisatge i la vida del barri. I els més recents incorporen noms de persones i reivindicacions que volen mantenir viva una determinada memòria.
Un dels millors punts per començar aquest recorregut és el carrer de la Mare de Déu de Port. El nom ens porta molt més enrere que l’actual barri. El topònim «Port» ja designava aquest territori des de l’edat antiga i està relacionat amb l’antic port natural situat a ponent de Montjuïc. La documentació situa l’existència de la capella de Santa Maria de Port, vinculada al castell de Port, com a mínim al segle XI.
El castell i la capella són, encara avui, dos dels principals testimonis que permeten imaginar aquell territori. Al seu voltant es va anar configurant una Marina que durant segles va tenir un caràcter agrícola i rural molt diferent del que coneixem actualment.
Un dels noms que ho recorda és Can Clos, que fa referència a l’antiga casa pairal de Can Clos i al camí que hi conduïa. També el carrer de Negrell ens porta fins a aquesta història més antiga. El nom prové d’una família que va ser propietària del castell de Port durant el segle XVIII. El 1879, Eulàlia Negrell va arribar a reclamar les terres del castell.
Aquesta Marina anterior a la gran transformació industrial també es pot llegir en un nom incorporat recentment al barri. La plaça del Canal de la Infanta recorda el canal construït entre 1817 i 1820, que va portar aigua del Llobregat fins als camps de la Marina i va contribuir a transformar el territori agrícola.
Però la Marina que avui coneixem també és el resultat de la industrialització. I aquesta etapa ha quedat gravada literalment als carrers. Alts Forns, Foneria, Mineria, Energia, Motors, Foc, Encuny o Cisell són noms que remeten a activitats, instal·lacions o eines relacionades amb la indústria i amb el paisatge productiu que durant dècades va caracteritzar aquesta zona.
El cas d’Alts Forns és especialment explícit: el nom fa referència als forns utilitzats en la producció de ferro. Però el carrer també guarda altres capes de la seva història, ja que anteriorment havia aparegut com a Altos Hornos, Pegaso i Hogar.
Els carrers de la Marina també preserven la memòria del moviment obrer i de les lluites socials del barri
Quan el carrer canvia de nom
Alguns dels casos més curiosos apareixen quan comparem el nom actual amb els que el van precedir. El cas d’Alts Forns és especialment explícit: el nom fa referència als forns utilitzats en la producció de ferro. Però el carrer també guarda altres capes de la seva història, ja que anteriorment havia aparegut com a Altos Hornos, Pegaso i Hogar.
El nom del carrer del Cisell es va aprovar el 1958 i fa referència a l’eina utilitzada per treballar diferents materials. Però abans havia aparegut com a Cincel i, encara més interessant, com a Prat Vermell.
Encara més sorprenent és el cas del carrer de l’Encuny. Avui el nom fa referència a una peça d’acer i encaixa perfectament en el vocabulari industrial de la Zona Franca. Però abans havia estat Troquel i, anteriorment, Camí del Puente de las Vacas.
Un altre exemple és la plaça del Nou. El seu nom actual es va aprovar el 1980 i prové del número de l’autobús que hi tenia la sortida. Abans havia estat coneguda com a plaça de la Fragua.
També és revelador el cas de Mineria. El nom actual es va aprovar el 1965, però anteriorment el carrer havia estat batejat com a Cinètica. El de Química, aprovat aquell mateix any, havia estat anteriorment Estadística.
El nomenclàtor permet, així, reconstruir una Marina que avui ja no sempre és visible. On ara hi ha habitatges, places i equipaments hi havia fàbriques, tallers, vies de tren i espais vinculats a l’activitat industrial. El mateix passa amb noms com Ferrocarrils Catalans o el passeig de la Zona Franca, que recorden infraestructures i transformacions que van modificar profundament la relació del barri amb la resta de Barcelona.
Els carrers, un espai per a la memòria històrica
I dins d’aquesta història industrial hi ha també la memòria del moviment obrer. La plaça de José Sánchez Ríos, al barri de Sant Cristòfol, porta des de 1995 el nom d’un treballador vinculat a la SEAT i al moviment veïnal i sindical del barri. La plaça forma part avui del paisatge quotidià de la Marina, però el seu nom recorda una generació de treballadors que van protagonitzar bona part de les lluites socials de la zona.
Un altre nom especialment significatiu és el passatge d’Antonio Ruiz Villalba. Treballador de la SEAT, Ruiz Villalba va morir després de ser ferit per trets de la policia franquista durant els fets del 18 d’octubre de 1971, quan els treballadors de la fàbrica s’havien reunit per reclamar la readmissió d’acomiadats i millores laborals. La seva mort es va convertir en un dels episodis més recordats de la lluita obrera de la SEAT i del conjunt de la Zona Franca.
El passatge que porta el seu nom va ser incorporat al nomenclàtor a proposta del Memorial Democràtic dels Treballadors i Treballadores de la SEAT, amb la voluntat de preservar aquesta memòria. Actualment, cada 18 d’octubre, familiars, antics treballadors i membres del Memorial es reuneixen al barri per recordar els fets.
Però els noms dels carrers no només expliquen el passat industrial. També mostren què decideix recordar la Marina actual. El creixement de nous sectors del barri ha anat acompanyat de la creació de carrers, places i jardins amb noms vinculats a persones i moviments socials.
Un exemple recent és el carrer de Mercedes Núñez Targa, que va substituir el d’Aviador Ruiz de Alda en aplicació de la normativa de memòria democràtica. Núñez Targa, militant antifranquista i membre de la Resistència francesa, va ser supervivent del camp de concentració de Ravensbrück.
A la Marina del Prat Vermell, el nou nomenclàtor també ha incorporat noms vinculats a la memòria veïnal i social. És el cas dels Jardins de la Benita, dedicats a Victòria Ruiz Rodríguez, coneguda com la Benita, activista veïnal de les Cases Barates i vinculada a les lluites socials del barri.
Aquesta evolució fa que els carrers de la Marina siguin, en certa manera, un recorregut per la història del barri: des del territori de Port i les seves construccions medievals fins a la Marina agrícola i industrial, passant pel moviment obrer, les transformacions urbanístiques i les memòries que es volen preservar avui.
I és que els noms dels carrers no només ens expliquen d’on ve la Marina. També ens expliquen què ha canviat i què ha decidit recordar.
