Pel Rubén Cruz
Dijous 17, l’assemblea territorial de Sants-Montjuïc per la Independència ens ha convocat a les Cotxeres de Sants per saber com van els expedients sancionadors contra tres mitjans digitals i catalans, La Directa, VilaWeb i Diari de Balears. També s’han obert diligències en fase prèvia a El Salto i a Izquierda Diario.
A les 19 h, comença l’acte amb la presència de la Neus com a presentadora, i el Vicent Partal, director de VilaWeb, la Gemma García, periodista de La Directa, i Tomeu Martí, director de Diari de Balears.
Els fets de què parlaven us els explico amb un pensament d’humor.
Els fets
Agents de la Policía Nacional es van infiltrar en organitzacions polítiques i socials sobiranistes i de l’esquerra anticapitalista, al menys des del 2022. A Catalunya, Balears i Madrid.
El ministre del Interior, Grande Marlaska, deia primer que eren rumors infundats.
La Directa va investigar i confirmar els rumors d’infiltracions, i va publicar els noms falsos amb què els policies s’hi havia infiltrat. Diari de Balears i VilaWeb s’hi van fer ressò i tornar a publicar-les, als Països Catalans. El Salto i Izquierda Diario les van republicar a Madrid.
Més tard, quan el cercle informatiu s’anava tancant, el ministre va justificar les infiltracions —«legítimes, idònies i oportunes»— per prevenir delictes i anticipar amenaces, mitjançant «agents d’intel·ligència» de la Policía Nacional que —deia també— no requereixen autorització d’un jutge, a diferència dels «agents encoberts»… Però aquests són precisament qui fan aquestes funcions amb autorització del jutge i al qual han de retre informes de les activitats llurs. I tot això sense despentinar-se ni donar explicacions detallades al Congreso de los Diputados.
Però els «agents d’intel·ligència» no existeixen legalment, així de simple.
Com que les autoritats no amollen informació reservada i secreta, hem interrogat a la IA, que digui allò que en sap. Defineix els agents d’intel·ligència com uns funcionaris estatals dedicats a la recollida, anàlisi i protecció d’informació rellevant per a la seguretat nacional.
Sense esmentar-los de cap manera en la Llei 11/2022, reguladora del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), serien els agents d’aquest organisme. Espies. Però si no existeixen ni són agents encoberts amb protecció judicial… han de ser agents tècnics d’investigació aeroterràquia. Agents de la T.I.A., les aventures dels quals va imaginar Francisco Ibáñez el 1969.
Els espies han externalitzat la feina repressiva en l’Agencia Española de Protección de Datos (AEPD).
Tenim el precedent de la reforma de la Llei del Tribunal Constitucional, pel govern de Mariano Rajoy, just un any abans del referèndum català. En lloc que el propi Govern executés les decisions del Constitucional, va encomanar-li funcions coercitives per fer-les complir, amb multes i suspensió de càrrecs públics.
L’amenaça que tot ho justifica és sempre l’independentisme, al qual qualifiquen de terrorisme davant la Interpol, a veure si l’empaiten a Europa també… «Com s’ha casat el fill del rei, enguany plantarem carxofes», i aprofiten per perseguir l’activisme associat al dret a l’habitatge, l’ecologisme o l’anticapitalisme.
Diverses dones que havien mantingut relacions sexoafectives amb els agents infiltrats s’han querellat contra el ministre per abús i vulneració de la integritat moral. El ministre va defensar la pràctica policial, i va menystenir-hi els efectes.
«Primer t’ignoren, després et ridiculitzen, després t’ataquen i et volen cremar, i després et fan monuments».
Frase atribuïda popularment al líder de la fermesa de la veritat –o resistència passiva— Mahatma Gandhi. En realitat la va pronunciar el líder sindicalista estatunidenc Nicholas Klein l’any 1918.
Ara l’AEPD passa a l’ofensiva per protegir les estructures d’estat de la fiscalització pública. En Vicent Partal diu que el Govern ha triat una via excèntrica per mirar de castigar el missatger.
A l’atac
Els quatre agents de la Policía Nacional identificats pels mitjans van denunciar-ne la publicació de dades personals –fotografies i els noms falsos que havien fet servir com a infiltrats— davant l’Agencia Española de Protección de Datos (AEPD). Però l’agència la va refusar la denúncia perquè era competència dels tribunals de Justícia.
Més tard, es va tornar a presentar la mateixa denúncia davant la mateixa agència, i ara sí, l’Agència l’ha admesa i ha obert expedient sancionador als mitjans afectats.
