La Marina FM 102.5 és una casa oberta, multicultural i amb un ferm compromís amb la cultura dels seus barris. Els programes que formen part de la seva graella no són sinó una extensió de la seva ànima i voluntat.
A la Marina de Port hi conviuen des de fa dècades un bon grapat de cultures que en conjunt conformen el teixit veïnal, associatiu i, en definitiva, veïnal, de les seves barriades. Una de les més nombroses és la gitana, present a bona part de les activitats culturals que s’hi duen a terme.
Un col·lectiu amb representants de primera categoria. Una d’elles, Mariví Cortés, membre de l’Escola Dominical Undebel i de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL). A l’emissora d’aquests barris, és la presentadora del programa Dicen, un espai de trobada d’una gran diversitat de membres de la comunitat gitana, tant de la Marina com d’arreu, que s’emet cada dimarts de sis a set de la tarda.
Qui és Mariví Cortés? Explica’ns la teva història
Vaig néixer a Barcelona, tot i que em vaig criar a Andalusia, entre Torre del Mar (Málaga) i La Carolina (Jaén). Més endavant, per qüestions de la vida, conec al meu marit – Francisco Santiago – a Barcelona, el que em porta a tornar on vaig néixer. Quan vaig arribar em vaig trobar una comunitat gitana molt important, especialment a l’església evangèlica. Aleshores, els infants estaven tot el dia al carrer, sense fer gaire cosa de profit.
Va ser en aquell moment quan decideixo crear una escola dominical, d’on sorgeix l’Escola Dominical Undebel. Com el seu nom indica, se celebrava els diumenges, donat que entre setmana els nens i nenes havien d’anar a l’escola. Era un espai on fèiem jocs, també berenàvem i generàvem un clima de confiança on poguessin expressar-se de manera lliure.
També els explicàvem històries de la Bíblia d’una manera diferent de la que estaven acostumats. El repte estava en el fet que bona part d’ells provenien de famílies en risc d’exclusió social, en entorns on les drogues i la mala vida eren part de la quotidianitat. Per aquest motiu, intentàvem subministrar-los eines perquè d’adults no reproduïssin els errors i actituds dels seus progenitors.
Déu forma una part molt important de la meva vida i de la meva família, i crec que l’eina més potent per fer front a les adversitats és la fe. I mitjançant aquesta visió intentem educar als infants. Ja portem vint-i-vuit anys en aquesta lluita i encara ens queda corda per molts més.
Avui en dia, tenim activitats orientades a diferents perfils i edats, i el programa de ràdio s’ha convertit en una nova via per transmetre els valors de la nostra escola i donar a conèixer la comunitat gitana. A banda de la voluntat d’oferir instruments als infants per sortir del cercle viciós de pobresa i infrahabitatge que molts pateixen, com ja he mencionat, aquest espai ens permet anar més enllà i oferir una visió positiva de tot el que s’ha aconseguit a Barcelona i arreu d’Espanya.
Transmetre que molts dels infants amb els quals hem treballat en aquests vint- i-vuit anys s’han convertit en gent amb un futur i una projecció molt gran, donant esperança als pares i mares de la nostra comunitat.
És innegable que la comunitat gitana ha estat, i és, objecte constant d’estereotips
Per desgràcia, sí. Mitjançant Dicen també pretenem trencar amb els prejudicis i la marginalitat. Som gitanos, i amb molt d’orgull, però també som catalans i espanyols de ple dret.
No som ciutadans de segona, per molt que certs sectors de la societat i la política s’esforcin en fer veure que és així. No és res nou, ja que al llarg de la història s’han creat infinitat de llegendes i històries contra els gitanos, fins a tal punt que ens ho hem acabat creient nosaltres mateixos.
El programa busca trencar amb aquests discursos i empoderar els gitanos, i que al mateix temps els que no ho són s’apropin a conèixer una comunitat amb la qual conviuen des de temps immemorials. És vital que lluitem plegats per un futur millor per a tothom i la comunitat gitana tenim molt a dir als nostres barris, a la nostra Barcelona, a la nostra Catalunya i a la nostra Espanya.
Tens una àmplia trajectòria comunitària, però fer un programa de ràdio és un canvi de registre important. Com neix aquesta idea?
Ja fa uns anys ens va sorgir la idea de fer un programa amb nens, perquè, com he esmentat, eren la nostra principal àrea de treball. Resumint, preteníem fer una escola dominical en directe. Fins i tot, ho vam mirar amb en Juan Antonio Reyes – president de l’AMCL – i vam arribar a fer un programa pilot, però la idea no va acabar de quallar.
Al cap d’un temps, un problema de salut em va obligar a deixar la meva feina. Va ser un fet que em va afectar psicològicament, ja que suposava abandonar la meva rutina i activitat diària de manera imposada. Sempre m’ha atret el món de la ràdio i la comunicació, i volia fer una activitat que em fes sentir realitzada, però que no em suposés un esforç físic que ja no podia assumir.
Aleshores, en un dels Sopars de La Marina, li vaig proposar de nou a en Juan Antonio i va acceptar sense pensar-s’ho dues vegades. Fins que vam arribar nosaltres, no hi havia cap programa dedicat a la comunitat gitana a tota Espanya, el que el converteix en encara més necessari.
Ja porteu un temps en antena. Com valores l’experiència?
La resposta de la gent ha estat aclaparadora. Ens segueix gent de tot arreu i els convidats surten molt satisfets del programa. És una iniciativa que ha rebut molt bé el món associatiu gitano i tothom està desitjant venir i aportar. A més a més, emetre en directe a YouTube ens permet sortir de la ciutat de Barcelona i arribar a tot l’estat, i fins i tot més enllà. Ens escriu molta gent proposant temes a tractar i això ens dona forces per a continuar.
Com prepares els programes?
Procuro fer la selecció dels convidats amb gairebé dos mesos d’antelació per tenir marge. Hi ha convidats i temes que coneixes, però en algunes ocasions no és així. I això suposa informar-se com cal per poder oferir un programa de qualitat, invertint-hi moltes hores. Per sort, compto amb l’ajuda del meu marit i de la meva filla, Victoria. Són una part imprescindible de l’equip, ja que sense ells el programa no tiraria endavant.
Com definiries el programa en una frase?
Dicen. Perquè diuen dels gitanos. I perquè els gitanos també hem de dir moltes coses.
Per acabar, quin missatge enviares a aquelles persones que encara no escolten Dicen?
És un programa que t’obrirà la ment. Val la pena escoltar-ho.
Dicen no és només un programa de ràdio. És un espai on la comunitat gitana pot parlar amb veu pròpia, explicar qui és i reclamar, sense demanar permís, el lloc que li pertoca. Cada dimarts de sis a set de la tarda, a La Marina FM 102.5, els gitanos diuen. I Barcelona els hi pot escoltar.
