“Només el poble salva el poble”. “El que passa al barri es queda al barri”. Aquestes frases es repetien durant la primera concentració convocada el dijous 28 de maig, a les set de la tarda, davant la Sala Pepita Casanellas. La mobilització, que va reunir centenars de persones, es va produir després dels incidents protagonitzats per un grup de joves del barri en una antiga nau ocupada, on fins llavors malvivien desenes de persones de diversos perfils: algunes necessitades i sense sostres, però també delinqüents amb diversos antecedents policials. Els Mossos d’Esquadra van intervenir i alguns dels implicats van ser acusats de diversos delictes, entre ells el d’odi. La Marina
La situació d’aquest espai feia setmanes que generava inquietud entre part del veïnat. Diverses persones havien traslladat a l’Ajuntament queixes per molèsties, conflictes i sensació d’inseguretat vinculades a l’entorn de la nau. En una de les respostes enviades la Guàrdia Urbana explicava que, en tractar-se d’una ocupació en un immoble privat, corresponia a la propietat iniciar les accions judicials per recuperar l’espai, mentre es mantenia el seguiment policial de les incidències. Tot plegat va acabar accelerant les diligències judicials i, actualment, la nau es troba buida i perimetrada per evitar noves ocupacions.
Aquests fets, però, no es poden deslligar del clima de tensió acumulada que travessa el barri des de fa setmanes. Dies abans, diversos grups veïnals de WhatsApp —amb milers de participants— s’havien tornat a omplir de denúncies per furts, robatoris i agressions. No obstant això, el detonant emocional més fort va ser el tiroteig mortal del passat 16 de maig al carrer Mineria, a plena llum del dia. Les imatges de la víctima dessagnant-se al mig del carrer es van difondre ràpidament entre el veïnat i van generar una forta commoció.
Pocs dies després, una dona gran era agredida al barri, fet que va accentuar el clima de preocupació que ja es vivia a la Marina. En un barri amb una vida comunitària molt intensa, el boca-orella i les experiències personals circulen amb una enorme rapidesa.
Menys d’un mes després del primer tiroteig, el carrer Mineria ha tornat a ser l’escenari d’un fet mortal. Aquest diumenge 7 de juny, al voltant de les nou de la nit, un home ha estat mort a trets a l’interior d’un dels patis d’Estrelles Altes. Malgrat els intents de veïnat, SEM i cossos de seguretat de mantenir estable a la víctima, les ferides sofertes van provocar la seva mort. Una nova execució enmig del carrer i a plena llum del dia en un moment en el qual els Mossos d’Esquadra estan en màxima alerta per la visita del papa Lleó XIV.
Tots ells fets que han tensionat, i força, al veïnat de la zona. A això s’hi suma també el cansament acumulat de moltes famílies. La precarietat, l’encariment de la vida o les dificultats per emancipar-se han anat reduint la tolerància emocional de moltes persones. La Marina, però, té una tradició d’acollida i convivència molt arrelada, i fins ara han conviscut comunitats tan diverses com la gitana, la guineocatalana, llatina, pakistanesa, xinesa… sense que mai la diversitat representi cap amenaça.
Així que reduir tot el que està passant únicament al racisme seria també simplificar massa la realitat. Part de la mobilització veïnal s’ha produït, precisament, en alguns dels sectors populars de la Marina que acumulen més fragilitats socials i econòmiques, i és on aquest malestar s’ha expressat amb més intensitat.
Tanmateix, el problema és que, en moments de forta tensió emocional, la frontera entre la preocupació legítima i la deshumanització de l’altre es pot tornar molt fràgil. I quan els lideratges comunitaris i els espais de mediació es debiliten, el malestar col·lectiu pot acabar canalitzat per discursos i posicionaments cada vegada més radicals.
Aquest clima també ajuda a entendre el suport social que aquest grup de joves detinguts, i posteriorment alliberats els primers dies de juny, va aconseguir. En pocs dies, es van impulsar recollides de diners per ajudar els implicats, mentre es tornaven a fer convocatòries de concentració veïnal, l’última el 4 de juny a la tarda, igualment nombrosa. Tot plegat evidencia fins a quin punt una part del malestar acumulat al barri va trobar en aquests joves una forma de canalització emocional i identitària, especialment entre sectors que perceben que fa massa temps que les seves inquietuds no troben resposta.
En paral·lel, també emergeix una altra pregunta de fons: què passa quan el múscul comunitari d’un barri es debilita? Diverses entitats de la Marina fa temps que alerten del desgast del teixit associatiu, al que se suma la pèrdua de capacitat operativa després dels canvis en la gestió dels equipaments públics. Durant anys, les entitats havien reclamat tenir més protagonisme en la gestió comunitària dels centres cívics, no només per una qüestió simbòlica, sinó perquè això els permetia disposar d’una mínima estructura professional i d’una certa capacitat de decisió. Amb el canvi de model impulsat per l’Ajuntament i el retorn de la gestió a mans privades, moltes entitats consideren que han tornat a quedar relegades a un paper molt més limitat.