En Vicent Partal explica que han demanat a l’AEPD d’accedir al primer expedient denegatori per elaborar l’estratègia de defensa davant el segon expedient, sancionador. L’Agència ha trigat mesos en respondre per acabar enviant-los un document pdf tres quartes parts del qual està censurat, més que anonimitzat, per raons de seguretat nacional…
—Que acabarà tenint raó la IA? La seguretat nacional…
—Encara serà veritat allò dels agents tècnics orbitals aquells… !!!
—Calla, que això és la Línia Orbital Ferroviària (LOF), que tampoc no hi és ni se l’espera en dècades…
—Mentrestant, Rodalies…
Informa la Gemma García que els tres mitjans han presentat al·legacions i esperen la resolució de l’expedient. Una possible sanció en l’exercici del dret a la informació representa un precedent perillós que impedirà publicar qualsevol notícia que no agradi al govern de torn. Perquè no hem d’oblidar que l’AEPD depèn del Ministerio de Presidencia.
Per al director de VilaWeb, si l’atac prospera quedaran indefensos els periodistes i els lectors. Perquè en cap cas es discuteix la veracitat dels fets, sinó només si es poden publicar o no.
Ell periodisme implica fer-se responsable d’allò publicat, de manera que si es publiquen mentides, qualsevol les pot denunciar davant un tribunal de justícia. Però els policies denunciants i el Govern saben que el dret a la informació empara els mitjans davant la justícia, i per això fan intervenir una agència governamental, sense garanties de defensa.
Als tribunals hi ha jurisprudència espanyola del TC i europea del TJUE prou contundents com per aturar la denúncia. Per posar només un exemple, dues setmanes abans de la notificacions de les sancions, el TJUE havia fallat que si la Policia demana a un particular d’esborrar o entregar-li les fotos d’una actuació policial, el particular s’hi pot negar simplement dient que són per a publicar-les… I aquí s’acaba la persecució.
La Llei mordassa –que impedeix fer o publicar fotografies de policies o d’accions policials— és una anomalia a Europa. Només a Espanya es pot aplicar la censura prèvia, tot esborrant la foto de la càmera.
Els tres mitjans hi troben un rerefons polític, en aquest afer.
El Salto i Izquierda Diario encara no han rebut la notificació de sanció, i potser no la rebran, perquè ja ha passat prou temps. Entenc jo que són dos mitjans madrilenys, í que potser ja els han espantat prou.
Però es rabegen contra mitjans catalans. Saben que als tribunals perdrien la demanda, i busquen una via excèntrica per penalitzar-los. Com les veritats alternatives, que potser no enganyen tothom i sempre, però els tenen ocupats en desvelar les mentides. Com la repressió contra l’independentisme després del 155, que el va ocupar en la defensa dels exiliats i presos polítics, en lloc de lluitar pel seu objectiu.
Diari de Balears es va fer ressò de la informació de La Directa, i va complementar-la amb la que els arribava per la via de la solidaritat d’una societat balear en xarxa, com ara els estudiants balears a Catalunya. El seu director, Mateu Martí, creu que els quatre policies no han hagut de posar-se d’acord per engegar la denúncia sinó que l’estat ho ha decidit per ells. I quan un estat decideix els temes sobre els quals no es pot parlar genera por entre els mitjans, i els lectors sortim perjudicats.
Dic jo que talment com en temps del dictador Franco, del qual els nostàlgics i el Gobierno de España han recordat el 50è aniversari de la seva mort.
La Gemma García explica que en el documental Infiltrats produït per 3Cat a partir de les investigacions periodístiques de La Directa, es va emetre al programa 30 minuts de la TV3, on per primera vegada es van fer públics els errors que van cometre els agents i que van ser clau per acabar descobrint-los.
També que, a la Gran Bretanya, el diari The Guardian va publicar les dades reals, amb noms i cognoms i cares sense pixelar dels policies infiltrats a Catalunya i Balears, i no va patir represàlies, com ho venia fent dècades ençà amb els casos d’infiltració policial al seu país.
En Partal entén que són dos països i dues tradicions diferents. I és clar que sí. L’una democràtica i l’altra autoritària. En el cas espanyol, cal recordar com les dades personals i les fotografies dels professors de l’institut El Palau, de Sant Andreu de la Barca van ser publicats el març del 2018 a El Mundo “Los 9 profesores catalanes de la infamia”, per l’infamant propagandista Javier Negre.
