Sant Jordi és una de les festes més maques de l’any, per no dir la que més. O almenys, a mi, personalment, així m’ho sembla. Una diada de llegenda amb uns símbols tan senzills com vistosos: la rosa i el llibre.
Unes ofrenes que són entregades a aquelles persones que més estimes, com a mostra de gratitud i d’amor. La il·lusió de donar i rebre els presents, amanida amb la sensació de primavera i l’escalforeta que ens fa entreveure un estiu que cada any que passa arriba abans. “Amb quatre flors i un tros de blau ja faig”, que diuen els d’Oques Grasses, o altres maneres de definir el que és Sant Jordi.
Una diada especial, de catalanitat, amb la senyera sent gairebé tan important com els altres dos protagonistes. Els carrers s’omplen d’alegria, il·lusió i, evidentment, paradetes plenes de color a cada cantonada.A Barcelona, les icones més emblemàtiques també es vesteixen de gala per a l’ocasió. La Casa Batlló enlluerna el Passeig de Gràcia amb els seus balcons guarnits amb roses, que es combinen amb les llums de la façana al capvespre, atraient totes les fotografies i mirades d’aquells qui són a prop.
A la Marina, Sant Jordi es va celebrar també com es mereix. Transitar els punts més emblemàtics del barri era sinònim d’aturar-se cada cinc metres per delitar-se amb la gran varietat d’articles que s’oferien als quiosquets improvisats: roses, llibres, clips, samarretes, bosses de tela i pintures que hi compartien la temàtica d’aquesta simbòlica diada.
“Al veïnat, simplement gràcies, per estar amb nosaltres, per comprar-nos i per ser aquí”
Ara bé, com se sol dir, a la casa del jugador tan aviat hi ha alegria com tristor, i encara que sigui una jornada tan emotiva com Sant Jordi, per desgràcia, també hi ha espai per a notícies poc engrescadores, i és que un dels negocis més coneguts i històrics de casa nostra abaixa les persianes enguany. Després de seixanta-nou anys al servei del barri i la seva gent, la Papereria Navarro, “l’última de la Marina-Zona Franca”, com la va batejar en Jesús Martínez, cessarà la seva activitat.
Fundada l’any 1955 per Enrique Navarro, s’ha mantingut viva fins avui en dia, superant situacions molt complicades i sent partícip del creixement del barri durant aquests anys, constituint-se com una de les insígnies culturals de la Marina. “Hem nascut i crescut en aquest barri”, recita el cartell de l’entrada a tall de comiat, expressant en paraules el que a l’Esther i l’Enrique, fills del fundador, els hi costa pronunciar.
Un negoci que tanca per manca de relleu generacional, donat que els propietaris es jubilen i ningú ha volgut fer-se càrrec. “No puc expressar en paraules el que han significat aquests anys per nosaltres”, deia l’Esther Navarro, amb l’emoció a flor de pell. “Al veïnat, simplement gràcies, per estar amb nosaltres, per comprar-nos i per ser aquí. Gràcies”, concloïa.
Amb ella, marxa un bocí de la història del barri, que s’unirà a les barraques de Can Tunis, la Farola, els aiguamolls, els camps i la platja i tants altres símbols i elements inesborrables de la memòria de la Marina. Gràcies a la família Navarro, a l’Esther, a l’Enrique pare i l’Enrique fill, per haver deixat una empremta permanent en el barri i per esforçar-se fins a l’últim dia en contribuir per fer de la Marina un espai de cultura i una gran família.
rer9ya