A aquest malestar s’hi sumen altres decisions municipals que han generat desconcert al territori, com la reducció o desaparició de projectes socials amb fort impacte al barri. Diverses entitats lamenten, per exemple, la pèrdua de suport a iniciatives que treballaven directament amb infants, joves i famílies de zones especialment vulnerables. Entre elles, projectes vinculats al Casal de la Vinya o programes comunitaris com Ràdio a les escoles, que durant anys havia funcionat com una eina educativa i de cohesió amb diversos centres del barri.
Actualment, gran part de l’activitat comunitària continua sostenint-se gràcies al voluntariat i la implicació personal. Però al barri també hi ha la sensació que no tot es pot sostenir només des del compromís altruista. En territoris com la Marina, les associacions no només organitzen activitats culturals o festives: també funcionen com espais de cohesió, mediació i contenció social.
Aquest desgast coincideix, a més, amb una certa pèrdua de cultura organitzativa i de capacitat col·lectiva per canalitzar els conflictes socials. En un context de fragilitat i dependència institucional, algunes entitats se senten més condicionades i amb menys marge per actuar o qüestionar determinades decisions. Mentrestant, els partits polítics tradicionals tenen avui una presència molt més feble al territori que en altres etapes, deixant un buit de lideratge i articulació comunitària que cada vegada es fa més visible.
En aquest context, el sentiment compartit per part d’algunes entitats és que les administracions arriben sovint tard i actuen més apagant focs que prevenint conflictes. Mentrestant, el barri continua acumulant tensions socials, urbanes i emocionals en un moment especialment delicat.
La Marina viu avui un clima de tensió i ansietat col·lectiva on es barregen inseguretat real, por amplificada, desgast social i sensació d’abandonament. I probablement el repte més difícil no sigui només garantir seguretat, sinó evitar que aquesta tensió acabi fracturant encara més la convivència d’un territori que, malgrat tot, continua mantenint una forta vida comunitària.
Assemblees, convocatòries i una col·lecta en suport als joves alliberats
Els grups de suport vinculats a aquestes mobilitzacions continuen actius i preparen noves convocatòries i accions de suport als joves que havien estat detinguts i ara són fora, però que hauran d’enfrontar processos judicials. S’organitzen principalment a través de canals digitals i xarxes socials. Bona part del veïnat que participa en aquestes iniciatives insisteix que el seu posicionament no respon a una defensa de la violència, sinó a la preocupació per la situació judicial d’uns joves molt vinculats al barri i amb famílies conegudes al territori.
Ara serà la justícia qui haurà d’aclarir els fets. Mentrestant, diverses veus del barri celebren l’alliberament dels joves que van ser detinguts preventivament i expressen el desig que aquesta decisió contribueixi també a rebaixar la tensió social acumulada aquestes darreres setmanes.
La Taula de Convivència reclama més presència policial i seguiment dels conflictes
La Taula de Convivència de la Marina es va reunir el passat 27 de maig a la tarda en una sessió convocada pel Districte arran dels darrers incidents vinculats a la seguretat i la convivència als barris. A la trobada hi van participar la regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, comandaments dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana, així com representants d’entitats veïnals, la Unió d’Entitats de la Marina i veïnat afectat.
Durant la reunió es van abordar principalment els robatoris, agressions i episodis violents registrats les darreres setmanes. També es va tractar l’assassinat ocorregut a plena llum del dia al carrer Mineria, tot i que els responsables policials van explicar que no podien facilitar detalls perquè la investigació continua sota secret.
Diversos assistents van traslladar la seva preocupació per la sensació creixent d’inseguretat i pels conflictes vinculats a l’espai ocupat del passeig de la Zona Franca. Alguns veïns van relatar episodis de robatoris amb violència i agressions, mentre que els Mossos van assegurar que tenen constància d’aquests fets a través de les denúncies presentades.
Des de la Taula es va reclamar més presència policial al carrer, patrulles a peu i més pressió sobre les persones implicades en els incidents. Els comandaments policials van explicar que actualment s’estan fent identificacions, patrullatges de paisà i altres actuacions de seguiment, però també van reconèixer que la manca d’efectius limita la capacitat de resposta. En aquest sentit, es va informar de futures incorporacions al cos durant els pròxims anys.
Per la seva banda, la Unió d’Entitats de la Marina preveu convocar les entitats per analitzar la situació de la inseguretat i la convivència i continuar treballant en la interlocució amb les administracions per trobar solucions conjuntes. La reunió va finalitzar amb el compromís del Districte de continuar mantenint espais de seguiment i comunicació amb el veïnat i les entitats del barri.