I quatre anys abans, Francisco Marhuenda, director de La Razón, havia fet el mateix amb les dades personals i fotografies dels jutges i magistrats que havien signat un manifest tècnic i jurídic defensant la viabilitat del “dret a decidir” dins de la Constitució de cara a la consulta del 9-N. Amb l’agreujant que les fotografies procedien de la base de dades policial del Ministerio del Interior on tots estem fitxats, la del DNI. Més tard es va saber que els comandaments de policia “patriòtica” de l’Operació Catalunya les van consultar i filtrar a La Razón, de manera il·legal, és clar.
El 2016, els tribunals espanyols van acabar arxivant la causa penal dels magistrats afectats contra el Ministerio del Interior, però l’any 2022, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar l’Estat espanyol perquè la policia havia vulnerat el dret al respecte de la vida privada, i perquè les autoritats judicials no havien investigat els fets de manera efectiva.
Resilients
L’AEPD no té terminis establerts per respondre les al·legacions dels mitjans, i l’expedient podria quedar pendent de resolució durant molt de temps. Poden no respondre les al·legacions i mantenir indefinidament l’amenaça. Poden voler dilatar el procés perquè es refredi la solidaritat.
Tot i així, els mitjans volen arribar a Europa, que les organitzacions comunitàries parlin d’aquest afer espanyol als seus informes. També volen arribar a Estrasburg, si la justícia espanyola no els respecta el dret a informar sobre fets veraços i d’interès públics, afirma la Gemma García.
Per al Vicent Partal l’important és com evitar la censura, perquè aquest expedint sancionador suposarà que certs continguts informatius deixaran de ser llegibles…
En Tomeu Martí diu que, mentrestant, obliguen els mitjans a gastar energies en la repressió, però que han de defensar-se fins al punt que a l’agència li resulti més fàcil arxivar l’expedient. I Partal assegura que l’extrema dreta és molt constant en portar VilaWeb als jutjats, sense haver aconseguit cap condemna, només per fer-los gastar temps i diners en defensar-se.
L’hora de l’èxit
El moment de guanyar la partida i que els reconeguin tenir raó pot arribar d’hora –si el Govern reflexiona, calcula els costos en prestigi democràtic i arxiva l’expedient sancionador— o trigar una mica més, davant la justícia europea.
«Que no me den la razón cuando la tengo y que tampoco me la den cuando no la tengo, más o menos como les pasa a todos.»
Francisco Candel. Cosas que no me gustan. La Marina, núms. 20-21, agost-octubre del 1995
En Partal diu que l’única forma de reconduir la situació fora que arxivessin l’expedient sancionador. Si no l’arxiven, els mitjans faran el camí més llarg i més costós… però també més efectiu. Té la sensació que els acusadors estan preocupats. Ara el Parlament de Catalunya ha demanat la compareixença del president de l’AEPD.
«Han fet un càlcul equivocat. Pensaven que amb una multa d’import assumible, els mitjans pagaríem i acceptaríem la censura, però no esperaven activar els Països catalans.»
Gemma García, periodista de La Directa.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha expressat una «gran preocupació» pels expedients sancionadors.
Els partits independentistes i els d’esquerres han recolzat els mitjans. Els de dretes callen o neguen, si els burxes. I el PSC dona suport a títol personal. La Junta de Portaveus del Parlament va aprovar una declaració institucional en defensa del dret a la informació i en suport formal als mitjans afectats, amb l’abstenció del PSC.
Així també, partits polítics (Esquerra, Junts i Compromís), associacions professionals (Col·legi de Periodistes de Catalunya, Grup de Periodistes Ramon Barnils) i organitzacions sindicals de periodistes (de Catalunya, de les Illes Balears) denuncien que l’espanyola Llei Orgànica de Protecció de Dades no recull de manera adequada les excepcions per a l’exercici del periodisme que fixa el Reglament General europeu de Protecció de Dades, i això permet a l’AEPD perseguir les investigacions periodístiques.
Finalment, Jesús Rodríguez, el director de La Directa i acusat de terrorisme pel jutge García-Castellón en el cas del Tsunami Democràtic, reflexiona que els mitjans tenen el dret a informar sobre els integrants de l’AEPD, qui són, la seva trajectòria i formació… Perquè actuen contra els mitjans que informen sobre els policies infiltrats però no contra la publicació de dades dels magistrats jurídicament favorables al dret a decidir, ni contra els professors acusats d’ensinistrar ideològicament els alumnes.
Vull recordar que l’Audiencia Nacional es va veure obligada a arxivar la causa del Tsunami Democràtic per haver-se excedit el jutge en els terminis processals per enllestir la investigació, el juliol de 2024. Un defecte de forma per excés de zel en la persecució.
Us deixo el vídeo de l’acte, enregistrat per La Directa:
