Bohemi: persona que porta un estil de vida inconformista, lliure i desordenat, allunyat de les normes socials convencionals. Històricament, associat a artistes i intel·lectuals del París del segle XIX.
Llegint això, no puc evitar somriure. Perquè, salvant les distàncies, aquest retrat m’ha vingut al cap arran d’una ressenya preciosa que m’ha fet la Maribel, veïna i amiga del Polvorí —tot i que ara visqui a l’Illa Metalco. Ho ha escrit al seu mur de Facebook, amb una sensibilitat i una mirada que enamoren. I des d’aquí li ho vull agrair.
La Maribel té una prosa fina, d’artista, i una capacitat d’observació que només tenen aquells que estimen el que expliquen. En el seu text hi ha estima, hi ha barri, hi ha identitat, hi ha vida.
I m’ha fet tornar a la joventut. Al carrer Canuda, on hi havia aquell saló de ball del SEU (Sindicat d’Estudiants Universitaris): al matí menjador, a la tarda pista de ball. Nosaltres hi anàvem en colla. Érem aprenents de la SEAT i, en el meu cas, de l’ENMASA —Empresa Nacional de Motores de Aviación–Mercedes Benz. Hi havia l’Alfonso, el Pablo, el Joaquim, el Manuel… i jo mateix. I després, la ruta inevitable: el San Carlos, el 1800, La Cope, El Trole, el Novedades —que obria diumenge al matí, perquè no en teníem prou amb divendres i dissabte.
La Maribel també recorda aquelles petites “guerrilles” entre barris per la llenya de Sant Joan. Tot innocent. Tot vida de barri. Complicitats que es teixien sense adonar-nos-en. Una generació que, malgrat les dificultats, va tenir una infància i una joventut guapes.
I tot això, inevitablement, em porta a pensar en altres infàncies. Les de Palestina, l’Iran, Ucraïna, Cuba (suportant un bloqueig econòmic de 70 anys)… Infàncies que no tenen ni temps per a la innocència.
Fa patir.
I encara més quan veus com alguns líders mundials, dos idiotes en aquest cas, com Trump i Netanyahu, juguen amb foc, erosionant sistemes de benestar i abocant-nos a una inestabilitat que paguem entre tots.
Per això, des d’aquí, des del barri, des de la memòria i des de la consciència, entre tots hem de sostenir, ferms: No a la guerra. Sempre.
