Text: Yohany Limpias i Pau Llopis / Fotos: Alejandro Flores
A l’alcaldessa se la veu forta i optimista, defensa la seva gestió a la ciutat i l’accent social que ha volgut posar als barris enmig d’una cursa força empatada, però en la què continua en primera línia amb opcions reals de repetir un tercer mandat. Vam parlar amb ella en la seva primera campanya quan era activista, des d’aleshores ha atès La Marina sempre i ara tanca aquest cicle d’entrevistes als alcaldables de la ciutat. Conversem a l’escola Can Clos, durant la jornada de portes obertes per conèixer la reforma del centre.
Per cert, que continuarem la cobertura electoral el 18 de maig al Debat Electoral que organitza La Marina a la sala Pepita Casanellas a les 18 hores. Reserveu agenda!
Comparteixi amb nosaltres… què és el millor i el pitjor de la seva feina d’alcaldessa?
Sempre és difícil dir només una, però el pitjor és quan, a vegades, a la ciutat passen coses terribles. Per exemple, recordo l’accident que va matar un nen quan sortia de l’escola Grèvol. Amb el pare hem mantingut relació durant anys i d’aquesta experiència i les reflexions que compartíem ha acabat sortint el projecte de Protegim les Escoles. O l’atemptat a La Rambla, que és segurament la ferida més gran que ens han fet en aquests anys. Les coses més dures també són les que no surten a les notícies. M’han arribat a passar coses tan fortes com llegir una notícia d’un suïcidi d’un guàrdia urbà pel matí i, unes hores després, saber que era un amic meu.
…
Les més boniques? aquelles en les quals pots intervenir per fer que la situació millori. Per exemple, ara estem a l’escola Can Clos, centre que s’anava a tancar, però llavors les famílies es van mobilitzar, ens van estar perseguint… i hem aconseguit no només que es mantingui oberta sinó que hi hagi una reforma integral i que avui l’escola Can Clos sigui més que digna i meravellosa. Aquesta és la millor Barcelona, la dels veïns i veïnes organitzats.
Com a ciutat tenim molts debats oberts però, com que són tan complexos, volem parlar-ne a partir d’enunciats que li proposem nosaltres i que vostè haurà de dir si hi està d’acord, en desacord o també pot fer matisos.
El primer, “Les superilles i els carrils bici milloren la vida allà on es fan, però compliquen la mobilitat i contribueixen a l’especulació”.
No estic d’acord. Les superilles milloren la vida de tota la ciutadania perquè redueixen la contaminació a tota la ciutat, no només per aquell carrer; redueixen el trànsit de tota la ciutat. Hi ha un estudi molt recent que demostra que no només baixa el trànsit en els carrers pacificats, sinó als carrers del voltant. La Superilla es tot això. El problema és l’especulació en sí mateixa, però és que sinó no faríem cap millora, tampoc el metro per exemple, perquè si fa pujar el preu… no faríem cap actuació a la ciutat.
Es qüestiona aquesta mesura perquè no ve acompanyada de millores en la mobilitat.
És fals. A Barcelona tenim un pla de mobilitat amb molt de consens amb veïns i privats, hem duplicat la inversió en transport públic, que em sembla fonamental, perquè si redueixes la presència del cotxe, has de donar alternatives, i nosaltres sempre hi hem estat d’acord. Hem duplicat els carrils bici i hem duplicat la inversió en transport públic, per exemple fent arribar el metro a la Marina. La qüestió és que a Barcelona moren mil persones de forma prematura per contaminació, cada any! Això es una emergència de salut pública i s’ha d’actuar, millorant la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania a tots els barris.
Segon, “No podem seguir creixent amb el turisme, però tampoc hem construït gaire alternativa”.
Barcelona com a ciutat no està en contra del turisme, som una ciutat oberta i a tots ens agrada viatjar. El problema era que no es gestionava. Quan vam arribar al 2015 vam començar tancant milers d’apartaments turístics il·legals, i recordo que deien que llavors aturaríem l’economia, però això no ha passat i hem contingut el seu creixement.
