Esther Pardo i Gimeno
Ens ha enganxat el canvi d’any sense protecció davant tants de virus i bacteris que ens ataquen, després de dos anys de mantenir-los a la part de fora de les mascaretes. Ens han agafat amb la guàrdia baixa i la boca oberta.
Penseu en fa molts anys, quan feia fred de debò, tant que se’ns quedava el nas glaçat, trèiem fum per la boca i, en lloc de mascaretes, portàvem les bufandes fins als ulls. I les mans molt fredes i les orelles vermelles. A alguns, fins i tot, els sortien penellons que picaven tant que no deixaven viure. Avui dia, hi ha fibres que ens escalfen tot el cos i estufes i calefaccions dins les cases i l’escalfor que s’escapa per les finestres i parets i fa pujar la temperatura dels carrers del barri. Aquest és un dels motius de per què no fa tant de fred. En aquells temps, doncs, ens fèiem sopes de farigola per esmorzar i infusions a la tarda o abans d’anar a dormir. I bones cullerades de mel. I rosegàvem arrels de regalèssia i trossos de pega dolça (feta de regalèssia) i portàvem caramels de menta o d’eucaliptus a les butxaques per quan teníem tos.
Amb tot això, no vull dir que els temps passats van ser millors, però sí que ara potser ens hem oblidat que a vegades les coses senzilles ens fan la vida més fàcil. La regalèssia, la menta el pi o l’eucaliptus són barreres davant virus i microbis, perquè contenen olis essencials i principis actius que ajuden a pujar les defenses davant els atacs dels que no podem veure, per tant, aliats nostres per l’hivern que ens queda per passar.