S’ha de seguir regulant, per exemple s’ha de disminuir el nombre de creuers, però a part d’això hem apostat per la diversificació econòmica amb mesures per ampliar el que ja és una fortalesa de la ciutat: un ecosistema científic i tecnològic que no para de créixer. L’ocupació s’ha augmentat un 100% en els sectors d’innovació, de ciència i de recerca. Són sectors estratègics, de futur i donen ocupació de qualitat així com l’educació, la cultura, la mobilitat sostenible, les cures, l’habitatge que estem fent, estem diversificant activitat alhora que diversifiquem el model de ciutat.
Tercer, “Anem pel bon camí, però és evident que cal continuar millorant la neteja i la seguretat”.
Sempre s’ha de millorar, però en aquests dos mandats hem fet un reforç dels serveis públics que no s’havia fet en 40 anys: més contractació pública que mai, augment de la plantilla de 12.000 a 15.000. D’entre aquests, mil són agents de la Guàrdia Urbana. Hem millorat també la coordinació amb Mossos d’Esquadra, i hem aconseguit que ens assignin més agents a la ciutat, i seguim reclamant a la Generalitat perquè en segueixin augmentant.
Mentre s’anava implementant la nova contracta de neteja, l’estiu passat sí que van haver-hi desajustos. Però crec que ara està funcionant raonablement bé pel que em diuen els veïns de diferents barris.
Quart, “La crisi d’habitatge ha entrat en l’agenda pública i mediàtica, però malgrat els esforços municipals per impulsar l’habitatge protegit estem lluny de pal·liar la situació”.
Queda molt per fer, amb això estic d’acord, perquè durant 40 anys no s’ha fet una política d’habitatge públic en aquest país. No és només un problema de Barcelona, és un problema de l’estat. Mentre Holanda i França tenen parcs públics del 15% d’habitatge social, del 30% a Viena, un referent… a Espanya tenim un 1%, és ridícul! Aleshores a Barcelona gairebé hem duplicat el parc que ens vam trobar, fent innovació, cooperatives i coses que no havíem fet mai, i ara mateix som la ciutat que té el parc públic més gran de tot l’estat, però no és suficient. Cal corresponsabilitzar als privats, com s’està fent a la Marina, que és un dels llocs on s’està fent més habitatge de tota la ciutat i on hi ha un 50% d’habitatge assequible.
Se li qüestiona que la reserva del 30% d’habitatge protegit no ha estat operativa i no s’hi ha pogut construir gaires habitatges, amb aquesta reserva.
Quan vam aprovar la mesura del 30%, vam defensar suspendre les llicències per evitar que les empreses acceleressin el tràmit i evadissin aquest 30%, i tant l’oposició com el nostre soci de govern estaven en contra d’aquesta suspensió, així que s’ha construït amb llicències antigues que no havien de complir-lo. Per això hem aconseguit menys dels que nosaltres voldríem, però està començant a donar fruits, en tenim 120 pisos ja.
Cinquè, “L’impuls dels pressupostos i processos participatius és positiu, però poc contribueixen si no impregnen i transformen l’aïllament i la rigidesa burocràtica amb la que funciona l’Ajuntament”.
Que hi ha problemes de burocràcia, és així, som els primers que ho patim. Ho pateix la ciutadania i els que treballem a l’Ajuntament, però estem intentant fer algunes actuacions dins del marge legal per agilitzar les coses. Per exemple, el Pla de Barris, que també s’ha implementat a la Marina, ens ha permès fer moltes actuacions de manera més àgil i transversal. Hem intentat fer innovacions en aquest sentit, com el CAI, un centre molt reclamat per veïns i veïnes, on hem agrupat serveis per treballar de forma comunitària i que la gent no vagi de finestreta en finestreta, que tot sigui més àgil i des de la proximitat, humanitzant els serveis públics municipals, que és una demanda que ens arriba moltíssim.
Parlem del barri. Veient les dades, sobta molt el contrast entre la realitat econòmica tant potent que conformen infraestructures com el Port, el Consorci de la Zona Franca, la Fira i un munt d’empreses més, amb la realitat social dels barris de la Marina.
S’han de fer uns vasos comunicants entre aquestes dues realitats. Districte ja té una iniciativa de fer una taula estable amb aquestes grans empreses tecnològiques, de mobilitat sostenible i més, que estan aquí al costat, i és lògic que hi hagi un treball amb Barcelona Activa. En tot cas, gràcies a la bona resposta de l’Estat després d’una aturada econòmica tan forta ara mateix tenim l’atur més baix dels darrers 15 anys. Que no vol dir que no hi hagi encara situacions de fragilitat i desigualtat, però s’està reduint molt l’atur, estem al 7,5%, i hem de seguir treballant amb aquesta idea de diversificació de sectors estratègics. També hi ha el desenvolupament urbanístic del Prat Vermell que s’està fent amb milers d’habitatges i obrirà una oportunitat comercial, que hi haurà molta més activitat comercial i molt més sòl per fer-hi comerç i oficines.
En parlem. Veiem que l’urbanisme al Prat Vermell ha guanyat força i estem donant per fet que aquella zona es dinamitzarà econòmicament, però tenim l’experiència al barri que això no sol passar. No hi ha botigues de barri ni mesures concretes per impulsar-les, per exemple. Preocupa la dinamització econòmica de la zona.
Districte ho té molt present i ja està treballant amb les empreses i Barcelona Activa per generar aquesta sinergia. Tot el que hem fet a la Marina, inclòs el metro, ha sigut per crear una nova centralitat a la Marina: aconseguir equipaments reivindicats històricament, el Pla de Barris, el reforç a les escoles, moltes actuacions urbanístiques per dignificar espais, per promoure la vida comunitària, com l’skatepark, i tot allò que promogui fer-hi vida i no només dormir-hi. El Prat Vermell s’està fent amb aquesta idea i amb la de la superilla. A la Marina del Prat Vermell, més que enlloc, tenim molts espais verds: places i el parc de les Tretze Roses. I tenim clar que això ha de venir amb una estratègia econòmica.
Un dels projectes més immediats per a l’inici del següent mandat es el vial verd per connectar amb autobús en 10 minuts la Marina amb el centre de Barcelona, amb La Rambla, a través del Morrot. És un vial verd que volem per passejar a peu i amb bici, i a més que hi hagi un bus que connecti la Marina amb La Rambla. És un projecte que ja s’està dissenyant perquè es pugui executar a inicis del mandat següent.
Parla d’aquest vial verd, que es connectarà primer amb bus, però per arribar-hi caldrà passar pel passeig de la Zona Franca, que espera remodelació. Està compromesa a executar aquest projecte?
I tant que s’executarà!, el regidor Marc Serra m’ha mantingut informada de tot el procés i sé de totes les propostes que n’han sortit. S’ha fet la feina amb els veïns i veïnes i sabem que és un eix vertebrador fonamental pel barri. Es un procés que ha estat molt participat, i ha de culminar amb un èxit i el consens dels veïns amb els tècnics.
Les parades del metro de Foc i Foneria funcionen per l’aposta del seu govern de posar-hi els diners per acabar-les, en acord amb la Generalitat. El cert és que malgrat aquest gest, la Marina continua sense una connexió eficient a la xarxa de metro de Barcelona. També el Pla del Litoral, que al barri té un especial ressò perquè atén una vella reivindicació veïnal que és no quedar-nos enclaustrats sinó tenir la connexió amb el centre de la ciutat. Com donar un empenta a tot plegat? És un projecte viable i ja està tot estudiat, i és executable en el proper mandat, perfectament. El vial verd per on passi l’autobús, i també la part ciclista i de passeig pels vianants. Igual que el CEM i la piscina, d’aquesta última hem treballat ja l’avantprojecte i iniciarà obres el 2024, la Marina serà una nova centralitat de Barcelona.
